Com fer-se ric amb el canvi climàtic

Ara que s’ha acabat això de fer-se ric untant algun regidor perquè requalifiqui un terreny no edificable comprat a cap preu, en Janí, que és un lector de Fortune, ha trobat una manera “honrada” de fer-se ric. I dic que és una manera “honrada” ja que:

- s’ajuda als negres de l’Africa tropical (sí, a aquells de la cançó del Cola Cao),
- es combat el canvi climàtic,
- es disminueix la desforestació del continent africà.

I com es fa tot això? Doncs, molt senzill, regalant fogons als negres de l’Africa tropical.

Regalant fogons? Ningú s’ha fet ric regalant res, maco.

Ho sento, però amb aquesta histèria del canvi climàtic les coses han canviat molt. Per entendre-ho, parlarem primer del mercat de crèdits d’emissions de CO2.


El mercat de crèdits d’emissions de CO2

Quan una empresa emet una quantitat de CO2 a l’atmosfera superior a la regulada per la Unió Europea, té l’obligació, bé de reduir les seves emissions, bé de comprar crèdits a una altra empresa o a un particular que hagi disminuït les seves emissions de CO2.

Si tot va segons es preveu, el negoci de vendre drets per emetre CO2 a l’atmosfera disminuirà les emissions globals i salvarà el món. Aquest és l’únic propòsit d’aquest comerç de crèdits d’emissió. I, de passada, uns quants es faran rics.

Dir que per cada crèdit d’emissió d’una tona de CO2 a l’any s’estan pagant, a la Unió Europea, 25 euros. I que es preveu que aquest preu augmenti. El negoci de crèdits ha estat, l’any passat, de 40.000 milions d’euros


El negoci

El negoci en qüestió és el de regalar fogons als negres de Ghana, Kenya, Uganda i d’altres països. En aquests països es cuina de manera molt poc eficient i, amb aquests fogons, podran estalviar combustible i produir menys CO2 que cuinant de la manera tradicional, generant crèdits d’emissió de CO2 que poden ser venuts a Europa o als Estats Units.

Aquest negoci és potencialment molt profitós. Cada fogó redueix les emissions de CO2 a l’atmosfera de 2 a 3 tones per any. Rendeix, doncs, uns crèdits d’emissió de més de 50 euros. Si es distribueix un milió de fogons d’aquest tipus, el negoci pot reportar més de 50 milions d’euros cada any.

I com que el cost d’un fogó d’aquests, fabricat a l’Africa, no és de més de 10 euros, el negoci és clar.


Agraïment

Si seguiu el consell d’en Janí i us feu rics amb aquest negoci, no us demanarem pas cap participació en el benefici. Però si ens convidéssiu a un bon suquet, us estaríem molt agraïts.