dijous, de juny 17, 2010

El dèficit de l’estat

La figura que acompanya l’article d’avui d’en Sala i Martin a la Vanguardia és molt il•lustrativa. Mostra el saldo de caixa de l’estat, presentat en xifres acumulades de 12 mesos. En vermell els ingressos, en blau les despeses. Desprès d’un període d’equilibri, es passa a un superàvit durant tres anys i mig. Aquest superàvit té un màxim de 20.000 milions d’euros a finals del 2007 i principis del 2008, degut a uns ingressos de 160.000 milions i unes despeses de 140.000 milions.
A partir de principis del 2008 els ingressos comencen a disminuir, mentre les despeses segueixen augmentant, creant ràpidament un dèficit, que és d’un xic menys de 20.000 milions d’euros a finals del 2008. Els ingressos passen de 160.000 milions a principis d’any a menys de 125.000 milions a finals d’any (una disminució de més de 35.000 milions d’euros), mentre que les despeses passen de 140.000 milions a una mica menys de 145.000.

Des de principis del 2009 les despeses augmenten molt més ràpidament que fins llavors, passant d’uns 150.000 milions d’euros a principis d’any a més de 195.000 milions a finals d’any (un augment de més de 45.000 milions d’euros en un any, quan abans eren d’uns 5.000 milions anuals). Aquest augment tan sobtat és degut principalment a l’augment de les prestacions socials a causa de l’augment de l’atur, i de les despeses del pla E. Mentrestant, els ingressos continuen caient, fins a 100.000 milions a finals del 2009 (una disminució de gairebé 25.000 milions). De manera que el dèficit, a finals de l’any 2009, era de més de 95.000 milions d’euros.

En aquests primers mesos del 2010, les despeses continuen augmentant, però poc (uns 1.000 milions), mentre que els ingressos han augmentat d’uns 5.000 milions (a veure si es confirma).

La pregunta que es fa en Sala i Martin, i que ja ens hem fet en aquest blog, és la següent: com pot ser que, si l’economia ha disminuït un 5 %, els ingressos de l’estat hagin disminuït de prop d’un 40 %? L’explicació més lògica és la de pensar que, a més de la reducció d’ingressos per la menor activitat econòmica, hi ha hagut molta gent que ha decidit no pagar, total o parcialment, els impostos.

Per tant, si es vol reduir el dèficit, a més de reduir les despeses i augmentar els impostos, també s’hauria de contemplar un augment important de la persecució del frau fiscal. Cosa que, per cert, no es contempla enlloc, al menys amb la notorietat que aquesta acció hauria de tenir.

I, el que és pitjor, amb l’augment immediat de l’IVA, és més que probable que es produeixi un altre salt quantitatiu del frau fiscal. Tant que podria ser que l’augment de l’IVA no aportés res a les arques de l’estat.

dimarts, de juny 15, 2010

Ajuntament - comptes de l’any 2009 - ingressos

L’any 2009 és un any atípic pel que fa als comptes de l’ajuntament de Malgrat. I això per dues raons: el pla E, que va injectar més de 3 milions a les inversions, i un augment molt important de l’endeutament, conseqüència de dos emprèstits (5,9 milions d’euros a la Caixa i 3,1 milions a Caja Madrid). La següent taula ens dóna els valors reals dels ingressos i de les despeses dels darrers cinc anys, i la figura ens permet de veure-ho més gràficament.

Ingressos

Els ingressos per origen es poden seguir a la taula següent:


A destacar la baixada dels impostos indirectes (obres i construccions) i l’augment de les transferències de capital i dels passius financers (préstecs).
 
 
Ingressos ordinaris

Els ingressos ordinaris comprenen els impostos directes i els indirectes, les taxes i els preus públics, les transferències corrents (entre les quals la principal és la participació als impostos de l’estat) i les contribucions especials.

Els ingressos ordinaris han disminuït d’un 0,5 % respecte de l’any 2008. Els impostos directes han augmentat un 0,9 %, els indirectes (que són els impostos sobre instal•lacions, construccions i obres), han disminuït molt, un 59 %, les taxes han baixat un 0,8 %, les transferències corrents han disminuït un 5,3 %. Les contribucions especials han augmentat molt.

La taxa més important correspon a la de recollida i tractament d’escombreries, per valor de 1,75 milions d’euros, uns 150.000 euros més que la del l’any 2008.


