La Generalitat acaba de publicar les balances fiscals de Catalunya amb l’administració central des de l’any 2006 fins al 2009. Com sabem, hi ha dues maneres homologades de calcular aquestes balances fiscals: la del flux monetari i la del flux benefici:
- El mètode del flux monetari, que atribueix la despesa pública al lloc on es materialitza la despesa, o sigui, on es localitza el personal, l’ús de bens corrents i serveis, la percepció de les transferències i la realització de les inversions. Mesura l’impacte del sector públic en la situació macroeconòmica del territori.
- El mètode del flux del benefici, que atribueix la despesa pública al lloc on resideix el beneficiari de la despesa, independentment d’on es produeixi el servei públic o d’on es realitzi la inversió. Mesura l’impacte del sector públic en el benestar dels residents en un territori
Les diferències entre els dos mètodes són importants, com es pot veure en les dues taules següents, donades en milions d’euros. El dèficit fiscal és més perjudicial pels comptes de la Generalitat (i dels ajuntaments i diputacions) que pel benestar dels catalans.
Hem de dir que els resultats el mètode del flux monetari han estat calculats desprès d’haver neutralitzat els efectes del cicle econòmic. Podem comparar les diferències entre els dèficits fiscals neutralitzant o no el cicle econòmic, i ens trobem que, per l’any 2009, el primer plenament afectat per la crisi, el dèficit fiscal ha sigut molt poc important, mentre que quan l’estat tenia superàvit, el saldo sense neutralitzar era molt superior al del saldo neutralitzat:
Això vol dir que el dèficit fiscal real dels comptes públics de Catalunya depèn molt del dèficit de l’estat central. Quan no hi ha quartos no n’hi ha per ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada