dissabte, de gener 13, 2018

Pluviometria a Malgrat

Ara que es parla tant de sequera, que la Tordera baixa sense aigua superficial, que tothom està preocupat pel canvi climàtic, potser seria bo veure el que ha plogut a Malgrat aquests darrers anys. Es una llàstima que el servei del temps català, Meteocat, no hagi publicat, en les seves dades històriques, res sobre la pluviometria recollida a l’estació meteorològica de Malgrat de l’any 2017, raó per la qual mirarem “només” la pluviometria des del 1950 al 2016.


Any per any, hi ha una tendència a la disminució de la pluja caiguda a Malgrat, de 0,47 litres/m2 a l’any, però aquesta disminució no és gens significativa, ja que el coeficient de regressió r = 0,06, degut a la gran variació de la pluviometria any rere any (perquè un coeficient de regressió sigui significatiu, hauria de ser de l’ordre, almenys de 0,7 o 0,8). De manera que no ens equivocarem massa si diem que ara no plou menys que fa 50 o 60 anys.


Mirem-ho d’una altre manera: les precipitacions mitjanes per dècada. Resulta que durant els anys 2010 al 2016 és una de les dècades en que més ha plogut a Malgrat, pràcticament igual que la dels anys 60 i 90, i només superada per la dels anys 70.

Quan Meteocat es digni a publicar les dades del 2017 veurem si la conclusió actual s'ha de canviar o no.

Decisions de grup



Un dels problemes de la governança, tant d’un país com d’una empresa, són les decisions de grup. Sovint aquestes decisions són errònies. I, també sovint, ho són per una manca de rigor en la manera com es gestionen els grups que han de prendre les decisions. Comprendre això és fonamental per obtenir decisions correctes.

Un exemple notable d'aquesta comprensió ens la proporciona el contrast entre les deliberacions del President Kennedy i els seus assessors en dues crisis consecutives entre Cuba i els EUA.

A la crisi del 1961 les pràctiques de presa de decisions de grup van ser molt deficients, i van portar a la seva decisió desastrosa de llançar la invasió de badia de Cochinos, que va fallar estrepitosament, i que va conduir a la crisi dels míssils cubans, crisi que era molt més perillosa. Les deliberacions del president Kennedy i els seus assessors sobre la badia de Cochinos són un exemple de nombroses característiques que solen dur a males decisions, tals com una sensació prematura d'aparent unanimitat, la supressió dels dubtes personals i d'expressió del contrari, i de com el líder del grup (Kennedy) orientava la discussió de tal manera que es minimitzava el desacord.

Més tard, a les deliberacions de la crisi dels míssils cubans, també amb participació de Kennedy i molts de les mateixos assessors, es va evitar els defectes de la presa de decisions sobre la badia de Cochinos, i en canvi es va procedir a mètodes associats amb decisions productives, tals com Kennedy demanant als participants a pensar amb escepticisme, permetent que hi hagués llibertat d’idees a la discussió, fent subgrups que es reunissin per separat i, de tant en tant, que el propi Kennedy abandonés la reunió per evitar que la seva presència influenciés massa en la discussió.

Què és el que va fer que la presa de decisions en les dues crisis cubans es desenvolupés de manera tan diferent? Una gran part de la raó d’aquest plantejament diferent és que Kennedy va reflexionar molt després del fiasco de badia de Cochinos de 1961, i va encarregat els seus assessors de rumiar sobre què era el que havia sortit malament durant la seva presa de decisions. Basant-se en aquestes reflexions, és així com el president Kennedy va canviar la forma d’operar durant els debats sobre la crisi dels míssils del 1962.

El president Kennedy va ser prou savi per aprendre dels seus errors sobre la presa de decisions d’un grup. Em pregunto si el president Puigdemont serà igual de savi, i si aprendrà alguna cosa del fiasco de la presa de decisions que van conduir a la situació actual. Pel que llegeixo als diaris, em sembla que no.

divendres, de gener 05, 2018

La població de Malgrat

L’Institut Nacional d’Estadística acaba de publicar la població per municipi al 1 de gener de 2017. Segons aquestes dades, a Malgrat hi havia, el passat 1 de gener, 18.345 persones. Com podem veure al gràfic, des de l’any 2008 el número d’habitants de Malgrat és bastant estable, oscil·lant entre els 18.261 del 2008 i els 18.596 del 2010.

Si això és bo o dolent, ho deixarem a la consideració de cadascú.


Les temperatures de l’any 2017

REMSS (Remote Sensing Systems) acaba de publicar les seves mesures de la temperatura del planeta de l’any 2017. Són mesures preses per satèl·lit i porten sobre les zones compreses entre els paral·lels 70 °S i 82,5°N.

Presenten les anomalies de temperatura sobre la mitjana dels anys 1979 a 1988. L’anomalia de temperatura de l’any 2017 ha sigut de + 0,63°C, la segona més alta de la sèrie històrica que, en el cas de les mesures per satèl·lit, comença l’any 1979. Només l’any 2016 va tenir una temperatura més elevada, i va ser perquè va ser un any afectat pel Niño, fenomen que augmenta les temperatures globals.

