dimecres, de setembre 04, 2013

Un pla per millorar l'educació primària i secundària



A Espanya l'educació no sembla importar-li a ningú.  Els espanyols estan disposats a manifestar-se per la sanitat, però no per una educació de qualitat, ja que les que han tingut lloc sota aquest lema han estat, en realitat, manifestacions gremials de mestres, professors i estudiants que, d'haver acabat victorioses, haguessin degradat encara més la qualitat de l'educació.
 
Els informes més prestigiosos sobre la qualitat de l'educació mostren per a Espanya resultats molt per sota de la mitjana. També mostren que a Espanya hi ha més alumnes ressagats (6% enfront del 3% de mitjana en lectura, 13% enfront del 7% de mitjana en matemàtiques), i menys alumnes excel·lents (4 % enfront del 10% de mitjana en lectura, 1% enfront del 5% de mitjana en matemàtiques). A més, el fracàs o l'abandó escolar afecta a Espanya a un de cada tres joves, mentre que la mitjana europea és d'un de cada cinc.
 
Fa falta a Espanya un pla a llarg termini, a dues generacions vista, un pla que sigui assumit per tota la societat, totes les institucions i tots els partits polítics, per elevar el nivell de l'educació al dels països que ho tenen més alt. Espanya s'ha gastat, en les últimes dècades, una quantitat ingent de diners en infraestructures, moltes d'elles innecessàries, quan no contraproduents. La raó d'això és que donaven vots i suculentes comissions. Amb una fracció del que s'ha gastat en infraestructures innecessàries hi hauria fons suficients per millorar els nivells de l'educació.
 
Les reformes necessàries en l'educació pública primària i secundària responen a principis de gestió elementals que poden resumir-se en tres paraules: responsabilitat, avaluació i incentius. És a dir, els centres docents han de tenir un projecte educatiu, i els seus directors han de ser responsables de la seva execució. La seva gestió ha de ser avaluada per les autoritats educatives i incentivada  econòmicament i amb promocions a la seva carrera. Els professors han de ser responsables de l'educació dels seus alumnes, i han de ser avaluats pels directors dels centres, i aquesta avaluació ha de tenir conseqüències sobre les seves remuneracions i sobre les seves possibles promocions. Els centres han de ser avaluats i aquestes avaluacions han de ser fetes públiques. Hi ha d'haver llibertat d'elecció del centre educatiu. 

Amb aquestes reformes, la qualitat de l'educació milloraria ràpidament. Encara que és molt probable que hi hagués manifestacions en contra, sota el lema de la defensa de l'ensenyament públic, però en realitat serien manifestacions en defensa d'interessos gremials. Sobretot dels interessos gremials dels mals professors. 

Què fer amb Espanya? - César Molinas