dilluns, d’abril 20, 2009

La salut i el CO2

Podem llegir a qualsevol diari les declaracions de la senyora Lisa Jackson, nova responsable de l’EPA (Agència de Protecció Ambiental) dels Estats Units. L’esmentada senyora ens diu que els gasos d’efecte hivernacle, particularment el diòxid de carboni (CO2) alteren el clima i són perillosos per la salut pública.

Estic totalment d’acord en que el CO2 deu alterar el clima, ja que té tendència a deixar passar els raigs solars d’onda curta i a no deixar passar massa bé els raigs infrarojos emesos per la superfície del planeta. I aquesta diferència de “transparència” del CO2 per les diferents radiacions fa que tingui un efecte hivernacle que tendeix a un escalfament de la baixa atmosfera. El que no sabem és la quantia d’aquest escalfament, ni si hi haurà altres efectes que l’augmentaran o que el disminuiran. De tot això ja n’hem parlat moltes vegades i no hi tornarem ara.

Però això de dir que el CO2 és perillós per la salut... Per a mi que, o bé el que ha dit la senyora Jackson ha estat mal traduït, o bé és que aquesta senyora està de broma. Per sortir de dubtes, miro el Washington Post i hi trobo que el que realment ha dit és: carbon dioxide and five other greenhouse gases emitted by cars and many industrial plants "endanger public health and welfare." I, efectivament, health, en anglès, vol dir salut.

Penso que aquesta senyora deu ser de lletres, i que confon el CO2 i el CO. El CO (monòxid de carboni) mata, i el CO2 (diòxid de carboni) dóna vida a les plantes. Puc estar equivocat, però per ara no he sentit parlar mai d’una malaltia provocada pel CO2, a les concentracions actuals i futures d’aquest gas a l’atmosfera.

Mai he sentit l’admiració, en molts casos l’adoració, que molta gent ha experimentat pel president Obama. Ja fa molts anys que no crec en els homes providencials (ja en varem tenir un aquí durant molts anys, i ja sabem el que va donar de sí). A la vista de les declaracions de la senyora que el president ha nomenat per presidir l’EPA, la meva confiança envers el president americà és encara més reduïda (algun dia parlarem de les trampes del pla econòmic del bilió de dòlars que ha de salvar l’economia americana).