La tendència a l’augment de les temperatures és de 0,191°C/dècada, el que vol dir que, durant els 39 anys de mesures per satèl·lit, la temperatura mitjana global ha augmentat de 0,75°C.


diumenge, de desembre 31, 2017

L’home dels nassos




Quan arriba el dia de l’home dels nassos és el moment que molts aprofiten per fer balanç de l’any i, per què no, per fer propòsits per l’any vinent. Jo, molt més modest, només voldria comentar la notícia que m’ha semblat la més important de l’any que s’acaba. I aquesta notícia és l’apujada dels preus del petroli.

L’any 2015 el preu mitjà del petroli Brent, que és el que es consumeix a Europa, va ser de 52,3 $ per barril, i l’any 2016, de 43,7. El mes de novembre del 2017 aquest preu ha augmentat fins als 62,7 $ per barril, i les darreres dades (del 29 de desembre) ja el situen a 66,6.


Aquest augment del preu del petroli té com a causa principal que l’investiment en exploració de nous pous de petroli ha caigut de manera ininterrompuda des de l’any 2015: l’any 2015 va caure un 25%, i el 2016 un 26%. Aquest investiment ha caigut perquè els preus del petroli eren massa baixos per assegurar-ne la rendibilitat. Amb menys investiment, la producció de petroli ha disminuït i els preus del petroli estan augmentant.

Tant l’Agència Internacional de l’Energia com el banc HSBC preveuen un augment important del preu del petroli per l’any 2018, com a conseqüència d’aquesta disminució de l’investiment i, també, de la disminució dels estocs emmagatzemats prèviament. És probable que l’any 2018 ens porti un nou pic del preu del petroli.


Com ens pot afectar això? Doncs d’una manera molt senzilla. Espanya té un dèficit exterior crònic pel que fa als productes energètics. Aquest dèficit va ser de 25,8 milers de milions l’any 2015 i de 16,2 l’any 2016. És a dir, una baixada del preu del petroli de 52,3 – 43,7 = 8,6 $/barril va significar 25,8 – 16,2 = 9,6 milers de milions menys de dèficit comercial, un 0,9% del PIB. Si els preus de l’any 2018 s’apugessin, diem, només als preus actuals, és a dir, uns 65-70 $/barril (que probablement ho faran més), el dèficit comercial augmentaria, el que afectaria el creixement del PIB en més d’un 2%. I no parlem del que podria passar amb un augment del preu del petroli encara més elevat.

Les perspectives no són, doncs, massa bones per l’any vinent. I més si llegim l’article d’en Manel Pérez avui a La Vanguardia, “El que Rajoy eludeix rere el seu balanç”, on no només al·ludeix a l’augment dels preus del petroli, sinó també al probable augment dels tipus d’interès que, per un país com Espanya, endeutat fins el coll, pot ser complicat de pair. (En canvi, pel senyor Rajoy, si el creixement del PIB disminueix, només hi ha una causa: Catalunya. Patètic.) 

Per tot això, en el dia de l’home dels nassos, he pensat que la notícia més important de l’any que s’acaba és l’augment del preu del petroli.

dimarts, de desembre 26, 2017

El sopar dels polis


Els policies que viuen als vaixells, i que van ser enviats a Catalunya per repartir garrotades el passat primer d’octubre, es queixen pel sopar de la nit de Nadal. Van menjar fideus amb musclos (un musclo per barba), croquetes i carn arrebossada. I una ampolla d’aigua, perquè no s’ennueguessin. Ho troben poc digne d’uns treballadors públics obligats per la seva feina a passar aquests dies lluny de casa seva.

Trobo que tenen raó per queixar-se. Què menys que pollastre rostit per una nit tan assenyalada. I xampany. I torrons. Neules, no, perquè no són pròpies de la seva terra. No hi ha dret.

Diuen que els delinqüents, com en Junqueras, han sopat més bé que ells. S’han oblidat, però, d’acompanyar la paraula delinqüent amb l’adjectiu presumpte, que en Junqueras i companyia encara no han estat jutjats. Aquest oblit podria, en un futur, ser considerat com un delicte d’odi?

Jo, però, aconsellaria els polis que s’ho mirin pel bon cantó. “De buenas cenas están las sepulturas llenas” segons la dita. El ministre Zoido els ha tingut a dieta pel sopar de Nadal perquè vol evitar que s’empatxin i que les conseqüències d’un sopar exagerat siguin irreparables. El ministre Zoido és com un pare que té molta cura dels seus fills més estimats.


dilluns, de desembre 25, 2017

Qui ha guanyat les eleccions?



Tots ho tenim clar, encara que ningú ho tingui clar: els independentistes han guanyat en escons, però els no independentistes han guanyat en vots. 

