dissabte, de juliol 19, 2008

El català d’en Montilla

Que el president Montilla no parla pas un català perfecte, tothom ho sap. Però que l’home s’esforça per anar millorant-lo, es pot comprovar escoltant-lo de tant en tant. Per això no entenc la polèmica que fa uns dies s’ha produït sobre unes paraules d’un dirigent de CiU, en un programa d’humor, sobre el català de l’amic Pepe.

Trobo que s’ha exagerat molt, que s’han dit paraules prou grosses (xenòfobs de merda, he llegit que algun parlamentari de PSC ha dit a gent de CiU), per un assumpte que, en ell mateix, no té pas massa importància.

Els ànims estan calents, és evident. Els uns volen tornar a governar, ja que han estat els més votats. Els altres temen perdre el poder, ja que el tenen recolzat en un terreny més que inestable. Tots estan nerviosos, i això no és pas massa bo. Hi ha ara mateix sobre la taula altres problemes infinitament més importants que el català d’en Montilla.

Si uns i altres es dediquessin a fer correctament la seva feina, en comptes de barallar-se sobre problemes que no en són, potser tots aniríem millor.

Jo no sóc dels que defensa la gestió del president Montilla. Trobo que és un polític mediocre, que no té capacitat per liderar un país com el nostre, i que ho demostra cada dia, ell i el seu govern. Però mai se m’hauria acudit el criticar-lo pel seu català. Es més, n’hi ha molts que es pensen que són bons catalans i que a cada paraula que diuen destrossen l’idioma.

Si ens preocupéssim del que ens hauria de preocupar i ens deixéssim de perdre el temps amb tonteries com aquesta, segurament que aniríem més bé.

1 comentari:

Anònim ha dit...

És el que passa quan gent interesssada a fer polèmiques absurdes aprofiten un comentari tret de contexte per muntar un bon enrenou. Estic amb tu que el tema ni s'ho val, però el català de Montilla no té perdó tractant-se d'un home que fa 37 anys que viu a Catalunya, ocupant de manera continuada càrrecs públics pagats amb els diners dels catalans. Ho sento, però tampoc entenc tanta condescendència. Ara, ben cert que tenim prou temes més importants i que alguns han de mirar que diuen i com ho diuen.
Neus