diumenge, de novembre 06, 2011

El referèndum grec

Contràriament a l’opinió corrent, penso que el referèndum grec, tant si es preguntava als grecs si volien seguir tenint l’euro com moneda, com si se’ls preguntava sobre el segon pla de rescat, era una molt bona decisió. La raó és molt senzilla: no són els grecs els qui ens han portat a la crisi actual de la zona euro, sinó els polítics que es reuneixen tan sovint a les cimeres europees.

M’explico. Fa gairebé dos anys que la Unió Europea maltracta el poble grec, imposant-li unes retallades que aquí no ens podem ni imaginar, a canvi d’una ajuda que, ja ho hem dit aquí un parell de vegades, l’economia grega no podrà pagar mai. Fa gairebé dos anys que la Unió Europea sap que s’ha de perdonar la major part del deute grec, però tant els alemanys com els francesos han anat retardant aquest anunci per perjudicar el menys possible els seus bancs.

Quan els caps d’estat i de govern europeus van decidir, per raons polítiques, admetre Gràcia a la zona euro, ho van fer tenint sobre la taula un document dels tècnics de la Comissió on s’explicava, negre sobre blanc, perquè Grècia no podia formar part d’aquest club. I, recordem, l’ex president Aznar, el que tot ho sap, formava part d’aquests polítics que es van passar per l’arc del triomf l’informe dels tècnics. De manera que, quan es diu que Grècia va enganyar els altres estats de la Unió, és dir una mitja veritat: els estats de la Unió es van deixar enganyar voluntàriament.

Per altra part, és evident que una unió monetària no pot funcionar sense una política econòmica comuna, el que vol dir una pèrdua notable de la independència dels diferents països que la conformin. Doncs bé, no tenim cap política econòmica comuna, el que no diu massa bé dels polítics que, des de fa una quinzena d’anys, ens governen i governen Europa.

Dir que la Unió Europea no es pot fer càrrec de la fallida d’una economia com la grega, que no representa ni el 4 % de l’economia de la Unió, és demostrar que, o bé Europa està molt malament, o bé la Unió, senzillament, no existeix.

Rellegia l’altre dia els escrits de l’ex ministre d’Economia senyor Boyer, de fa més de deu anys, on exposava les raons per les que Espanya no havia de formar part de l’euro. I reconec que tenia raó. Espanya no hauria d’haver format part de l’euro ja que l’economia espanyola té una productivitat molt baixa, que només es pot corregir amb devaluacions. Durant els anys del crèdit barat, l’economia espanyola ha anat bé, però s’ha dedicat a construir centenars de milers d’habitatges que no feien cap falta (i els grans empresaris que ara demanen que es baixin els sous, llavors demanaven més liberalització del sòl, per continuar construint, el que demostra la seva visió de la jugada), en comptes de reforçar el teixit industrial, que demanava una mà d’obra més qualificada. De manera que, quan la situació ha canviat, hem corregit la manca de productivitat amb atur. Atur que, si ho mirem bé, no és pas massa elevat, si tenim en compte que, durant aquests anys de bonança artificial, han entrat gairebé set milions d’immigrants, la major part sense ofici ni benefici.

Tornant a Grècia, si volem detalls de com la Unió està maltractant el poble grec, podem llegir l’article que publica avui La Vanguardia, signat per Alexis Mavrommatis(*). Al llegir-lo, podrem esbrinar el futur que ens espera si no es prenen les mesures que s’han de prendre, i que tots sabem quines són: que la Unió sigui realment una Unió, que es creïn els eurobons, que hi hagi una política econòmica única i que el Banc Central no tingui com a únic mandat el control de la inflació.

Decididament, el referèndum grec era una molt bona idea. Probablement hauria fet, fos quin fos el resultat, que els polítics europeus actuals, tan mediocres ells i elles, actuessin d’una vegada. Ja que dir que la democràcia és enemiga de l’economia, com han dit molts, és una solemne tonteria. El que de veritat és enemic de l’economia és la ineficàcia dels polítics.

(*) Poden vostès imaginar-se el que significa despertar-se un dia de final de mes i donar-se compte de que el sou se l’hi ha reduït a la meitat? De fet, amb els nous impostos i hipoteques, hi ha molts grecs que no reben més de deu euros mensuals nets. S’imaginen el que és anar a l’hospital i que el metge li digui que vagi a la farmàcia a comprar les medicines, ja que l’hospital no les pot proporcionar degut a les retallades pressupostàries? Es poden figurar el que significa que milers de llars estiguin sense electricitat perquè no poden pagar el rebut, que els nens estudiïn sense llibres als col•legis, o que quan demanessin ajuda al policia, la resposta fos que ho sentien molt, però que no tenien suficient gasolina per fer el desplaçament? Doncs això és el que està passant a un país de la Unió Europea.