El dret a saber, segons el PP català

Finalment, el PP català s’ha decidit a fer campanya pel no a la independència, i a explicitar els seus arguments. Ho trobo una bona idea. Es més, ho trobo una necessitat. La veritat és que, fins ara, només s’han publicitat de manera estructurada les xifres dels que diuen que ala catalans els aniria millor amb una Catalunya independent. Ara tindrem l’altre versió.

Fins ara aquesta campanya del PP ha publicat tres textos: Espanya ens roba?, La realitat en xifres i Què ofega Catalunya?. Veiem què diuen.

A Espanya ens roba?, el PP contesta als que afirmen que Catalunya té un dèficit fiscal de 16.500 milions d’euros anuals, que Catalunya té un superàvit comercial amb la resta d’Espanya de 23 a 24.000 milions d’euros. En dedueix el PP que, encara que fos veritat el dèficit fiscal, si Catalunya sortís d’Espanya hi sortiria perdent, ja que el dèficit fiscal desapareixeria, però el superàvit comercial també. I dir això és una solemne tonteria, ja que una Catalunya independent d’Espanya seguiria tenint relacions comercials que, molt probablement, seguirien sent positives.

En aquest mateix escrit el PP dóna indicacions de que les balances fiscals publicades per la Generalitat poden ser falses (com ho són realment, o almenys, no totalment certes, com ja he explicat a una entrada precedent) i ens remet a una article publicat al País el 4 de juny per un catedràtic d’Anàlisi Econòmica de València, que afirma que el dèficit fiscal del 2010, segons som es calculi, podria ser de menys de 800 milions. Convé llegir-lo. És important tenir les idees clares sobre aquest concepte.

A La realitat en xifres, el PP català ens parla de la Seguretat Social que, diuen, és deficitària a Catalunya, segons la taula següent:

En dedueix el PP que, si Catalunya fos independent, no podria pagar les pensions. I, segons aquest raonament, Espanya tampoc, ja que en el mateix escrit hi afegeixen els saldos de l’any 2012 per comunitats. Hi he afegit la suma, que el PP català no dóna, no fos cas que algú s’adonés de la trampa. També hi he afegit els habitants de cada autonomia i el dèficit per habitant. Hi veiem que Catalunya es troba a la mitjana espanyola, el que vol dir que a una Catalunya independent li costarà el mateix que a l’Espanya actual equilibrar els comptes de la Seguretat Social.

Finalment a Què ofega Catalunya?, el PP ens explica el que ja tots sabem, que el que ofega, no a Catalunya, si no a la Generalitat, és d’una banda, el seu deute (50.489 milions d’euros a finals de desembre) i, d’altre banda, els compromisos adquirits, que sumaven, l’any 2010, 79.502 milions. Tot això és veritat. I d’aquestes xifres només podem culpar a la pròpia Generalitat. Però el que també és veritat que, amb un dèficit fiscal menor (sigui el que sigui), aquestes xifres serien més reduïdes. El que, com és natural, no explica el PP als seus possibles lectors

En resum, el que fa el PP català és una bona idea, però, per ara, d’una qualitat força deficient. Encara que, potser, sigui suficient pels seus seguidors.