Trens de rodalies

Ahir, per casualitat, vaig veure un tros de debat polític al canal 33. Presentació perfecta: els representants de cada partit asseguts l’un al costat de l’altre, per estricte ordre de vots obtinguts a les darreres eleccions. Educació perfecte: cadascú parlava quan li tocava, ningú interrompia el que parlava. Resultat: un avorriment perfecte. Sembla mentida que a la tele no sàpiguen fer debats vius, interessants i ordenats. Què hi farem!

Quan vaig posar aquest debat parlava el representant de ERC. Un senyor calb, de cara rodona, que semblava satisfet d’ell mateix. Raonava que els greus problemes que s’han viscut darrerament als trens de rodalies demostren clarament dues veritats fonamentals:

- Que hi ha hagut manca d’inversions.

- Que si rodalies hagués estat transferit no hi hauria hagut aquests problemes.

Fins aquí, el senyor de ERC, calb i de cara rodona, em va semblar convincent. Però, mala sort, llavors va enraonar el representant de Ciutadans. Un senyor que enraonava en castellà, que se li va escapar el mot rodalies i que el va canviar ràpidament pel de cercanías. Un senyor a qui, pel seu aspecte, vaig relacionar amb un jugador de tennis, no sé pas gaire perquè. Doncs aquest senyor no va estar d’acord amb el calb de cara rodona.

- Que els problemes havien aparegut a causa de les obres del AVE.

- Que el que havia fallat no eren forçosament equipaments obsolets, sinó catenàries completament noves, però que havien estat canviades de lloc per les obres del AVE.

- Que no era segur que si es transferís rodalies s'acabarien els problemes.

I jo em vaig dir que la versió del senyor que semblava un jugador de tennis i que parlava castellà era més plausible que la del senyor calb, i s’assemblava més al que jo havia llegit als diaris. Que els usuaris de rodalies que varen patir i que continuaran patint els problemes es sentirien probablement més identificats amb el senyor de Ciutadans que amb el de ERC. Que això de dir que tots els problemes són deguts a una manca d’inversions és una afirmació massa primària, és a dir, falsa. Que això de barrejar aquests problemes amb les transferències és demagògic i sectari, a més de no ser demostrable.

Al dir que tots els problemes venien d’una manca d’inversions, el senyor calb i de cara rodona em va fer pensar amb els sindicats amb qui vaig discutir durant molts anys. Per ells tots els problemes de la fàbrica eren deguts a una manca d’inversions. Quan tothom sap que massa inversions és una causa de problemes, a més d’un malbaratament. I que la majoria dels problemes són deguts a problemes d’organització i de fallades de les persones. Ho torno a dir: el raonament del senyor calb i de cara rodona és massa primari.

Al dir que si rodalies fos transferit els problemes s’acabarien és una perfecta ximpleria. Si els problemes venen de la construcció de la via del AVE, que es fa massa prop de les vies de rodalies, que sigui l’Estat central o que sigui la Generalitat qui els gestioni, que em demostrin quina és la diferència.

Per a mi, el senyor calb i de cara rodona va confondre els ciutadans que l’escoltaven amb una colla de rucs. I això pot passar factura. Perquè els ciutadans són molt més espavilats del que alguns polítics professionals es pensen. Saben veure els raonaments primaris i les afirmacions sectàries i demagògiques.

No havia sentit mai enraonar a un representant de Ciutadans. Pel poc que vaig veure ahir, em semblen més propers al sentir dels ciutadans que els representants dels partits clàssics (ERC en aquests cas, però hauria pogut ser qualsevol altre). Atenció amb Ciutadans. Creia que no tenien massa futur, però ara veig que els haig d’escoltar més i, potser, revisar el que pensava.

I recordem que els usuaris de rodalies són molt nombrosos. I que tots poden votar. I que si veuen que els partits clàssics els hi prenen el pèl, votaran a Ciutadans. I faran bé.