Pel que fa als impostos directes, l’IBI (contribució), ha continuat augmentant, així com l’impost sobre els vehicles. L’impost sobre l’increment de valor dels terrenys ha disminuït fortament, mentre el d’activitats econòmiques ha disminuït per tornar als valors de tres i quatre anys enrere.

Es també interessant, dintre de les transferències corrents, veure l’evolució de les transferències que l’ajuntament ha rebut de la seva participació als tributs de l’estat. Aquesta participació va tenir un augment important l’any 2006, i des de llavors es manté grosso modo al mateix nivell.



Transferències de capital

Els altres ingressos tenen, per l’any 2009, dues partides importants: les transferències de capital i els passius financers (préstecs).

Pel que respecta a les transferències de capital, han augmentat fortament respecte dels anys anteriors, degut als 3,2 milions d’euros del pla E (camp de futbol i plaça del pavelló)



Endeutament

Pel que fa als passius financers, l’ajuntament ha obtingut 9,76 milions d’euros de préstecs de diverses entitats financeres. Els més importants són els de la Caixa (5,9 milions al 0,5 %, pel Centre Cultutal) i el de Caja Madrid (3,1 milions al euribor + 1,25 %, per finançar diverses inversions)


L’endeutament durant l’any 2009 ha passat de 3,3 a 12,4 milions d’euros. Es a dir, hi ha hagut un augment de 9,1 milions, com es pot veure a la taula següent:

El gràfic dóna l’evolució de l’endeutament des de l’any 1992. Es pot observar que el deute s’havia anat reduint des de l’any 1998 fins al 2007, i que l’augment del 2009 és el més important de la sèrie.


Comentaris

El que crida més l’atenció és l’augment tant important de l’endeutament de l’ajuntament. S’entén el préstec de la Caixa, ja que les seves condicions són molt bones per l’ajuntament (interès del 0,5 % a 15 anys, amb 5 anys de carència), però molt menys el de la Caja Madrid, a priori perfectament prescindible, amb un interès molt més elevat i que té una revisió amb l’euríbor (euríbor que, probablement, augmentarà durant els 10 anys del préstec).

Aquests préstecs de l’any 2009 segueixen la tendència començada l’any 2008, on es va demanar un préstec a Caixa de Catalunya per 1,2 milions d’euros.

Malgrat un augment dels préstecs de 9,1 milions d’euros, el resultat pressupostari “només” ha sigut de 5,1 milions. El que vol dir que durant l’any 2009, l’ajuntament ha “menjat” 4 milions dels préstecs. Veurem en una propera entrada, la dedicada a les despeses, on han anat a parar.

dijous, de juny 10, 2010

Efemèrides meteorològiques

El dia 7 de juny de l'any 1897 es va produir una forta galerna que va afectar tota la cornisa cantàbrica, des de Galícia fins a les costes franceses. Es van registrar 140 km/h a Gijón i 95 km/h a Santander.

El dia 7 de juny de l’any 1906 hi va haver una forta tempesta a Sanlúcar de Barrameda que va produir diverses víctimes.

El dia 8 de juny de l'any 1794 es van produir inundacions al delta del Llobregat.

El dia 9 juny 1899 es va produir una horrible pedregada a Madrid, que va tenir 50 cm de gruix, on van caure pedres de 200 grams, i que va causar trencament general de vidres, teules i desperfectes a l’arbrat.

El dia 10 de juny de l'any 1578 van caure grandíssimes pluges a Barcelona. Els carrers semblaven rius i les inundacions van causar danys.

Si la pedregada de Madrid hagués passat 111 anys més tard, és a dir, ahir mateix, segur que alguns haguessin dit que era un altre exemple clar del canvi climàtic que, com tothom sap, fa que augmentin els episodis extrems. El mateix podríem dir dels altres fenòmens meteorològics extrems que es van produir fa anys per aquestes dates.

Efemèrides meteorològiques d'Espanya

dimecres, de juny 09, 2010

Anar a peu a l’escola

“El consistori de Malgrat de Mar ha anunciat la seva intenció de suprimir l’actual servei de transport escolar, que porta els nens i nenes de l’escola Marià Cubí del municipi. Alguns pares han mostrat la seva indignació davant el que consideren una decisió unilateral per part de l’Ajuntament. Diuen que no se’ls ha tingut en compte alhora de prendre aquesta decisió i que dificultarà les vides de moltes famílies”.

