La darrera glaciació es va acabar, a l’hemisferi nord, quan fa entre 18.000 i 20.000 anys el gel va començar a fondre’s, i es va acabar fa uns 8.000 anys, quan el gel va assolir un volum i una extensió molt semblant als que tenim ara.
Però fa uns 12.900 anys, després de l’escalfament anomenat Bölling-Allerod, el clima europeu va recaure en un període que va tornar a ser molt fred, el Younger Dryas o el Dryas recent (la paraula Dryas es deriva de la Dryas Octopelata, planta de pàl•lides flors grogues, típica de la tundra, que va fer de nou la seva aparició en les terres meridionals d'Europa, on van desaparèixer els arbres i van ser substituïts altra vegada per una vegetació molt pobra). Les temperatures d’hivern a Europa durant el Dryas recent van tornar a ser molt baixes.
Nombrosos estudis pol•línics, sedimentaris i d’altres tipus així ho assenyalen. Aquest interval fred, el Dryas recent, l’abrupte origen del qual causa encara certa sorpresa, va acabar també sobtadament cap al 11.600 abans del present, quan es va produir la pujada tèrmica definitiva que va donar entrada en l’hemisferi nord al període Preboreal i, amb ell, al interglacial actual: l’holocè.
S’ha especulat molt sobre la volta al intens fred hivernal que va afectar a Europa i Amèrica del Nord durant el Dryas recent i que tant hagué de sorprendre als nostres ancestres paleolítics europeus, que tot just s’estaven acostumant a la calor. Potser algunes zones es van salvar de la cruesa. És possible, per exemple, que la regió del sud-oest europeu Cantàbria - País Basc - Aquitània es convertís en una zona refugi a Europa, tant per a animals com per a humans, al veure’s afavorida per un clima més benigne a causa de una freqüència més important del vent sud i de l’efecte föhn hivernal.
En aquella època, al inici del Dryas recent, fa 12.900 anys, la insolació estival a l’hemisferi nord, derivada de les anàlisis de Milankovitch, era més important que la actual i continuava augmentant (al màxim s’hi arribaria fa 11.000 anys). Per tant, no hi havia un motiu astronòmic perquè de cop i volta es desaccelerés el desglaç estiuenc i avancessin una altra vegada les glaceres, sinó tot el contrari.
El tema de les extincions de la mega fauna del pleistocè a Nord Amèrica ha encès un debat com pocs entre els científics. La qüestió és que alguna cosa va passar pels voltants de fa 13.000 anys que va acabar tant amb la mega fauna (inclosos mamuts) com amb la cultura Clovis (segons indica l’abrupte buit de troballes arqueològiques). Per damunt de molts jaciments Clovis i amb una datació de 12.900 anys abans d’ara sempre es troba un estrat negrós i finet que coincideix amb el principi d’aquest interval de glaciació que va durar uns 1300 anys. La cultura Clovis, per tant, realment va durar pocs segles i a partir del Dryas recent es va veure substituïda per moltes altres cultures locals post-Clovis.
Per què de sobte apareix el Dryas recent, per què es moren els mamuts i per què els Clovis es transformen són tres preguntes a les que un grup de científics ha proposat una resposta : l’impacte d’un cos extraterrestre.
Llegeixo al Mundo que noves evidències de restes d’un cometa demostren que hi va haver un impacte que va provocar aquesta nova crisi de la vida, ara fa només 12.900 anys:
Científics de la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara i de la Universitat de l’Oregon han descobert diamants microscòpics enterrats a pocs metres de la superfície de la illa de Santa Rosa, a la costa de Santa Bàrbara. Després de ser analitzats, els investigadors han conclòs que pertanyen a un antic cometa que va impactar, segurament, a Amèrica del Nord.
James Kennett, professor emèrit de la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara, recorda que va ser en aquest mateix moment de la prehistòria quan es va extingir el mamut pigmeu, una versió nana i endèmica de la illa del mamut nord-americà. "Ja que coincideix amb aquest esdeveniment, creiem que està relacionat".
El sediment en el qual es van trobar les restes hexagonals del cometa també està relacionat amb un altre tipus de diamants i conté proves que indiquen canvis ambientals molt bruscs, com els causats per un foc.
"Hi va haver un episodi important d’extincions d’animals fa 12.900 anys", afegeix J. Kennett. S’estima que uns 35 tipus de mamífers, com els fèlids dents de sabre, i 19 tipus d’aus van desaparèixer d’Amèrica del Nord per a sempre. "No es podria explicar aquest conjunt de materials sense un impacte còsmic i una sèrie d’incendis associats. Aquesta hipòtesi encaixa amb el refredament climàtic abrupte com el que ha quedat registrat en els sediments oceànics sota el canal de Santa Bàrbara.
Aquest refredament va tenir lloc quant la pols causada pels múltiples impactes, per les altes temperatures i per les altes pressions es va elevar cap a l’atmosfera causant una caiguda dràstica de la radiació solar, va dir Kennett.
El refredament del Dryas recent va ser molt clar a Europa i a Amèrica del Nord. I, encara que no fos un fenomen global, sembla que el refredament de l’aigua oceànica no es va circumscriure al Atlàntic Nord sinó que existeixen indicis que va afectar a moltes altres regions i latituds: des de la Patagònia, a Argentina, fins al Mar de Sulu, a Filipines. A la figura hi he posat les temperatures de les mostres de glaç tretes a Groenlandia, on es veu clarament el Dryas recent, però si prenem les mostres de glaç de l’Antàrtida del mateix període no hi trobem cap refredament.
El Dryas recent va acabar encara més bruscament de menjo havia començat. En unes poques desenes d’anys, cap a l’any 11.500 abans del present, es va produir a Groenlandia una pujada tèrmica de fins a 10ºC . Ningú sembla tenir una explicació clara a aquest escalfament tan brusc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada