7.000.000.000

Ja som 7.000 milions de persones habitant el planeta. Encara recordo quan vaig llegir la notícia de que eren 3.000 milions, a principis dels anys seixanta, i em va semblar que érem molts. Probablement ja, llavors, massa.

El problema de l’augment tant important de personal és que, si tots volen viure com més o menys anem vivint ara mateix a Europa, no hi haurà prou recursos per tots. El que vol dir que haurem de modificar la manera com vivim si no volem tenir un problema irresoluble.

El problema dels aliments és resoluble, sempre i quan hi hagi una nova revolució agrícola. També el problema de l’energia, ja que tenim prou energia solar per tothom, el que resoldria també el problema de l’aigua, dessalant la del mar (encara que, per falta de numerari, s’hagi de tancar la dessaladora de Blanes). Haurem de reciclar, ja que el que faltaran seran les matèries primes. I haurem de viure d’una manera més senzilla, si volem que n’hi hagi per tots.

Però no ens hem de desesperar. Per cada persona diuen que hi ha un milió de formigues. Totes les formigues del planeta pesen tant o més que totes les persones juntes. I sembla que, per ara, no tenen problema per anar cruspint cada dia. Només hem de fer com fan elles. O, en tot cas, menjar-nos-les, que tenen moltes proteïnes. Diuen que, fregides, són molt bones.