dimarts, de desembre 24, 2013

Prosperitat i creixement econòmic

El dilema més important del nostre temps és reconciliar les nostres aspiracions per tenir una vida agradable amb les limitacions d’un planeta finit, el que ens porta a plantejar-nos dues preguntes:

- L’economia pot seguir creixent de manera indefinida?
- Podem tenir prosperitat si no hi ha creixement?

La idea d’una economia que no creixi és un anatema per a un economista, però la idea de una economia que creixi contínuament és un anatema per un ecologista. Els economistes no saben contestar a com un sistema que creixi contínuament pot caber en un sistema ecològicament finit. Per tant, podríem contestar a la primera pregunta dient que no, que no és possible un creixement indefinit.

Podem començar a respondre a la segona mirant com es comporten alguns dels paràmetres que composen la prosperitat (que no hem de confondre amb riquesa) segons el Producte Interior Brut per persona. Si comencem amb dos paràmetres fàcils d’entendre, com són l’esperança de vida al néixer i la mortalitat infantil, entesa com el número de nens que moren fins els cinc anys, veiem a les figures que quan el PIB per persona és menor de 15 a 20.000 dòlars, la situació és cada vegada més dolenta, però que, a partir d’aquestes quantitats, no hi ha cap millora significativa al augmentar el PIB.

Sobre aquests dos paràmetres de la prosperitat, podríem dir que els països que tenen més de 15 a 20.000 dòlars per cap, no experimentaran pas massa millores al créixer econòmicament.




Però la resposta no és tan senzilla, ja que, quan mirem l’evolució als dins dels diferents països, podem veure que, al augmentar el PIB per càpita, l’esperança de vida també ha augmentat. També és significatiu veure que, aquests darrers anys de crisi, en els que el PIB ha baixat, l’esperança de vida ha continuat augmentant. Però aquests augments, dins d’un país que podem dir que ja és desenvolupat, són relativament febles en relació amb l’augment del PIB.


Si agafem l’Índex de Desenvolupament Humà, trobem exactament les mateixes tendències que hem vist amb els paràmetres anteriors: quan el PIB és inferior als 15.000 – 20.000 dòlars per càpita, la millora és molt important quan creix el PIB. En canvi, als països que ja han assolit aquest PIB, la millora és molt més petita al continuar augmentant el PIB. Aquest índex el calculen les Nacions Unides, prenent tres dimensions bàsiques del desenvolupament humà: una vida llarga i saludable, l’educació i un nivell de vida decent.



En resum: al ser molt probable que l’economia no pugui créixer indefinidament, les economies desenvolupades haurien de quedar-se com estan, mentre que les economies més pobres haurien créixer fins a arribar als 15.000 o 20.000 dòlars per càpita, per poder gaudir, la humanitat sencera, d’un nivell de vida correcte.

Nota 1: el cas de Guinea Equatorial, que té un PIB per càpita relativament alt i uns paràmetres molt dolents és el típic cas en que la riquesa s’acumula a les mans de molt poques persones.

Nota 2: és significatiu el cas de Rússia on l’esperança de vida va caure molt en caure el PIB, i que, al tornar a recuperar-se el PIB, l’esperança de vida va seguir més baixa que abans.

Que passeu un bon Nadal