A Sant Vicent del Raspeig, a Alacant, l’ajuntament ha sigut més fi. Organitza, durant una setmana, marxes a peu per dur els nens a l’escola, acompanyats d’uns quants pares voluntaris, que els van recollint pel camí. No és que es vulguin estalviar el cost del transport escolar, no. Ho fan pel bé de les criatures, perquè facin exercici, perquè no estiguin tan grasses, per millorar la seva salut.

I, ves per on, a Sant Vicent del Raspeig maten dos ocells d’un sol tret: estalvien uns quartets i milloren la salut del personal. Possiblement les autoritats de Sant Vicent del Raspeig siguin un xic més diplomàtiques (i políticament més intel•ligents) que les del poble primerament nomenat.

Llegir notícia

dimarts, de juny 08, 2010

Estat del benestar i mercats

Estava esmorzant tranquil•lament aquest matí quan una veu profunda, pausada, deia, des de la ràdio: el que passa és que els mercats volen destruir l’estat de benestar. Aquesta veu profunda i pausada era inconfusible, era la veu d’un home d’esquerres, la veu del periodista Enric Sopena.

Aquest és ara el leit motiv de la gent d’esquerres. Els mercats volen que s’acabi l’estat del benestar que amb tant d’esforç hem anat construint, i sense el qual la vida ens sembla impossible. O, al menys, una vida digne de ser viscuda.

Ai, els mercats! Però, qui o què són aquests mercats? Segurament es tracta d’una gent dolentíssima, guarnits amb jaqué i barret de copa, que fumen puros, i que només gaudeixen amb l’acumulació de diners i el sofriment del poble. Si això fos així de senzill, aviat ho podríem resoldre: s’agafa aquesta gent i se’ls dona una bona pallissa, se’ls fica a la cangrí, se’ls impedeix de fer mal, i els pobres seguim vivint com sempre.

Com sempre? Si fins no fa gaire ens havíem de pagar els metges (qui no recorda la iguala, que, mitjançant un pagament mensual, ens permetia poder ser atesos pel Dr. Russiñol i pel Dr. Torné?), ens havíem de pagar els col•legis (un mes a cal Sr. Ragull costava 25 pessetes), no teníem res de franc. Qui es quedava sense feina es quedava de seguida sense cap ingrés.

Però aquesta realitat, que ara ens sembla la prehistòria, ha anat canviant. Avui l’accés a la medicina és gratuït, no s’ha de pagar per anar al col•legi, i si un es queda sense feina, té dret a un subsidi, més o menys llarg, més o menys important, però no es queda de seguida a la lluna de València.

A Catalunya, segons la consellera Geli, “gastem més en sanitat del que tenim”. La sanitat catalana inverteix 1.600 euros per persona, però el pressupost només és de 1.200 euros per persona. De manera que l’estat del benestar que ens hem construït no el podem pagar, hem d’endeutar-nos per fer-ho, i hem de demanar diners als mercats. I com que els mercats ens troben insolvents, ens diuen que tururú. Qui és el dolent de la pel•lícula: el que estira més el braç que la màniga o el que es nega a finançar la nostra poca solvència?

I no parlem de la llei de dependència, feta sabent que mai es podria finançar. També són els mercats els culpables de que no es pugui aplicar? O bé no serà que hem estat més ambiciosos del que podíem ser?

El personal d’esquerra repeteix sempre el mateix nyigo-nyigo: si no podem tenir de franc l’ensenyament, la sanitat, la dependència, l’estat del benestar, no és per culpa nostra; la culpa és d’una gent molt dolenta que especulen amb els nostres diners. No serà, però, que els diners amb els que hem anat construint aquesta societat del tot gratuït per tots i ara mateix, l’hem construïda amb els diners dels altres? Que ens hem endeutat fins al coll i que ara hem de tornar els calés?

L’únic estat del benestar sostenible és aquell que ens podem pagar. Ni mercats ni hòsties. I hem estat tan imprudents que ens hem cregut que érem més rics del que érem. Els agradi o no a la gent d’esquerres.

dissabte, de juny 05, 2010

Malgrat 1910 – Retirada de la guàrdia civil


La Vanguardia del dissabte 4 de juny de l’any 1910 publicava la retirada de les forces de la guàrdia civil destacades a Malgrat, desprès d’haver-se acabat la vaga de les mines de ferro.