dimecres, de maig 20, 2009

Universitat i canvi de model econòmic

Ara que el senyor president del govern central s’acaba de treure del barret un nou conillet en forma de canvi del model econòmic actual per fer-ne un de sostenible (que ni ell mateix sap què vol dir), pot ser interessant rellegir la contra de la Vanguardia d’ahir. S’hi entrevista a l’expresident de la Universitat de Califòrnia.

Si es vol canviar el model econòmic, només hi ha algú que no ho ha de fer, i aquest és el govern. Qui ha de canviar el model econòmic són els empresaris, els treballadors i els consumidors. Però per canviar de model econòmic s’han de posar moltes bases, i una d’elles és canviar la universitat. I aquí és on l’entrevista de la contra d’ahir esdevé interessant.

Si els Estats Units són una potència econòmica mundial i ho continuaran sent durant encara molta anys és, entre altres, perquè tenen un sistema universitari eficaç. Quins són els seus principis?

- Exigeix poc als estudiants i t’ho donaran. Exigeix molt als estudiants i t’ho donaran. Però, per poder exigir molt als estudiants, els professors han de ser molt exigents amb ells mateixos. Una universitat on els professors siguin funcionaris fomenta la ganduleria del professorat i, com a conseqüència, la poca exigència als alumnes. El que no vol dir que tots els funcionaris siguin ganduls, sinó que no es poden fer fora del sistema els que ho siguin.

- La universitat no pot ser un departament més de l’administració de l’estat. Així podrà fitxar, substituir o destituir els professors segons la seva competència.

- La universitat no ha dependre econòmicament de l’estat, o, al menys, no de manera important. S’ha de finançar majoritàriament amb donacions, taxes de matrícules, col•laboracions amb empreses, etc. Però per obtenir donacions faria falta estimular fiscalment el mecenatge, cosa que estem molt lluny de tenir a Catalunya i a Espanya, de manera que molts ciutadans podrien pagar una part important dels seus impostos amb donatius a la universitat.

- Els antics alumnes de la universitat també han d’ajudar al seu finançament i proporcionar mitjans per donar experiència als nous estudiants.

- Una universitat d’aquest tipus no renunciarà als bons estudiants, que tinguin el talent i les ganes de treballar necessaris.

- L’objectiu de la universitat ha de ser que tots els que hi hagin estudiat siguin capaços de trobar o de crear una empresa on puguin convertir el seu talent i el seu esforç en riquesa per la comunitat.

Es a dir, una universitat completament al revés de les que tenim ara mateix a Espanya i a Catalunya. Si el senyor president del govern central dediqués el seu esforç a fer canvis d’aquest tipus en lloc d’inventar models econòmics irreals, faria un treball més útil. Si es passés de la universitat pública a una universitat independent, s'ajudaria a crear un model econòmic més eficaç. Però és ben sabut que un canvi d’aquest tipus és totalment contrari a la seva ideologia i a la del seu partit.

Per cert, a la mateixa entrevista hi ha un comentari que em sembla molt interessant sobre un altre tema, el de les quotes. Diu l’entrevistat: “les quotes en un govern o en una selecció em semblen injustes: primer pels que aparenten beneficiar-se’n, perquè projecten dubtes sobre la seva capacitat real i danyen la seva autoestima. La millor arma contra la desigualtat és l’exigència acompanyada dels mitjans per complir-la”. Al revés de tot el que fan els nostres governants.

Governants a qui anem votant com si fóssim xais. O potser és que ja ens hem acostumat a que el papa estat s’ocupi de resoldre els nostres problemes. Es per això que sóc pessimista sobre la nostra capacitat per sortir del forat on ens hem ficat nosaltres mateixos. En aquest sentit, llegir una entrevista com la que acabo de comentar és vivificador. Encara que sense cap esperança que a casa nostra es faci quelcom de semblant.