He trobat molt interessant l’article de Cèsar Molinas publicat avui a El País, on el conegut escriptor parla, una vegada més de Catalunya i Espanya. No tractaré de resumir tot l’article aquí, ja que penso que és un escrit que s’ha de llegir sencer i, si fos possible, amb el cap reposat. Defineix el problema de l’encaix català a Espanya com l’encaix d’un poble amb mentalitat del nord en un país del sud, i penso que té força raó.
Pensa que s’ha de superar la situació actual, restringida a dos interlocutors “bunkeritzats”, i té raó. Serà difícil, però, trobar líders, tant d’un cantó com de l’altre, amb idees obertes i amb capacitat d’influir positivament sobra la ciutadania. Diu també que una reforma de la Constitució en el sentit federal arriba tard, i té raó. Si reforma hi hagués, hauria de ser confederal, i encara.
On estic menys d’acord amb l’autor és quan diu que Catalunya va ser pobra durant els segles XVI i XVII, i que va ser el decret de Nova Planta el que va permetre que Catalunya es desenvolupés. Això mateix pensava jo fa un temps (ho deia en Vicens Vives), però fa relativament poc han aparegut alguns estudis històrics que demostren que Catalunya, així com tota la zona mediterrània, no va sofrir la crisi econòmica intensa de Castella durant els segles esmentats.
En aquest temps de Twitter i Facebook, on els escrits una mica llargs no són gaire seguits, val la pena passar una estona llegint i reflexionant sobre el que ha escrit Cèsar Molinas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada