Faria fallida una Catalunya independent?

El governador del Banc d’Espanya acaba d'afirmar que una Catalunya independent faria fallida, hauria de suspendre pagaments o tindria un problema financer gravíssim, ja que tindria un deute en euros i una moneda pròpia, que hauria de devaluar, i perquè els seus bancs no tindrien finançament del Banc Central europeu, ja que aquest només presta amb una garantia emesa per un deutor que resideixi en un país membre de l’espai econòmic europeu. 

Aquest matí, la senyora Sánchez Camacho, en una entrevista a Ràdio Nacional, ha explicat que els catalans no es creuen tot això, ja que els estan enganyant contínuament, ja sigui en temes econòmics com històrics. Diu la presidenta del PP català que el governador del Banc d’Espanya té suficient autoritat perquè tothom es cregui el que diu. Oblida la senyora Alícia que el seu partit va criticar molt durament l’anterior governador, el que vol dir que un governador del Banc d’Espanya no té sempre raó. Però s’ha d’escoltar el que diu. 

Personalment, penso que la hipòtesi del senyor Linde és plausible, però poc probable. I això per diverses raons. La primera, és que si Catalunya esdevé independent sense l’acord d’Espanya, tampoc es farà càrrec del deute del govern central espanyol. El deute públic de Catalunya seria llavors el de la Generalitat i les corporacions locals, que no arribaria al 50 % del PIB. Encara que es disposés d’una moneda diferent de l’euro que es devalués, el resultat no seria catastròfic, ja que es tracta d’un deute relativament petit. El problema seria espanyol, ja que, al baixar el seu PIB d’un 20 %, el percentatge de deute sobre el PIB augmentaria d’una manera molt important, augmentaria el risc d’impagament i la prima de risc es dispararia. 

Si la separació fos d’acord amb Espanya, Catalunya podria fer-se càrrec de la part proporcional del deute del govern central, amb la contrapartida de que Espanya recolzés la permanència de Catalunya a la Unió Europea. Llavors no hi hauria cap dels problemes dels que parla el senyor governador. 

Segona, que Catalunya és, des de fa molts anys, una nació exportadora neta, és a dir, té un superàvit per compte corrent amb l’exterior, cosa que Espanya no ha tingut gairebé mai, ja que el superàvit espanyol actual es degut a una demanda interna molt fluixa, el que ha fet que les importacions hagin disminuït molt. Amb una Catalunya independent, el dèficit espanyol per compte corrent es dispararia, el que tindria com a conseqüència un augment molt important dels tipus d’interès que haurien de pagar tant el govern com les empreses espanyoles, mentre que Catalunya podria, amb el seu superàvit, si es gestionés correctament, anar disminuint el seu deute extern. 

Finalment, les entitats financeres es podrien finançar del BCE amb l’artifici de crear sucursals a algun país de la Unió. De manera que la hipòtesi del senyor Linde sembla poc probable, encara que no sigui descartable. De tota manera, Espanya ho passaria més malament que Catalunya. Potser és per això que s’oposa tant a la independència. 

De totes maneres, el que seria més raonable seria una tercera via. Ja sé que per molts això significa una opció que no és acceptable. Si el senyor Rajoy fos mitjanament intel·ligent, s’apressaria a fer propostes en aquest sentit. Però com que té una mentalitat de funcionari, no ho farà. I així enfonsarà Espanya.