dimecres, de gener 07, 2009

Imprudències

Llegeixo al Diari de Girona d’ahir un article de l’Enric Roca amb aquest mateix títol sobre les conseqüències de les llevantades del dia de Sant Esteve, que reprodueixo parcialment a continuació:

La llevantada de Sant Esteve ha vingut a confirmar algunes de les conseqüències que es produeixen inevitablement quan els elements es desfermen i la naturalesa vol recuperar el que sempre ha estat seu: La primera és que, en el litoral català s’ha construït molt i malament. Com que s’ha volgut edificar a primera línia de mar, els passejos s’han hagut de bastir sobre la mateixa sorra de les platges. El resultat és manifest i comprovat. Cada vegada que hi ha un llevant la platja de s’Abanell, a Blanes, desapareix i s’ha de regenerar amb diners públics. Quan el litoral és retallat i rocós els passejos suporten directament els embats del mar amb els efectes devastadors que s’han pogut veure a l’Escala, per exemple.

En aquests casos, les administracions públiques han de solucionar els problemes que elles mateixes han creat en mostrar-se excessivament permissives amb la construcció d’obra privada. Però hi ha un altre aspecte important que s’evidencia en aquests desastres: La repetida i il•limitada magnitud de l’estupidesa humana. A qui se li pot passar pel cap que un dia en el qual hi ha onades de cinc a set metres és el millor per anar a bussejar? Com es pot creuar un passallís en el qual l’aigua baixa arrossegant-ho tot i més quan hi ha una cinta tallant la carretera? Hem deixat la cura de la nostra integritat física als poders públics i encara, a sobre, ignorem els senyals de perill que han col•locat aquells a qui hem delegat la nostra irresponsabilitat.


En trec les següents conclusions:

- Degut a que els poders públics, sobretot els municipals, han donat més preferència a l’avarícia i al lucre que a l’interès general, ens trobem que hem deixat construir massa prop del mar, el que costa molts diners en reparacions any rere any, i pot costar, Deu no ho permeti, vides humanes. I qui n’és responsable? Com sempre, ningú.

- A Malgrat també s’ha deixat construir massa prop de la riera, sense deixar un espai ample, permeable, que filtrés part de la riada en cas de desbordament, disminuint els seus efectes sobre les propietats. Espai que s’hauria pogut aprofitar per fer espais verds. Això no es va fer fa anys quan es va urbanitzar la marge dreta de la riera, ni s’ha fet ara, quan s’acaba de cobrir, a la marge esquerra. Si un dia hi ha una desgràcia, qui en serà responsable? Segurament, ningú.

1 comentari:

Anònim ha dit...

No diguis ningú, la catàstrofe tindrà nom i cognom i aquest serà el de Conxita Campoy per ser l'única valedora-impulsora del projecte de cobriment de la riera. Altre cosa és que se la pugui encausar judicialment. Però arribat el cas, que s'atingui a les conseqüències dels seus impulsius actes.