dimecres, de novembre 30, 2011

La neteja de la riera: una pregunta pel ple de demà


La Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) alerta de que, degut a la falta de pressupost de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), aquest any no s’han netejat les rieres. En posa com a exemple les de Mataró, Malgrat, Santa Susanna, Arenys de Mar, Premià de Mar o Vilassar de Mar, rieres en les que el seu mal esta de neteja augmenta el risc d’inundacions importants.

Llegim a Tot Mataró que l’ACA reivindica que, entre els anys 2006 i 2010 ha invertit més de 2,1 milions d'euros en el manteniment i conservació de rieres del Maresme, que s'han materialitzat en prop de 200 actuacions. Fonts de l'ACA, però, reconeixen que aquestes son feines "complexes" perquè "hi ha molts quilòmetres de rieres a mantenir" i que davant la situació pressupostària de la Generalitat ara s'actuarà de manera més "selectiva" perquè, recorden, "el pressupost no és il•limitat". En aquest context, l'ACA afirma que s'estan buscant diverses formules de col•laboració amb els Ajuntaments per tal que es puguin fer determinades actuacions de conservació de les rieres. Prèviament, s'està estudiant quines rieres i quines actuacions són prioritàries i que li suposarà a cada administració fer aquests treballs.

Fins ara l'ACA s'encarregava de retirar les canyes i la vegetació que obstaculitza el pas de l'aigua, mentre que era feina de cada Ajuntament retirar els residus d'origen humà que apareixen amb les rierades. Aquest 2011, però, l'Agència Catalana de l'Aigua tampoc s'ha pogut encarregar d'aquestes tasques, segons fonts de l'ens públic.

Alguns ajuntaments ja s’encarreguen de netejar les rieres. L’Ajuntament de Malgrat s’ha compromès a netejar la part recentment enformigonada de Can Feliciano. Per la seguretat del poble, s’haurà d’encarregar de netejar la resta dels trams.

L’ajuntament de Mataró s’ha encarregat aquesta setmana de netejar les seves rieres. Un cop finalitzats els treballs demanarà a l'ACA que n'assumeixi el cost. L'Ajuntament calcula que seran prop de 25.000 euros els diners que es destinaran a la neteja de la riera. Segons l'ACA, el pagament d'aquests diners no està garantit perquè ja no hi ha pressupost pel 2011 i serà en funció del pressupost que s'aprovi pel 2012 i de quines siguin les prioritats de l'ACA que es destinaran els diners a una o altra actuació, continua dient Tot Mataró.

Vet aquí una pregunta pel ple de demà: què pensa fer l’Ajuntament davant la nova situació provocada per la manca de pressupost de l’ACA?

dijous, de novembre 24, 2011

Malgrat 1961 – Condecoració a una mestra


La Vanguardia del dijous 23 de novembre de l’any 1961, ara fa cinquanta anys, informava que s’havia condecorat amb la Creu d’Alfons X en Savi a la mestra directora de l’escola de nenes de Malgrat, la senyora Josefina Gisbert i Piñol. Segur que hi ha molta gent que la recorda.


La Voz de Malgrat del mes de gener de l’any 1962 obria la primera pàgina amb una entrevista a la mestra condecorada.



dimecres, de novembre 23, 2011

Plou


Des de fa un mes, del 23 d’octubre al 22 de novembre, ha plogut molt. Segons les dades de l’estació meteorològica de Malgrat, el total caigut durant aquests 31 dies ha sigut de 499,7 litres per metre quadrat.


La variació natural de les temperatures


Si prenem les dades de les temperatures dels testimonis dels cilindres de gel (ice cores) de l'estació antàrtica de Vostok dels darrers 400.000 anys, observem que hi ha hagut quatre glaciacions des de llavors. Actualment ens trobem en un període interglacial. Els anteriors períodes interglacials van ser fa aproximadament 125.000 anys, 280.000 anys, 325.000 anys i 415.000 anys. Tots ells van ser més calorosos que l'actual, com es pot veure a la figura. La durada típica d'un període glacial ha estat de 100.000 anys aproximadament, mentre que els períodes interglacials han durat entre 10.000 i 15.000 anys.


