dijous, de gener 27, 2011

Malgrat 1911 – Crida per anar a la mili

A la Vanguardia del dimecres 25 de gener d’ara fa cent anys, es publicava una crida per que uns quants nois s’incorporessin a la mili, entre els quals es trobava un noi de Malgrat, en Pere Saura i Aymerich.

No és estrany que els nois de l’època tinguessin por d’anar a la mili, ja que hi havia guerra al nord del Marroc, guerra que causava moltes baixes entre els soldats espanyols. A causa d’aquesta guerra i de les seves conseqüències humanes va esclatar, l’any 1909, la setmana tràgica, de la que ja hem anat veient la part corresponent a Malgrat.

Nota: com a curiositat ortogràfica, podem veure que, ara fa cent anys, en castellà, la preposició a s'accentuava.

La desembocadura de la Tordera, qui t’ha vist i qui et veu?

Interessant i important l’entrada al blog La Natura a la Baixa Tordera, sobre el treball que s’ha fet i que s’està fent, per part de la propietat de Càmping La Tordera S.L., l'associació Orchis, Naturalistes de La Selva i l'Alt Maresme, tota la gent que ha col•laborat aportant el seu treball desinteressat i les Regidories de Medi Ambient de Malgrat i Blanes, s’està transformant la desembocadura de la Tordera, i s’està transformant per bé.

Felicitats a tots els protagonistes.

Però també val la pena meditar sobre els comentaris que fa l’autor del blog sobre les actuacions de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), així com entendre la finalitat dels treballs que s’estan duent a cap.

Un excel•lent exemple d’actuació de la societat civil que dóna una mica d'optimisme sobre el futur.

dimecres, de gener 19, 2011

La temperatura global de l'any 2010, segons la NOAA

La temperatura global de l'any 2010, segons les dades de la NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration), ha estat de 14,52 º C, temperatura idèntica a la de l'any 2005, i lleugerament superior a la del 1998, en què va ser de 14,50 º C. Aquestes diferències de temperatura no són significatives.


Tant l’any 1998 com l’any 2010 han tingut un episodi El Niño molt fort. Quan El Niño és molt fort, les temperatures globals augmenten.

Molts comentaristes han estimat que el fet que l’any 2010 hagi sigut un dels anys més càlids des de que es tenen mesures fiables (des de l’any 1880 aproximadament) com una prova irrefutable de que l’escalfament global continua a tota velocitat. Però si agafem les dades mensuals de temperatura global, també facilitades per la NOAA, dels darrers deu anys, podem veure que la temperatura de la darrera dècada s’ha mantingut constant, com ho indica la dreta de regressió del gràfic (aquestes dades, per treure les variacions estacionals, es donen en anomalies, és a dir, en diferències de cada temperatura mensual amb la temperatura mensual mitjana dels anys 1901 a 2000 corresponents al mes en qüestió)


De manera que, malgrat que 2001 ha estat un dels anys més càlids que es recorden, des de fa deu anys l’escalfament global sembla que s’hagi encallat. En efecte, de l'equació d'aquesta dreta de regrassió deduim que, durant aquesta darrera dècada, l'escalfament ha estat de 0,13 ºC per segle (!)

dimarts, de gener 18, 2011

Malgrat 1911 – notícies variades

La Vanguardia del dijous 19 de gener de l’any 1911, ara fa 100 anys, publicava unes notícies sobre Malgrat: ens parla del cens, d’un casament, de les bones perspectives del mercat de bestiar (hi havia 300 animals), de lo bé que va anar la fira d’hivern i de lo contents que estaven els botiguers malgratencs (no com avui), i s’anuncia la publicació del primer número del periòdic mensual Sindical.

Parlant del mercat de bestiar, direm que aquest mercat havia tingut molta importància fins a finals del segle XIX, desapareixent més tard. L’any 1911, sent alcalde en Juli Cardona, es va reactivar. El mercat de bestiar estava ubicat a l’esplanada sota la pujada del Castell, coneguda en aquell temps com la plaça dels Porcs (Pocrchs, amb l’ortografia de l’època), i el de grans a la plaça Major (avui Anselm Clavé).

Pressupost municipal 2011 – Despeses

Com que ja hem parlat de les inversions pressupostades pel 2011, avui examinarem les despeses sense comptar les inversions. Aquestes despeses són de 16,39 milions d’euros, amb una petita disminució respecte del pressupost de l’any 2010, que era de 16,62 milions. Tenint en compte la rebaixa dels sous del personal, imposada pel govern central, i les despeses de l'empresa pública Malgrat Turisme, S.A., el pressupost de 2011 no sembla pas ser un pressupost gaire auster, que és el que convindria en època de vaques magres.