Però hi ha una altre lectura: les eleccions les han guanyat els partits de dretes, i les han perdut els partits d’esquerres. En efecte, entre Ciutadans, Convergència i el PP (tots tres partits de dretes) han tret 2,23 milions de vots i 74 escons, mentre que entre ERC, PSC, Comuns i CUP només han tret 2,05 milions de vots i 61 escons (i això si comptem el PSC com a partit d’esquerres)

Què en traiem d’aquestes eleccions? Podem pensar que Catalunya està escorada cap a la dreta? Probablement no. Molta gent que abans votava socialista ara ha votat Ciutadans, ens diuen els analistes polítics. I ho ha fet en clau independentisme - espanyolisme. Ciutadans ha obtingut bons resultats on abans es votava socialisme, tot i que Ciutadans és un partit clarament lliberal, potser, en alguns aspectes, més a la dreta que els populars. Les polítiques de dretes que proposa Ciutadans és molt probable que, si s’apliquessin, anirien en el sentit de disminuir encara més la renda del treball del que ho estan fent les polítiques populars, o les que Convergència va dur a terme durant el seu mandat.

Perquè no hem d’oblidar que Convergència, durant el mandat de l’Artur Mas, va aplicar amb entusiasme les polítiques d’austeritat preconitzades per les dretes europees com a mitjà per sortir de la crisi. Amb l’agreujant que aquestes polítiques van ser les que, en comptes d’ajudar-nos a sortir de la crisi, ens hi van enfonsar cada cop més, augmentant les desigualtats socials. 

Ara s’intentarà formar un govern. No es farà en clau dreta - esquerra, sinó en clau independentisme - espanyolisme. El resultat serà un govern sense idees clares d’on vol portar l’estat del benestar a Catalunya: un govern Convergència - Esquerra serà, com ha sigut fins ara, com voler barrejar aigua i oli, una missió impossible, que, per pura incapacitat, no avançarà per millorar la vida del ciutadà.

Amb, potser, una mica d’esperança: potser l’exili d’alguns i la presó d’altres els ha fet reflexionar, i, si arriben a governar, pensaran una mica més en el ciutadà que en Itaca (sobretot que han demostrat que no saben on rau això d’Itaca), i seran capaços d’articular polítiques clares, econòmicament i socialment, aplicables a la rutina del dia a dia. És clar que, amb un president que no sap la tassa d’atur dels joves, ho veig complicat: sembla tenir el cap lluny d’aquestes nicieses. 

De manera que han guanyat les dretes, però probablement governarà uns barreja de dretes i esquerres que no sabem quin tipus de política faran, ja que, fins ara, han demostrat que les coses de menjar no els interessen pas massa.

diumenge, de desembre 17, 2017

Anem bé!

Fa poc dues de les candidates a president de la Generalitat no sabien quina era la xifra de l’atur a Catalunya. Avui ens assabentem que l’actual president (encara que destituït), no té ni idea de l’atur juvenil a Catalunya, ja que creu que és del 20%, i resulta que és del 30%.


Que dues candidates no sàpiguen el percentatge d’atur del país que pretenen dirigir és molt greu i, al meu parer, les desqualifica totalment. Però que un president, per molt destituït que estigui, i per molt exiliat que es trobi, no sàpiga l’atur juvenil del seu país és, penso jo, molt pitjor, i demostra que durant el temps que ha governat no s’ha preocupat gens ni mica dels problemes reals del país.

I així anem. El que no acabo d’entendre és que encara hi hagi gent que pensi votar aquestes persones.

dilluns, de desembre 04, 2017

Incompetència manifesta


Les senyores Inés Arrimadas i Marta Rovira són les candidates que semblen tenir més punts per ser el proper president de la Generalitat. Però ni l'una ni l'altre tenen ni la més petita idea de l'atur que hi ha al pais que pretenen dirigir. L'una va dir que era del 19 al 20%, i l'altra va assentir, quan és de menys del 13%.

Això és una mostra més de la poca preparació que tenen els polítics, fins i tot els de primera fila. Amb gent així algú pretén que podrem arribar gaire lluny? Penso que tant l'Artur Mas com en Carles Puigdemont són, i han sigut, uns polítics molt dolents: el primer perquè va convocar unes eleccions anticipades on va disminuir notablement els escons que tenia el seu partit, i el segon perquè no va gosar convocar eleccions que haurien impedit la situació actual. Quan un polític s'equivoca com els amics Artur i Carles, la dimissió hauria de ser l'única sortida digne.

Hi ha el cas de l'Oriol Junqueras. Quan es va enfrontar amb el senyor Borrell, tot i ser conseller d'Economia, va demostrar que no tenia pas massa idea del que portava entre mans. Quina diferencia amb el seu predecessor...

Però el que han demostrat les dues candidates actuals és que tant l'Artur, com en Carles, com l'Oriol, són uns fenòmens comparats amb elles. És trist confirmar que, guanyi qui guanyi les properes eleccions, Catalunya no només seguirà estant governada per gent incompetent, sinó que la seva incompetència serà encara més grossa del que era.