Si ara detallem les temperatures de l'actual període interglacial, que va començar fa uns 13.000 anys, prenent les temperatures dels testimonis dels cilindres gel de Grenlàndia (Gisp 2), observem al final del Dryass recent, que va acabar cap el 8.200 a.C., un període fred que va durar 400 anys, de 6600-6200 aC , l'escalfament anomenat minoic, l’escalfament anomenat romà, el període càlid de l'edat mitjana i la Petita Edat del Gel. Tenint en compte l'escalfament des de l'any 1900 (últim any amb dades disponibles de Gisp 2), que hem representat com a línia de punts, les temperatures dels gels de Grenlàndia han estat més elevades que les actuals en diversos moments del període interglacial en el qual ens trobem.


Totes aquestes variacions de temperatura, tant les de les glaciacions com les de l’actual cicle interglacial (més o menys fins l’any 1.900 d.C.) les podem considerar com variacions naturals.

Sabem que les temperatures de Grenlàndia no representen totalment les temperatures globals. No obstant això, llevat de l'excepció de l'Antàrtida i de les zones que l'envolten, que tenen moltes vegades una tendència oposada per variacions del període interglacial, les temperatures de Grenlàndia central tendeixen a reflectir la temperatura global de la resta del planeta.

És interessant observar que, durant els últims 4.000 anys, la tendència de la temperatura de Grenlàndia representa clarament una disminució, el que podria ser l'indici de l'arribada d'una nova glaciació. Hem indicat en blau la recta de regressió d'aquestes temperatures entre els anys 2.000 a.C. i 1.900 d.C.

També és interessant observar que, en aquests últims 4.000 anys, s'ha produït un escalfament cada aproximadament 1.000 anys. Ara fa uns mil anys del darrer, l’escalfament medieval. D'aquí que molts escèptics sobre la influència antropogènica de l'escalfament global afirmin que ens trobem en el següent cicle d'escalfament, ja que l'últim es va produir a principis de l'anterior mil•lenni. A la vista d'aquestes dades, no és impensable que hi hagi una part natural i una altra antropogènica en l'actual escalfament global.

diumenge, de novembre 20, 2011

Malgrat 1911 – Eleccions municipals


La Vanguardia del dimarts 14 de novembre de l’any 1911 publicava una ressenya sobre el resultat de les eleccions municipals de Malgrat.


dissabte, de novembre 19, 2011

Apunts d’un dia que, diuen, és de reflexió


Aznar López, l’euro i els problemes actuals

Molt interessant l’article d’ahir d’Enric Juliana a La Vanguàrdia, on ens explica com en Josep Maria Aznar ens va ficar a l’euro, desoint les sàvies paraules del llavors primer ministre italià, Romano Prodi. En copio un tros:

“La dialèctica Espanya-Itàlia serà molt important en els pròxims mesos. Ja ho va ser en els noranta quan ambdós països es preparaven per formar part de la moneda comuna. Llavors Espanya va marcar el ritme. En una de les seves jugades audaces i imperatives, Aznar va posar al govern de centreesquerra italià als peus dels cavalls. El 1997, tres dies després d'una cimera bilateral a València, el president espanyol va fer una explosiva confidència al diari Financial Times: "Romano Prodi m'ha demanat que Itàlia i Espanya retardin de comú acord el seu ingrés en l'euro i jo li he dit que no. Espanya estarà a punt ". Prodi va haver de desmentir-lo i intensificar la seva política d'austeritat (que aviat li passaria factura). Davant l’orgullosa accelerada espanyola, Portugal i Grècia tampoc volien quedar enrere, i els sectors de la CDU alemanya que consideraven la possibilitat d'implantar l'euro en dues fases consecutives van haver de canviar d'estratègia. Si Espanya complia (gràcies als ingressos derivats de les privatitzacions i als primers efectes euforitzants de l'economia turboinmobiliaria), Itàlia no podia quedar fora, encara que el seu deute públic -110% del PIB- sobrepassés amb escreix el llindar de Maastricht. Helmutt Kohl va mirar els números i va dir: “Endavant”. No està de més recordar-ho en aquesta hora infausta”.

