dijous, de novembre 09, 2006

El ple d'octubre del 2006

Ens referim al ple ordinari del dia 5, ja que n’hi ha hagut un d’extraordinari el dia 3, destinat a la composició de les meses electorals de les eleccions del dia de Tots els Sants.

El ple ordinari del dia 5 d’octubre es caracteritza, com gairebé tots, per ser una olla de cols, que cansa al ciutadà. Per les seves discussions incoherents i que no interessen ningú, i per passar de pressa el que hauria d’interessar al personal. I tots els grups en són protagonistes.

El ple ordinari comença aprovant una modificació del POUM (pla d’ordenació urbana) per incrementar la densitat d’un solar destinat a habitatges socials. En realitat es tracta de modificar un projecte d’edificació per construir menys pisos de 3 habitacions i més de 1 i dues habitacions. Es passa de 36 a 47 habitatges, i es fan habitatges també a la planta baixa, i no només als pisos. D’aquests 47 habitatges, n,hi haurà un 25 % de 1 habitació, un 50 % de dues i un 25 % de tres.

La meva opinió és que es perd la oportunitat de fer habitatges socials dins d’un urbanisme correcte. No pel fet d’haver augmentat el nombre d’habitatges de l’edifici, sinó pel fet de tenir una zona amb edificis de 5 pisos i sense jardí. Jo hauria modificat el POUM no deixant edificar l’edifici i fent-hi un jardí. Què això resulta car? Probablement a curt terme, però és l’únic camí per fer de Malgrat un poble on es pugui viure.

El que em xoca és que els que s’anomenen ells mateixos ecologistes ho hagin aprovat. Es clar que es tracta d’habitatges socials, i som d’esquerra (i que els qui els ocuparan no deuen tenir dret a viure en un marc agradable)

S’aprova el projecte bàsic per la construcció d’una nova caserna (prefectura, en diuen) per la policia local, amb un pressupost de vora de 2,2 milions d’euros. Encara no es sap què es farà amb l’antiga caserna, que té, diu la senyora alcaldessa, molts “novios”. Si jo fos de l’oposició, hauria demanat que es decidís què es farà amb l’antiga caserna: un projecte així queda incomplet si no s’ha decidit l’ús que es farà de l’edifici que quedarà buit.

Es discuteix agrament sobre una moció presentada per ERC i ICV-EA sobre la necessitat de tenir un espai on els ciutadans de Malgrat aglutinin els sentiments del poble català, els seus símbols i on es pugui manifestar de forma lliure els seus anhels, que el Consistori estudiarà i determinarà quina figura urbanística simbolitzarà l’Onze de Setembre, amb l’esperit de fomentar la DIADA com a festa pròpia de tots els catalans i que el sentiment de catalanitat que preconitza l’Onze de Setembre tingui la implicació de les institucions, forces polítiques i entitats locals i la seva expressió es realitzi en la figura urbanística escollida, a bé de donar més relleu a la celebració, a Malgrat de Mar, de la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA. (Quina redacció tan complicada, l’he hagut de llegir tres vagades per començar a veure-hi clar....)

L’alcaldessa proposa que aquest espai sigui can Campassol, però això no va bé als que han presentat la moció, i aleshores els grups es dediquen a dir bajanades i incongruències, i a passar-se la patata calenta. Una veritable pèrdua de temps i una manera de dir al ciutadà que els polítics són gent poc eficaç. Per a mi, aquest tipus de discussió, encara que sigui relativament freqüent, és una vergonya.

Quan perdem el temps llegint en detall el que es diu a l’acta, arribem a la conclusió que no solament ERC i ICV-EA no són gens coherents, sinó que CiU (i no és la primera vegada que ho observo a la lectura de les actes dels plens) no té les idees gens clares. Diu sí en un moment determinat, per dir el contrari més tard.

Una pregunta sobre la torre de can Serra: pel moment Patrimoni no ha contestat (i fa tres mesos que se l’hi ha demanat un informe). Es fan coses, diu la senyora alcaldessa, però no es diran fins que el tema estigui clar. Comprenc que, el que passa, és que qui no té les idees clares és l’equip de govern. Tenint en compte que aquest tema interessa al poble de Malgrat, un debat seria, és, urgent i necessari.

Es curiós que la senyora alcaldessa recordi que fa un any i mig va delegar a la Sra. Verdaguer la gestió del tema de Can Serra, presentant-li la propietat, sense tenir cap informació sobre la qüestió, i demani si havia aconseguit alguna cosa, i que la Sra. Verdaguer contesti que prefereix no contestar en aquest moment, dient que seguiran preguntant, suposant que algun dia sabran alguna cosa més.

En aquest tema em sembla que ningú és el que avui se’n diu “legal”. Tothom té draps bruts que no vol ensenyar.

Unes paraules sobre el que costa a l’ajuntament el lloguer de taules i cadires (8753 euros en dos mesos) i si no es podrien anar adquirint en un període de tres anys no té cap resposta. Sembla que quan es parla de “quartos” el tema no interessi ningú.

Després es parla de les declaracions de la senyora alcaldessa a Ràdio Malgrat on va posar a caldo el senyor Monguilod, de ERC. Encara una altra discussió que no interessa ningú més que els al•ludits, i que fa perdre el temps al ciutadà i als membres de la corporació.

El representant de ICV-EA demana si els pressupostos del 2007 seran participatius, que, segons sembla, és un nou model de cogestió municipal. La resposta és que sí però no. Que es faran com sempre. La resposta té el mèrit de dir que, si ja coneixem una cosa, no ens volem embarcar a fer coses que desconeixem i que farem, probablement, malament. Tema per reflexionar i per assabentar-nos que vol dir això de pressupost participatiu.

En resum, molt bla bla i poc fruit. Déu meu, quina paciència hem de tenir!

1 comentari:

Virtx ha dit...

Estic llegint un llibre del filòsof Antonio Marina que em recorda constantment als polítics (no m'agrada generalitzar, però en aquesta ocasió trobaría poquísimes excepcions): es titula (i parla sobre) "la inteligencia fracasada". Un punt clau per al canvi.

Per cert, l'informe de patrimoni ja ha arribat (està enganxat al mur de la torre), així que suposo que al proper ple en tornaran a "parlar" (vaja, que es tornaran a tirar es trastos pel cap, com sempre, amb picabaralles personales que no interessen ja a ningú).

Una abraçada i salut!