Les vegueries s’acosten

Aviat el Tribunal Constitucional dirà si el nou Estatut és o no conforme a la Constitució. Un cop aquest alt tribunal hagi parlat, s’haurà d’anar posant en pràctica el que diu l’Estatut. I en el seus articles 90 i 91 ens defineix la vegueria com la divisió territorial adoptada per la Generalitat pera l’organització territorial dels seus serveis, i ens diu que serà una llei del Parlament català la que crearà, modificarà i suprimirà les vegueries. Això vol dir que, perquè la Generalitat s’organitzi d’acord amb el nou Estatut, no trigarem gaire a veure com s’implanten les vegueries. Probablement s’implantin després de les eleccions municipals del 2011. Ara mateix, l’executiu català està treballant sobre la nova llei de governs locals, el nou marc jurídic que definirà les vegueries i el seu funcionament. Segurament, les vegueries tindran els mateixos recursos i el mateix funcionament que les actuals diputacions. El seu paper serà, doncs, important.

Quan el senyor Pugcercós era conseller de Governació i Administracions Públiques va presentar un projecte amb set vegueries: Alt Pirineu, Girona, Catalunya Central, Ponent, Barcelona, Tarragona i Terres de l’Ebre, deixant, però, la possibilitat de crear-ne dues més: Penedès i Alt Ter. El Maresme estava inclòs dins de la vegueria de Barcelona. Es a dir, que no tot estava clar.

Al juliol del 2008, el comitè territorial del PSC va aprovar aquesta divisió en set vegueries.

Ni el senyor Puigcercós, en el seu paper de conseller de Governació i Administracions Públiques, ni el PSC, no van voler tenir en compte l’informe Roca, elaborat a finals del 2000, que preveia la rectificació d’alguns límits comarcals i la creació de noves comarques, antre les que hi havia la Selva Marítima, segregada de la Selva i del Maresme, es crearia al voltant de Blanes, i inclouria Pineda, Lloret, Malgrat, Calella, Tordera, Hostalric, Massanes, Fogars de Tordera, Sant Feliu de Boixalleu, Palafolls, Santa Susanna i Tossa.

Pel que fa a les vegueries, l’informe Roca en proposava sis: Girona, Catalunya Central, Ponent, Barcelona, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. La comarca de la Selva Marítima estaria a la vegueria de Girona.

Quin és el principal inconvenient d’aquesta divisió administrativa proposada a l’informe Roca? Doncs que canvia els límits provincials, i aquest canvi s’ha de fer, segons diu l’Estatut, “d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la Constitució”. I què diu aquest article? Doncs bé, diu que “qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser aprovada per les Corts generals mitjançant una llei orgànica”. Res que no es pugui fer, però que és una complicació. Potser per aquesta raó el senyor Puigcercós i el PSC, per estalviar-se feina, no varen canviar, en el seu projecte, els límits provincials.

I perquè l’ajuntament de Malgrat sembla refractari a pronunciar-se sobre aquest tema? Doncs probablement per dues raons (a més de la disciplina pròpia de qui pertany més al PSC que a Malgrat):

1) perquè a la consulta de l’any 1987 sobre les modificacions comarcals varen manifestar la seva conformitat a pertànyer al Maresme, i ara no volen contradir-se.

2) perquè ara mateix el govern municipal es troba molt còmode amb la diputació de Barcelona, que és i serà governada per socialistes, i que els aconsella en la seva política d’anar suburbialitzant el poble, el que, segons pensen, els assegura el vot socialista per sècula seculorum. Si la nova diputació fos la de Girona, on el govern no és segur que sigui socialista, els estudis urbanístics que farien serien d’una altre mena.

Cada dia queda menys per la implantació de les vegueries, un parell d’anys. Si volem que hi hagi un canvi i volem pertànyer a Girona, ens hem d’espavilar. El fet és que encara no hi ha cap projecte de modificació de la llei actual sobre la taula. Es a dir, tot és encara possible.