El senyor Aznar López, el que avui ens vol donar lliçons de tot, va fer el que en castellà es diu un “órdago a la grande”, va voler posar la política per sobre de l’economia, i ara l’economia es pren la revenja. Els mercats aprofiten les esquerdes de la construcció de l'euro per lucrar-se. Esquerdes de disseny (no hi ha un banc central que sigui l’últim recurs del deute públic) i esquerdes degudes a què es va admetre a països econòmicament no preparats (Espanya, Itàlia, Grècia, Portugal). I ho paguem tots (millor dit, gairebé tots, menys els alemanys) en forma d'interessos elevats del deute, el que equival a retallades cada vegada més grans.

Déu vulgui que no hàgim de pagar un preu massa elevat per la jugada del senyor Aznar López.

L’espantada de la Chaconeta

Diuen que el principal capital d’un polític és la seva credibilitat. La ministra Chacón, quan va ser-ho d’Habitatge, no fa fer res de destacable, sinó subvencionar els lloguers de la gent jove. Però la política de donar subvencions és la més fàcil. Com a ministra de Defensa, el seu paper ha estat discret: no ha desentonat. Però ni ha explicat com cal l’immens deute que la compra d’armament perfectament inútil, al dir dels propis militars, que es va comprar durant el mandat del PP, ni ha trobat cap solució per finançar-lo. Reconec, però, que el problema és complicat.

De manera que tenia, fins ahir, una idea sobre la Chaconeta que no era pas massa negativa. Però la seva espantada d’ahir, al debat de TV 8 amb periodistes que podien preguntar, m’ha deixat l’impressió de que és una política poc fiable. Donaran totes les raons que vulguin per justificar que no hi podia anar, però el que quedarà, almenys per a mi, d’aquesta incompareixença és que no té confiança en ella mateixa. I això, per un polític, és mortal de necessitat.

Eleccions a Alacant

Evidentment, no es pot votar un partit que presenta el senyor Trillo com a número ú per la circumscripció alacantina, tenint en compte l’historial d’aquest senyor. Es igualment evident que no es pot votar un partit que presenta a la senyora Leyre Pajín com a número ú, tenint en compte la capacitat intel•lectual d’aquesta senyora. De manera que haurem de votar Compromís.

dilluns, de novembre 14, 2011

La moció contra les retallades


La moció contra les retallades del Departament de Salut al Nord del Maresme, aprovada al ple del 20 d’octubre, afirma, entre altres coses, que “el tancament de les urgències de nit als centres de Canet, Sant Pol, Tordera, Malgrat, Tossa i Lloret, així com la disminució de quiròfans, ambulàncies i especialitzacions en la zona, portaran a Hospitals com el de Calella ha absorbir el volum de serveis que abans es repartien els centres que ara tenen previsió de tancament, fet que estem convençuts pot arribar a col•lapsar els serveis”. (Per cert, si no m’equivoco, la a abans d’absorbir hauria d’anar sense h. Mestre redactor, hauríem de cuidar l’ortografia)

Aquesta afirmació, aquest convenciment del redactor de la moció i dels que l’han recolzat amb els seus vots, mereixen ser quantificats amb dades experimentals, ja que és molt senzill dir que un està convençut d’una cosa i no comprovar si és veritat. He de dir que desconfio dels “convenciments” dels polítics, que moltes vegades s’han revelat inexactes.