L’empresa Malgrat Turisme, S.L.

A aquestes despeses s’hi hauria d’afegir les despeses de l’empresa municipal Malgrat Turisme, S.L., que són (arrodonint les xifres) de 129.000 euros de personal i 259.000 euros de compra de bens corrents i serveis, és a dir, un total de 458.000 euros, tenint uns ingressos de 84.000 euros.

Aquestes despeses de la societat Malgrat Turisme no estan incloses en les xifres d’aquest comentari.


Despeses de personal

Les despeses de personal representen, seguretat social inclosa, 7,77 milions, per 8,04 de l’any anterior, un 3,4 % menys. Aquesta reducció és més petita que el retall dels sous del 5 %. L’explicació es troba en que augmenta el personal de l’ajuntament, que passa de 211 a 215 (+ 1,9 %).

Direm que les assignacions als regidors passen dels 362.500 € pressupostats pel 2010 als 302.000 € pressupostats per aquest any (seguretat social inclosa), una disminució del 16,7 %, el que és molt meritori si, de veritat, s’arriba a complir. Sense tenir en compte la seguretat social, es passa de 277.500 € a 227.000 € (- 18,2 %)


Despeses de compra de bens corrents i serveis

Tampoc en aquest apartat es veu gaire tendència a l’estalvi, ja que, encara que poc, les despeses augmenten, passant dels 6,86 milions pressupostats pel 2010 als 7,12 pressupostats pel 2011.

La següent taula presenta el resum de les despeses principals, comparades amb les del pressupost de l’any anterior. Es una mica llarga, però permet de veure que hi ha 52.000 euros d’arrendaments de locals, que el lloguer dels cotxes de seguretat ciutadana costa 72.000 euros, que les dietes del personal costen més de 100.000 euros, que el servei de recaptació (treball que no fa l’ajuntament) té un cost de 340.000 euros, que la neteja viària costa 765.000 euros i la de les diverses dependències municipals, 417.000, i tota una sèrie de dades interessants.

Comparant les despeses pressupostades l’any 2011 amb les de l’any 2010, hi trobem dues diferències importants: augment del cost de l’electricitat, que augmenten de 55.000 €, i disminució important de les despeses diverses (activitats culturals i esportives i divers), que baixen de 150.000 €. També hi ha una curiositat malsana: les dietes d’assistència a òrgans de govern augmenten de 24.000 €.

 
Transferències corrents

Tenen un augment significatiu respecte dels anys anteriors. Només l’any 2007 havien sigut tan elevades. En tenim el resum a la taula següent, on podem observar que són la còpia conforme al pressupost del 2010, menys pel que fa al menjador escolar, notablement superior aquest any, i que explica la diferència.


Despeses i passius financers

El deute estimat a finals de l’any 2010 és de 16,5 milions d’euros, i es preveu reduir-lo a 15,5 milions a finals del 2011.

Les despeses per interessos es preveuen inferiors a les de l’any passat, però això podrà variar segons l’evolució dels tipus de l’euribor.

Comentaris

- El pressupost de despeses és un pressupost de continuïtat, sense idees per acomodar-lo als ingressos, que seran previsiblement inferiors als pressupostats. Podríem dir, fora d’algunes excepcions, s’ha copiat el pressupost de l’any anterior pel que fa a les despeses que no són de personal ni financeres.

- A senyalar l’augment de personal.

- L’empresa Malgrat Turisme, S.L., té unes despeses importants. Es d’esperar que aquesta empresa pugui donar uns bons avantatges al turisme local, per poder-ne treure una rendibilitat pel conjunt de l’economia local.

- La gestió d’aquest pressupost no serà senzilla, i és possible que s’hagin de fer retalls a les despeses previstes, tant de personal, com de transferències corrents, com de compres de bens i serveis. Esperant que les despeses financeres no augmentin. Si no es fa així, sempre quedarà el recurs de no reduir el deute d’un milió d’euros com pressupostat.

dilluns, de gener 03, 2011

L’augment del preu de l’electricitat - El dèficit de tarifa

En els albors del segle XXI, el Govern que aleshores presidia la Nació va prendre una mesura dirigida a millorar la competitivitat de les empreses espanyoles, a contenir la inflació per complir amb els paràmetres exigits per la incorporació a la Moneda Única, i també, per què no dir-ho, amb un clar rerefons electoralista: congelar les tarifes de venda de l'electricitat als consumidors durant uns anys. Una política molt poc afortunada, des del punt de vista econòmic, feta pels que ara mateix diuen que tenen la solució a la crisi que estem patint, sigui dit de passada.
Però no tota la culpa de la bola generada pel dèficit tarifari s’ha de donar als personatges que ens governaven abans del 2004. El gràfic mostra l’evolució d’aquest dèficit, i veiem que era relativament feble quan governava el PP. Des de que el PSOE va arribar al poder, aquest dèficit ha crescut de manera molt important. Per què?

