dimecres, de novembre 01, 2006

L'endeutament de l'ajuntament

Mirant els documents de l’ajuntament de Malgrat a la pàgina web es troben coses interessants.

Avui he mirat el pressupost de 2006, i he vist que el pressupost d’aquest any és de 22,6 milions d’euros, a comparar amb el de l’any passat, que era de 20,1 milions. Aquest augment m’ha semblat molt important, i he tret del mateix document les dades de l’endeutament del municipi, que són les següents (al 31 de desembre de l’any anterior):

any 1995 = 5,44 milions d’euros
any 1996 = 6,21 milions d’euros
any 1997 = 6,88 milions d’euros
any 1998 = 7,66 milions d’euros
any 1999 = 7,47 milions d’euros
any 2000 = 7,32 milions d’euros
any 2001 = 6,19 milions d’euros
any 2002 = 6,01 milions d’euros
any 2003 = 5,68 milions d’euros
any 2004 = 4,38 milions d’euros
any 2005 = 4,35 milions d’euros
any 2006 = 9,54 milions d’euros

Observem que en el pressupost del 2006 es preveu augmentar l’endeutament de més del doble (!!!). A mi em sembla una barbaritat, encara que el deute total per habitant no estigui massa al damunt de la mitjana del dels municipis de l’estat, ja que quedarà en 565 euros per barba.

S’ha d’aplaudir, i fort, la baixa de l’endeutament dels anys 2001 al 2005, però tornar a un endeutament del 43 % del pressupost anual (que pel 2006 recordem, és de 22,6 milions d’euros) és, al meu parer, una animalada.

Fa molts anys, més de quaranta, després d’un ple de l’ajuntament en el que vaig ser la única persona a assistir-hi (era la època del general Franco) en tant que component de la Voz de Malgrat, l’alcalde d’aleshores em va dir: “Mira, noi, una bona gestió d’un ajuntament consisteix en no gastar el que no es té. Diuen que un endeutament del 25 % és el màxim acceptable, però jo penso que l’endeutament no ha de passar del 10 % del pressupost anual”

Un, que deu haver quedat ancorat en el passat, i que no ha entès gaire bé l’alegria financera dels ajuntaments democràtics, és dels que encara pensa que, si bé el ciutadà exigeix serveis, ha de ser ell mateix el que els ha de pagar. I una política massa alegre d’endeutament només vol dir que el ciutadà exigent el que vol és que els serveis que rep els pagui Rita la cantadora. I acompanyar al ciutadà en aquesta idea (és dir, endeutar-se) és, al meu parer, inconscient, encara que doni vots:

I, què voleu que us digui, a mi això d’augmentar l’endeutament al 43 % del pressupost anual em sembla una veritable inconsciència.

Es clar que algú dirà que no he entès res de la democràcia. I potser tindrà raó.