Sembla, per les primeres notícies que podem llegir, que els canvis a les urgències no han afectat, per ara, els hospitals. Al menys, així ho diu un article publicat a El Punt justament ahir.

Com que el tema és important, i com que encara no ha passat prou temps per poder dir si les afirmacions de la moció són o no exactes, intentarem anar llegint tots els articles que es publiquin sobre aquest tema.

Però les primeres dades són les que són.

dissabte, de novembre 12, 2011

Malgrat 1911 – Es carrega per primera vegada un vaixell amb mineral de ferro


La plataforma de la pilona, on hi treballaven uns vuit homes. Quan arribaven les vagonetes, les treien del cable i les situaven sobre un rail penjat, des d’on les buidaven tot basculant-les.


Un vapor amarrat a la pilona és carregat de material.

El 12 de novembre de l’any 2011, avui fa cent anys, es va noliejar per primer cop un vaixell gros, denominat Cardènia, amb mineral de les mines de Can Palomeres, utilitzant les instal•lacions de la pilona.

Font: Les Mines de Can Palomeres, editat per l’Ajuntament l’any 1988, del que són autors Ferran Cardona, Josep Cuenca i F. Xavier Samarra, i prologat per Joaquim Colomé.

dijous, de novembre 10, 2011

Els comptes del l’ajuntament al 30 de setembre

D’un pressupost d’ingressos anual de 17,47 milions d’euros, els drets reconeguts al 30 de setembre són de 15,69 milions, és a dir, un 96 %.


La desviació més important es troba a les transferències de capital, pressupostades en 400.100 euros, que, al 30 de setembre, tenen uns drets reconeguts de 996.954 euros. L’explicació és que no s’havien pressupostat les transferències pel fons Cardons (300.000 euros), pel fons estatal per a la ocupació i la sostenibilitat total (490.000 euros) ni per la rehabilitació de la torre Bombai (154.000 euros). En aquest apartat, falta per rebre la subvenció per la rehabilitació del barri del Castell, pressupostada en 400.000 euros, i més tard, repressupostada a 754.000.

Les despeses compromeses al 30 de setembre són de 19,21 milions d’euros, per un pressupost de 17,22.

Si ens fixem en les despeses corrents, el grau d’execució de les despeses de personal és d’un 72 %, correcte per un tercer trimestre, i el de la compra de bens i serveis és d’un 94 %, el que podria indicar que es tancarà l’any amb un dèficit, encara que hi ha moltes despeses importants compromeses per tor l’any, com poden ser els contractes de neteja i el de recollida de residus urbans, de manera que el dèficit no serà, si n’hi ha un, massa important.

Les inversions reals són molt més importants que les pressupostades. Les inversions pressupostades no arribaven al milió d’euros, pressupost que més endavant es va portar a 12,5 milions (!). Les despeses compromeses al 30 de setembre són de 5,3 milions segons el resum de l’ajuntament, i de 4,8 quan prenem el detall línea per línea, diferència que deu tenir una explicació, però que un servidor no la troba.



dimarts, de novembre 08, 2011

Malgrat 1911 – Notícies variades

La Vanguardia del dijous 9 de setembre del 1911 publicava una sèrie de notícies, que van des de la visita pastoral del bisbe, a una renúncia del càrrec de notari, al contracte d’enllumenat públic, a les reformes del cementiri, a una visita d’inspecció de les escoles i a l’adjudicació del servei de cotxes funeraris.


Perquè no votaré el Partit Popular

1 – perquè el PP ha tancat els repetidors que permetien veure TV3 al País Valencià i, més concretament, el de la Carrasqueta, a Alacant.

2 – perquè el PP ha demostrat al País Valencià una gran ineficàcia de gestió dels serveis fonamentals, mentre ha malbaratat molts recursos organitzant curses de cotxes, de velers, etc.

