diumenge, de maig 20, 2007

Un nyap al carrer Passada?


Llegit a l’acta del ple de l’ajuntament del mes d’abril:

El Sr. Lasheras es refereix també a la qualitat del ferm del carrer Passada, millorable tot i que tingui el vist-i-plau de la direcció d’obra, destacant que en l’accés al Ramon Cama hi comença a haver-hi un petit sotrac.

El Sr. Colomina respon que al Ramon Cama és una de les zones on s’ha actuat i reasfaltat, indicant que les queixes i les reclamacions s’efectuen a STACHYS, que és l’adjudicatària de l’obra, no a l’empresa que ha asfaltat, afegint que aquella s’ha trobat amb seriosos problemes per a subcontractar l’asfaltat, en coincidir amb una època en que totes els pobles estaven asfaltant.

La Sra. Campoy intervé dient que parlant amb l’adjudicatària es va dir que l’empresa a qui es va poder subcontractar l’asfaltat, tenia una capacitat justa per fer aquest asfaltat per la qual cosa es van comprometre a vigilar l’obra per fer les actuacions que calguessin, existint a aquests efectes una garantia, durant un any, indicant que al carrer de Passada s’han donat dos problemes:

a) que la capa d’asfaltat és molt prima, no tenint el gruix normal degut a que les pendents no donaven per poder evacuar, pel que cal assumir aquesta responsabilitat i veure com es pot resoldre i

b) que per salvar aquesta pendent, la recollida d’aigües s’ha fet al mig del carrer, havent-se hagut de fer el ventre d’ase al revés, fent l’esquena d’ase de la vorera a mig carrer i de mig carrer a la pendent de la recollida de pluvials i de les canonades, havent reconegut l’empresa, en una reunió mantinguda la setmana passada, la dificultat d’aquest asfaltat, comprometent-se a estar-hi a sobre per veure, si a la llarga, calia tornar a fer una capa, aixecant les tapes del clavegueram i les pluvials, afegint que si el gruix pogués ser de set centímetres com tots els carrers, el pendent s’hagués pogut fer molt més compacte i no es notaria tant, afegint que aquest invent per salvar la pendent entre el pont del carrer de Riera i la pendent de la plaça Anselm Clavé, perquè l’aigua de pluvials es divideixi, provoca la sensació d’un asfaltat poc llis i poc compacte, insistint en que l’empresa hi està treballant i s’ha compromès ha fer les actuacions que calguin.

El Sr. Monguilod manifesta que es de suposar que quan es va fer la base de formigó no es va calcular que es necessitarien set centímetres d’asfaltat.

La Sra. Campoy contesta que sí que es va calcular, si bé no es va fer perquè les pendents no donaven.

El Sr. Monguilod replica dient que quan el carrer estava foradat hi havien més de set centímetres.

La Sra. Campoy contesta que les canonades que passen per sota del carrer passen tant someres que fer una capa d’asfaltat de set significava que per salvar les pendents, calia rascar tant que s’hagués malmès la canonada de sanejament, raó per la qual l’asfaltat s’ha fet tant petit per salvar les pendents, sense canviar les canonades.

El Sr. Monguilod indica que, pel que té entès dels membres de l’obra, no es van calcular els set centímetres de les capes d’asfaltat que estiraven i el formigó no estava suficientment pla, el que ha provocat els bonys que hi han ara.

La Sra. Campoy respon que, si en una obra es diu que l’asfaltat ha de fer set centímetres, i se’n fan dos, l’ajuntament no ho acceptaria de cap de les maneres, repetint que tothom era conscient de que la capa d’asfaltat no tindria el gruix que havia de tenir per poder salvar aquestes pendents, havent-se compromès l’empresa a fer, si cal, una reparació a la totalitat, aixecant les tapadores i fent la capa d’asfaltat que convingui en el cas de que no tingués un funcionament correcte.

El Sr. Colomina manifesta que existeix un condicionament tècnic al que està subjecte tota l’obra, com són els desnivells que hi ha entre del carrer Desclapers, on està la recepció de les canonades d’aigües pluvials, i el carrer de Riera, indicant que les canonades d’aigües negres, tenen la profunditat que tenen, no havent desnivell suficient per posar-les més fondes, ja que aleshores quedarien per sota del nivell d’embocament al carrer Desclapers, el que ha fet que la capa per fer la solera de formigó i la capa d’asfalt sigui inferior al que seria desitjable.


