La veritat de 1714

Amb aquest pompós títol, el PP ens explica la "veritat" de 1714, seguint la seva saga del Dret a Saber. Publica el PP el texte (així mateix, ignorant que en català es diu text) original del pregó de Rafael de Casanova del 11 de setembre de 1714:

Ara ojats: Se fa saber a tots generalment, de part dels tres Excms. Comuns, pres lo parer dels senyors de la Junta de Govern, persones associades, nobles, ciutadans i oficials de guerra que, separadament, estan impedint lo internar-se los enemics en la ciutat; atès que la deplorable infelicitat d’esta ciutat , en qui avui resideix la llibertat de tot lo Principat i de tota Espanya, està exposada a l’últim extrem de subjectar-se a una entera esclavitud; notifiquen, amonesten i exhorten, representant Pares de la Pàtria que s’afligeixen de la desgràcia irreparable que amenaça lo furor i injust encono de les armes galohispanes, feta seria reflexió de l’estat en què los enemics del Rei Nostre Senyor, de nostra llibertat i Pàtria, estan apostats ocupant totes les bretxes, Cortadures, Baluarts del Portal Nou, Santa clara, Llevant i Santa Eulàlia. Se fa saber que si luego, immediatament d’oït lo present pregó, tots los naturals, habitants i demés gents hàbils per a les armes, no es presenten a les Places de Jonqueres, Born i Plaça de Palacio, a fi de que, unidament amb tots los senyors que representen los Comuns, se poden retxassar los enemics, fent lo últim esforç, esperant que Déu misericordiós millorarà la sort. Se fa també a saber que, essent l’esclavitut certa i forçosa, en obligació de sos empleus, expliquen, declaren i protesten als presents i donen testimoni als venidors de què han executat les últimes exhortacions i esforços, protestant de tots los mals, ruïnes i desolacions que sobrevinguessen a nostra comuna i afligida pàtria i extermini de tots los honors i privilegis, quedant esclaus ab los demés enganyats espanyols i tots en esclavitut del domini francès; però amb tot se confia que tots, com verdaders fills de la Pàtria, amants de la llibertat, acudiran als llocs senyalats, a fi de derramar gloriosament sa sang i vida per son Rei, per son honor, per la Pàtria i per la llibertat de tot Espanya. I finalment los diuen i fan a saber que si després d’una hora de publicat lo present pregó no compareixen gent suficient per executar la ideada empresa, és forçós, precís i necessari fer llamada i demanar capitulació als enemics antes de venir la nit, per no exposar a la més lamentable ruïna esta ciutat; per no exposar-la a un saco general, profanació dels sants temples i sacrifici de les dones, nois i persones religioses; i perquè a tots sia generalment notori se mana que ab veu alta, clara i intel·ligible sia publicat per tots los carrers de la present ciutat. Donat en la Casa de l’Excma. Ciutat, resident al Portal de Sant Antoni, presents els dits Senyors Excms. I persones associades, a 11 de setembre, a les 3 de la tarda, de 1714.

Font: Francesc Castellví
Reproduït per l’historiador Ferran Soldevila

Veiem a la figura com el PP posa en lletra negreta dues frases del pregó de Rafael de Casanova:

-         la llibertat de tot el Principat i de tota Espanya

-         pel seu Rei, pel seu honor, per la Pàtria i per la llibertat de tota Espanya

El PP no diu res més. Però, què vol dir amb això? Vol dir que en Rafael de Casanova no era independentista, ja que la lluita del poble català era per tota Espanya, del que es desprèn que en Rafael de Casanova considerava que Catalunya formava part d’Espanya.

Fina aquí res a dir. Però, a quina Espanya es referia Rafael de Casanova? A una Espanya formada per dos reialmes confederats, Castella i Aragó. I Aragó era una confederació de tres estats: Aragó, Catalunya i València. Amb una organització d’aquest tipus, on Catalunya era un estat doblement confederat, els llaços entre Catalunya i Madrid eren molt prims. Amb una organització d’aquest tipus molta gent, ara independentista, potser no tindrien cap raó per ser-ho.

Això, és clar, el PP es guarda molt de dir-ho. Va com sempre, amb mitges veritats. Però el que no diu ni dirà mai és que Anglaterra, al començar les negociacions amb el rei Borbó en Felip V, havia demanat al rei espanyol que respectés les lleis catalanes, petició a la que el rei Felip es va negar en rodó. Aquesta va ser la seva resposta:

 “Por esos canallas, esos sinvergüenzas, el rey no otorgará jamás sus privilegios, pues no sería rey si lo hiciera, y esperamos que la reina [de Inglaterra] no nos los quiera exigir. [...] Sabemos que la paz os es tan necesaria como a nosotros y no la querréis romper por una bagatela”.

Pel rei Felip V els catalans eren, doncs, canalles i poca-vergonyes, i les seves lleis, una bagatel·la. I pel PP?