3 – perquè el PP al País Valencià està lluny de ser un exemple de gent honesta (hi ha actuacions judicials en curs tant a València com a Alacant)

4 – perquè el PP va organitzar, no fa pas tant de temps, un boicot als productes catalans, va portar el nou estatut al Constitucional i vol impedir la immersió educativa en català. En resum, perquè el PP treballa perquè el català desaparegui o sigui minoritari, ja que sap que si ho aconseguís Catalunya deixaria d’existir com a nació, que és el que pretenen.

5 – perquè el PP es pensa que el ciutadà és tonto, ja que repeteix dia si i dia també que, ja que fa 15 anys varen treure Espanya de la crisi, ara ho podran tornar a fer. Com si les circumstàncies fossin les mateixes, i com si no tinguessin cap responsabilitat en la formació de la bombolla immobiliària.

6 – perquè, després d’anys d’afirmar que, si governen, faran el transvasament de l’Ebre cap al sud, quan arriba l’hora de la veritat, ni en parlen, demostrant que han estat enganyant els seus votants del País Valencià.

7 – perquè el seu programa electoral afirma que promouran la reducció de la intensitat de l’utilització del petroli com a font d’energia primària en el transport, però no ens expliquen com.

8 – perquè, desprès d’haver llegit les propostes econòmiques del seu programa, no he entès què pensen fer concretament.

9 – perquè encara no sabem qui seria el seu ministre d’economia, en cas de que guanyessin les eleccions.

diumenge, de novembre 06, 2011

El referèndum grec

Contràriament a l’opinió corrent, penso que el referèndum grec, tant si es preguntava als grecs si volien seguir tenint l’euro com moneda, com si se’ls preguntava sobre el segon pla de rescat, era una molt bona decisió. La raó és molt senzilla: no són els grecs els qui ens han portat a la crisi actual de la zona euro, sinó els polítics que es reuneixen tan sovint a les cimeres europees.

M’explico. Fa gairebé dos anys que la Unió Europea maltracta el poble grec, imposant-li unes retallades que aquí no ens podem ni imaginar, a canvi d’una ajuda que, ja ho hem dit aquí un parell de vegades, l’economia grega no podrà pagar mai. Fa gairebé dos anys que la Unió Europea sap que s’ha de perdonar la major part del deute grec, però tant els alemanys com els francesos han anat retardant aquest anunci per perjudicar el menys possible els seus bancs.

Quan els caps d’estat i de govern europeus van decidir, per raons polítiques, admetre Gràcia a la zona euro, ho van fer tenint sobre la taula un document dels tècnics de la Comissió on s’explicava, negre sobre blanc, perquè Grècia no podia formar part d’aquest club. I, recordem, l’ex president Aznar, el que tot ho sap, formava part d’aquests polítics que es van passar per l’arc del triomf l’informe dels tècnics. De manera que, quan es diu que Grècia va enganyar els altres estats de la Unió, és dir una mitja veritat: els estats de la Unió es van deixar enganyar voluntàriament.

Per altra part, és evident que una unió monetària no pot funcionar sense una política econòmica comuna, el que vol dir una pèrdua notable de la independència dels diferents països que la conformin. Doncs bé, no tenim cap política econòmica comuna, el que no diu massa bé dels polítics que, des de fa una quinzena d’anys, ens governen i governen Europa.

Dir que la Unió Europea no es pot fer càrrec de la fallida d’una economia com la grega, que no representa ni el 4 % de l’economia de la Unió, és demostrar que, o bé Europa està molt malament, o bé la Unió, senzillament, no existeix.

