dilluns, de juny 30, 2008

El problema de l’aigua (9) – Conclusions

Com que ha plogut, parlar de l’aigua ja no està de moda. Però fa uns mesos, varem pensar, en Janí i jo, que no estaria malament de fer una aproximació raonada al problema de l’aigua, i ara ens toca fer el resum de tot el que ja hem anat dient, i de treure’n les conclusions. Conclusions que són les nostres, en l’estat actual del què hem anat aprenent en aquests mesos.


Consum d’aigua de Catalunya

Catalunya consumeix 3.120 hm3 anuals, dels que 570 són pel consum domèstic, 280 per a la indústria i 2.270 per l’agricultura i la ramaderia. En períodes de sequera, com el que acabem de patir, faltarien de 150 a 250 hm3 anuals amb les instal•lacions de captació actuals. Amb l’augment de població de Catalunya i amb la crisi dels aliments, seria bo preveure un augment de 300 hm3 anuals, és a dir, un augment d’un 10 %.


Transvasament de l’Ebre del 2003

Aquest projecte, presentat pel PP, preveia un transvasament de 1.050 hm3 anuals. Un transvasament d’aquesta envergadura no és possible si admetem que el cabal ecològic del riu, per preservar el delta, és de 300 m3 per segon. Seria possible si admetéssim, com ho preveia el pla, que era de 80 m3 per segon. Però aquest cabal de 80 m3 per segon no és suficient, ni molt menys, per mantenir el delta en condicions. La Generalitat va definir un cabal ecològic de 135 m3 per segon (també insuficient): amb aquest cabal, el transvasament només podria ser de 788 hm3/any si només es fes la primera part del Pla de l’Aigua de l’Aragó.

D’altra banda, el preu que donaven els autors del pla era de 0,39 €/m3. Amb 788 hm3/any i amb uns preus més realistes, arribaríem a un cost molt més important: 0,69 €/m3.

En resum, el projecte de transvasament de 1.050 hm3 anuals és inviable.


El transvasament del Roine

S’haurien de portar a Barcelona 315 hm3 anuals d’aigua del Roine, i el cost seria raonable: 0,46 €/m3. Però si es portés un cabal inferior, el cost podria ser desorbitat: per exemple, si només es transvasessin 100 hm3 anuals, que és el que faltarà un cop construïdes les dessaladores, el cost seria de 1,16 €/m3, totalment inassolible.

Els francesos no acceptarien transvasar aigua per usos agrícoles, o almenys així ho han dit fins ara. Un altre inconvenient, ecològic aquest, és que l’aigua transvasada aniria a Sau o a Susqueda, amb el que la conca del Ter quedaria en comunicació amb la del Roine, amb la conseqüent invasió d’organismes vius que podrien alterar de manera important l’ecosistema actual del Ter.


El minitransvasament de l’Ebre

Era una solució d’emergència, a un preu molt elevat si només es fes servir una vegada(5 €/m3), ja que el cost de les instal•lacions és d’uns 160 milions d’euros.

Aquest transvasament és perfectament assumible pel riu Ebre, malgrat les protestes de la gent d’aquelles contrades. Per cert, potser farien més bé de protestar pel projecte de fer 300.000 noves hectàrees de regadiu a l’Aragó i a Lleida, que a raó de 8.000 m3 anuals per hectàrea, disminuirien el cabal del riu en 2.400 hm3 anuals, infinitament més que els 35 o 40 hm3 del minitransvasament.


Dessaladores

El cost de l’aigua dessalada és de 0,59 €/m3, més car que el cost del transvasament del Roine, però amb l’avantatge de que es poden fer més de pressa.


Conclusió

Tenint en compte que algunes dessaladores ja estan fent-se, i estan en projecte molt avançat les altres, es disposarà d’uns 190 hm3 anuals suplementaris en els propers quatre anys.

El transvasament del Roine no és necessari per ara, però s’hauria d’anar negociant, ja que molt probablement sigui interessant en un futur relativament pròxim, d’aquí uns deu anys.

Les instal•lacions del minitransvasament de l’Ebre podrien ser necessàries si d’aquí a dos anys hi tornés a haver una altre sequera important (personalment, pensem, en Janí i jo, que la dessaladora del Prat no funcionarà amb suficients garanties abans del 2010). Tenint en compte que aquestes instal•lacions es poden fer servir en els dos sentits, pensem que s’haurien de fer.