La transcripció és una mica llarga, però m’ha semblat que era necessària per la comprensió del què ha passat: al carrer de Passada el ferm no té el gruix que calia ja que les canonades que passen sota del carrer estan massa a prop de la superfície. I, és clar, no era qüestió de canviar les canonades (?).

Es freqüent que, quan es fa una obra civil, es trobin problemes d’aquest tipus. Quan això passa, s’han de prendre les decisions pertinents. La decisió que han pres els responsables de l’ajuntament ha estat la de tirar endavant i, si el que es fa no funciona (que és el més probable) “veure com es pot resoldre”

Aquest tipus de decisió no acostuma pas a ser la millor ni la més econòmica. Tancar els ulls quan hi ha un obstacle davant teu només condueix a l’accident. Els que hem tingut de fer obra civil al llarg de la nostra vida professional sabem que el que convé a l’accionista, que és el que posa els quartos, és prendre la decisió de fer la solució definitiva. Quan prens una decisió d’aquest tipus, et jugues el teu futur professional, però un cop ho expliques als accionistes, normalment et donen la raó. En canvi, quan tanques els ulls i continues l’obra com si res, més tard hauràs d’explicar-te, i l’aprovació de l’accionista serà molt més complicada. I el teu futur, també.

En aquest cas, l’accionista és el contribuent. Són els seus quartos els que s’estan gastant. S’ha decidit tirar endavant, sabent que, tard o d’hora, s’haurà de refer el paviment i donar al problema la solució definitiva. La despesa serà, necessàriament, més important que si s’hagués decidit agafar el bou per les banyes i fer el que calia.

Per què no s’ha fet? Penso que la proximitat de les eleccions i la voluntat de presentar a l’elector una obra acabada no són estrangeres a aquesta decisió.

Ah, felicitar a l’oposició per haver fet públic aquest problema. Si haguessin fet una oposició d’aquest tipus durant els darrers quatre anys, probablement tindrien més possibilitats de guanyar el diumenge que ve.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

ai! no es questio de canviar les canonades... que no us entereu, el que va dir que va condicionar l¡obra es la pendent per les pluvials. la cota del carrer esclapers a la cota que dona la riera .... perque no escolteu be! ia sobre llegiu malament, esta vist que no teniu cura .

Neus ha dit...

aquesta oposició fa quatre anys que la gent d'esquerra l'està fent. s'ha fet un fart de treure temes que els veïns els hi diuen, a través de preguntes als plens. no hi ha anat vostè? sap què passa, que si no m'equivoco a l'apartat de precs i preguntes la ràdio deixa de retransmetre el ple, i el secretari se'n va i ja no s'apunten els temes de què es parlen. amb tots els respectes, li falta una mica d'informació.

Anònim ha dit...

el nyap és gran, gros, enorme, i això portarà cua anys i panys.
pobre poble ! paga i calla.

Anònim ha dit...

Neus, d'informació de segur que n'hi falta, l'Ajuntament la dosifica, no fos cas que algú s'intoxiques, però de raó n'hi sobra. Aquesta obra donarà de si molt debat amb el pas del temps. Han plantat bancs i senyals en llocs inversemblants i s'han hagut de retirar al cap d'un mes, si el més simple ho han fet malament, el més complicat, com són els estudis de pendents i capacitat d'evacuació d'aigua, no em mereix cap confiança que s'hagin fet estudis millors i aplicat solucions satisfactòries. El temps donarà i traurà raons, mentrestant jo vaig estalviant per l'adquisició d'una barca, diguem malpensat i tremendista, però jo reclamaria responsabilitats judicials als responsables personals del nyap, per que de jugar a fer carrers sense responsabilitats tothom n'és capaç si els costos van a càrrec de l'Ajuntament.

Anònim ha dit...

Al Sr. o Sra. de les 12.47
No es tracta d' escoltar, si no de LLEGIR ( i va per Vd.).Al principi de l' escrit diu ben clar ""llegit a l'ACTA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT"".Potse qui no te cura es el personal de l'ajuntament que fa les coses i després s'han de rectificar,o,treure del tot.
Petonets per tots.