Rellegia l’altre dia els escrits de l’ex ministre d’Economia senyor Boyer, de fa més de deu anys, on exposava les raons per les que Espanya no havia de formar part de l’euro. I reconec que tenia raó. Espanya no hauria d’haver format part de l’euro ja que l’economia espanyola té una productivitat molt baixa, que només es pot corregir amb devaluacions. Durant els anys del crèdit barat, l’economia espanyola ha anat bé, però s’ha dedicat a construir centenars de milers d’habitatges que no feien cap falta (i els grans empresaris que ara demanen que es baixin els sous, llavors demanaven més liberalització del sòl, per continuar construint, el que demostra la seva visió de la jugada), en comptes de reforçar el teixit industrial, que demanava una mà d’obra més qualificada. De manera que, quan la situació ha canviat, hem corregit la manca de productivitat amb atur. Atur que, si ho mirem bé, no és pas massa elevat, si tenim en compte que, durant aquests anys de bonança artificial, han entrat gairebé set milions d’immigrants, la major part sense ofici ni benefici.

Tornant a Grècia, si volem detalls de com la Unió està maltractant el poble grec, podem llegir l’article que publica avui La Vanguardia, signat per Alexis Mavrommatis(*). Al llegir-lo, podrem esbrinar el futur que ens espera si no es prenen les mesures que s’han de prendre, i que tots sabem quines són: que la Unió sigui realment una Unió, que es creïn els eurobons, que hi hagi una política econòmica única i que el Banc Central no tingui com a únic mandat el control de la inflació.

Decididament, el referèndum grec era una molt bona idea. Probablement hauria fet, fos quin fos el resultat, que els polítics europeus actuals, tan mediocres ells i elles, actuessin d’una vegada. Ja que dir que la democràcia és enemiga de l’economia, com han dit molts, és una solemne tonteria. El que de veritat és enemic de l’economia és la ineficàcia dels polítics.

(*) Poden vostès imaginar-se el que significa despertar-se un dia de final de mes i donar-se compte de que el sou se l’hi ha reduït a la meitat? De fet, amb els nous impostos i hipoteques, hi ha molts grecs que no reben més de deu euros mensuals nets. S’imaginen el que és anar a l’hospital i que el metge li digui que vagi a la farmàcia a comprar les medicines, ja que l’hospital no les pot proporcionar degut a les retallades pressupostàries? Es poden figurar el que significa que milers de llars estiguin sense electricitat perquè no poden pagar el rebut, que els nens estudiïn sense llibres als col•legis, o que quan demanessin ajuda al policia, la resposta fos que ho sentien molt, però que no tenien suficient gasolina per fer el desplaçament? Doncs això és el que està passant a un país de la Unió Europea.

dimecres, de novembre 02, 2011

El deute de l’ACA

Diu el diari que s’ha decidit parar la dessaladora de Blanes per reduir les despeses de l’ACA, que té un deute molt important, de 1.495 milions d’euros, segons els pressupostos de la Generalitat de l’any 2011. Si hi afegim el deute de Aigües Ter-Llobregat, que és de 735 milions, ens trobem amb un deute total de 2.230 milions dels dos principals organismes de gestió de l’aigua a Catalunya.


Del deute de l’ACA, aquest any 2011 en vencen 211 milions, que, ara par ara, amb la crisi dels mercats financers, no s’han pogut refinançar, el que està portant l’Agència Catalana de l’Aigua a una situació límit. I l’any que ve hi ha un venciment de 290 milions, que previsiblement tampoc es podran refinançar. En resum, l’ACA està en fallida tàcnica.

La solució que s’ha trobat per reduir l’hemorràgia és la de reduir les despeses. Segons llegim al diari: “es retallen un 17% les despeses d’explotació i manteniment de les plantes depuradores d’aigües residuals dels rius (que totalitzaran 455 instal•lacions el 2012). Es retallen un 54% els costos de les anàlisis i el control de les aigües. (“L’activitat es farà amb la mateixa intensitat però amb recursos propis”, diu l’Agència). Amés, els programes de protecció del medi marí litoral es redueixen un 93%. I la tisora passarà per més del 65% de les partides dels programes de recuperació ecològica de rius i aqüífers (delimitació d’espais inundables, implantació de cabals ecològics als rius, recuperació de reserves subterrànies contaminades... fins i tot per l’abocament de purins). A més, el 2012 les actuacions per combatre els danys per avingudes i inundacions “seran els mínims”. I no hi haurà repoblació de les lleres amb boscos de ribera”.

