dilluns, de maig 28, 2012

L’economia real sembla anar millor


El problema econòmic més important que tenim no és ni el dèficit dels comptes públics, ni els problemes dels bancs, sinó el dèficit crònic de la balança comercial espanyola amb l’estranger. Doncs bé, aquest dèficit comercial, que inclou les exportacions i importacions de bens i serveis i el saldo del turisme, ha anat disminuint des del seu màxim l’any 2007 (68.200 milions d’euros) fins a arribar a un dèficit de 5.700 milions d’euros l’any passat.


Amb un euro que està baixant, el que facilita l’exportació dels nostres productes, i amb un petroli que, sense tenir un preu baix (es manté per sobre dels 100 $ per barril), es troba, per ara, per sota dels 110, si fem un esforç per importar menys productes energètics, podrem tenir una economia real que no sigui deficitària.


Hem de tenir en compte que el dèficit de productes energètics va ser, l’any 2011, de 39.900 milions d’euros, el que vol dir que la balança comercial no energètica té un superàvit important. Per tant, s’han de fer les polítiques adequades per anar reduint aquest dèficit, no només a nivell de l’Estat, sinó a nivell particular: un augment del preu de l’energia per posar-lo al seu nivell real hi contribuirà.

La productivitat, mesurada en hores treballades per unitat de PIB, ha augmentat molt, com a conseqüència de que ha baixat més el nombre d’actius que el PIB, i com a conseqüència, també, de la baixada generalitzada de sous. Això fa que els productes espanyols siguin més competitius a l’exterior.

El fet que les corporacions locals i les comunitats autònomes paguin els seus proveïdors és una bona notícia que ajudarà, sens dubte, a millorar l’economia real.

De manera que no tot és negatiu. Malgrat el dèficit dels comptes públics, malgrat els problemes financers de Bankia i acòlits, el fons econòmic millora. Trigarem encara temps per reduir l’atur, és veritat, ja que per generar ocupació sense reduir la productivitat s’haurà de millorar la formació de molts aturats que avui gairebé no en tenen, però tinc el sentiment que, independentment del que facin els governs (mentre siguin prudents i no ho espatllin tot), la societat civil és la que, poc a poc, va i anirà arreglant la situació. Haurem perdut nivell de vida, però anirem recuperant l’esperança.