Vegem on es genera aquest dèficit. De manera genèrica, els components del preu final de l’electricitat pels consumidors serien els tres que apareixen en la següent figura: tarifa d’accés (fixada pel govern), cost de l’energia i marge de comercialització.

La tarifa d’accés

Si agafem el BOE del 31.12.2009 hi trobarem l’ordre del Ministeri d’Indústria nº ITC/3519/2009, on es detallen els costos regulats i els ingressos esperats per l’any 2010 de la part de la tarifa d’accés. Els costos esperats per l’any 2010 representen 15.907 milions d’euros, desglossats com a la taula següent, mentre que els ingressos esperats és de 12.907 milions. El dèficit de tarifa que s’esperava pel 2010 era, doncs, de 3.000 milions d’euros. En realitat, sembla que serà molt superior (s’apunta a uns 5.500 milions).

El cost per kWh de la tarifa d’accés, tenint en compte un consum d’energia de l’ordre dels 250 milions de kWh és d’uns 65 cèntims d’euro.



Aquesta tarifa d’accés, anomenada també ATR (acceso de terceros a la red), ha evolucionat com es pot veure a la figura. Clarament es veu que la part que més augmenta és la de les primes al Règim Especial, que fonamentalment són les primes a les renovables.


Conclusió

Tenint en compte que el cost de l’energia elèctrica i el marge de comercialització no generen dèficit, ja que el seu preu ve donat a les subhastes trimestrals, tot el dèficit ve generat per la tarifa d’accés.

Si observem:

- que quan governava el PP gairebé no hi havia dèficit de tarifa,
- que el dèficit comença amb el govern del PSOE,
- que el PSOE va desenvolupar de manera perfectament caòtica les energies renovables,
- que el cost de les primes a les renovables és del mateix ordre que el dèficit de tarifa

podriem deduir que una bona part d’aquest dèficit , sinó tot, es degut a les primes a les energies renovables.

Però no és tan senzill com això. Veurem en una altre entrada els arguments dels partidaris de les energies renovables per afirmar que aquesta conclusió no és correcta.



dissabte, de gener 01, 2011

Malgrat a l’any 1961

Els que ja tenim una certa edat sabem que tindrem menys futur que passat. Per això, quan es canvia d’any, més que alegria, el que sentim és nostàlgia.


I és una certa nostàlgia la que he sentit al mirar aquesta fotografia de Malgrat de l’any 1961, ara fa cinquanta anys (en realitat, és del mes de març del 1961). Però no pas nostàlgia pels temps passats, sinó de pensar el que s’hauria pogut fer durant aquest mig segle en que s’han anat urbanitzant importants superfícies tant cap a Pineda, com cap a Blanes, com cap a la muntanya. I no s’ha urbanitzat cap al mar, no per falta de voluntat, sinó per raons òbvies.

Durant el darrer període de la dictadura hi va haver una primera vaga d’urbanització, que va ser el fruit d’una especulació salvatge. Joves com érem, i optimistes, pensàvem que quan arribés la democràcia les coses millorarien, i que el sentit comú tindria més força que els especuladors. Després de dos o tres anys d’esperança en que fos així, els especuladors varen tornar a guanyar, i ara tenim el que tenim. I, segons sembla, a més, ens diuen que els hi hem de donar les gràcies...

Però no era d’això del que volia parlar. Mirant la foto, m’ha cridat l’atenció, entre altres, la ubicació del cementiri, ben a fora del poble, i la barrera natural que representava la riera en direcció a Pineda.

Pel que fa a la riera, podem recordar que, des de l’any 1914, quan es va inaugurar el pont del carrer de Passada, fins l’any 1962, en que ho va ser el del carrer de Sant Esteve, només hi havia un pas pels vehicles que volien travessar-la, el del pont del carrer de Passada. Al carrer Fonlladosa hi havia una passarel•la de fusta, i al carrer de Riera, una altra de ciment, només pròpies pels vianants i les bicicletes. Eren altres temps, que a alguns ens agrada recordar. Sobre tot per Cap d'Any.

Bon Any!