A més, es redueix l’ús de les dessalinitzadores, per estalviar despeses energètiques i de manteniment. Entre ells, la de Blanes, que dessala aigua per Blanes, Malgrat, Pineda, Santa Susanna, Calella, Palafolls,Tossa i Lloret, on el subministrament ha estat substituït per aigua de pous, uns recursos que tradicionalment han estat de pitjor qualitat. L’extracció de l’aigua dels pous té un consum de 1 kWh per metre cúbic, mentre que la dessaladora en consumeix 3,5.

La gestió de l’ACA és un exemple més de com s’han tractat els afers al nostre país. S’han fet moltes obres amb quartos que no es tenien, pensant que ja les pagaria el que vingués més tard, i sense mirar si es podrien pagar les despeses de funcionament de les noves instal•lacions. I que no se’ns digui que l’endeutament de l’ACA ve de la sequera de fa quatre anys, ja que l’augment de l’endeutament ha estat continu. I que no es doni la culpa exclusivament al tripartit, ja que els governs anteriors havien fet la mateixa política (construeixi avui, que dóna vots, i pagui demà).

En tenim un exemple clar a Malgrat, on una visita al carrer Nicaràgua va permetre torçar el braç al llavors director de l’ACA, que s’oposava al cobriment de la riera del carrer del Carme al carrer de Passada, ja que no aportava res (ans al contrari) a la hidràulica de la riera. La política al servei del malbaratament.

I, parlant de la riera, si volem mantenir la llera neta, probablement serà l’ajuntament qui se n’haurà de fer càrrec, tant a la zona de can Feliciano (que ja està pactat així) com a la resta, on, fins ara, l’ACA n’era la responsable, ja que serà difícil que tingui els recursos per continuar prestant aquest servei. Per cert, haurà previst l’ajuntament com netejar la part coberta de la riera, que té una alçada inferior a la de la majoria d’enginys industrials utilitzats normalment?

A la riera hi falta, per ser operacional, que es facin les obres de la desembocadura. Malgrat les promeses electorals del sentor Sánchez Llibre, tenint en compte la situació de fallida tècnica en que es troba l’ACA, serà complicat que es dugui a terme.



dimarts, de novembre 01, 2011

7.000.000.000

Ja som 7.000 milions de persones habitant el planeta. Encara recordo quan vaig llegir la notícia de que eren 3.000 milions, a principis dels anys seixanta, i em va semblar que érem molts. Probablement ja, llavors, massa.


El problema de l’augment tant important de personal és que, si tots volen viure com més o menys anem vivint ara mateix a Europa, no hi haurà prou recursos per tots. El que vol dir que haurem de modificar la manera com vivim si no volem tenir un problema irresoluble.

El problema dels aliments és resoluble, sempre i quan hi hagi una nova revolució agrícola. També el problema de l’energia, ja que tenim prou energia solar per tothom, el que resoldria també el problema de l’aigua, dessalant la del mar (encara que, per falta de numerari, s’hagi de tancar la dessaladora de Blanes). Haurem de reciclar, ja que el que faltaran seran les matèries primes. I haurem de viure d’una manera més senzilla, si volem que n’hi hagi per tots.

Però no ens hem de desesperar. Per cada persona diuen que hi ha un milió de formigues. Totes les formigues del planeta pesen tant o més que totes les persones juntes. I sembla que, per ara, no tenen problema per anar cruspint cada dia. Només hem de fer com fan elles. O, en tot cas, menjar-nos-les, que tenen moltes proteïnes. Diuen que, fregides, són molt bones.