Mai no he estat massa partidari del senyor Felipe González, i això que és de meva quinta. Sempre m’ha semblat que és un senyor que enraona massa “barato”, que diria la meva àvia. Es a dir, que parla molt per no dir gran cosa, i de vagades parla massa sense necessitat.
Això no vol pas dir que pensi que tot ho va fer malament quan governava. Una persona que ha estat al govern tants anys com ell forçosament ha tingut de fer moltes coses bé, sinó la gent no l’hauria tornat a votar.
A mi hi ha tres coses (a més de l’expropiació de Rumasa, que tots sabem com es va fer i com es va desenvolupar) que les vaig trobar dolentes, entre altres coses perquè eren més ideològiques que racionals:
La legalització del consum de la droga, que ha portat el país a ser un dels pilars del comerç mundial de drogues.
La decisió de no construir més autopistes, i optar per la construcció d’autovies, que ens ha portat a la situació actual, de unes carreteres que s’han quedat estretes per les necessitats d’avui (si no ho creieu, preneu l’autovia d’Alacant a Madrid, per exemple). Menys mal que ja es comencen a construir noves autopistes, algunes d’elles paral•leles a alguna autovia feta a l’època del Sr. González.
La moratòria nuclear, que ha augmentat la dependència energètica del país.
Aquest comentari ve arran d’un article publicat al diari El Pais pel senyor González el dilluns 24 d’octubre, on reflexionava sobre la conveniència o no de l’energia nuclear. Deia el senyor González en aquest article, que dels dos inconvenients d’aquesta energia (seguretat de funcionament i emmagatzematge dels residus) la primera ja ha estat resolta. Per això, ara, el senyor González és partidari de tornar a parlar i discutir da la conveniència de construir noves centrals nuclears.
Si de savis és rectificar, sembla que el senyor González, ara de vell, va adquirint saviesa. Llàstima que, quan era jove, hagi pres algunes decisions més basades en una ideologia caduca que en la saviesa que ara comença a tenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada