dimecres, de febrer 12, 2014

La glacera Jakobshavn

Llegia avui al diari La Vanguardia, a la pàgina del temps, que “la glacera Jacobshavn, que va produir l’iceberg que va enfonsar el Titanic l’any 1912, es mou a un ritme rècord de 17 km l’any. En deu anys, ha elevat 1 mm el nivell del mar”.


Aquesta glacera es troba a la costa oest de Grenlàndia i, efectivament, el seu front ha retrocedit molt. De totes les glaceres de la illa, la Jakobshavn és la que més gel ha perdut. Ho podem veure a la foto, presa des del satèl·lit Landsat el dia 13 d’octubre de l’any passat, al final de l’època de fusió. La línia verda indica el front de la glacera a les mateixes dates a mitjans dels 1980, la línia vermella l’any 2000 i la línia de punts groga la del 13 d’octubre del 2013. El canvi dels darrers 13 anys és espectacular, i és probablement degut a l’escalfament global del planeta.


Grenlàndia és l'illa més gran del món. El 80% de la seva superfície està coberta per una capa de gel enorme. La capa de gel de Grenlàndia s'ha desenvolupat durant molts milers d'anys. Any rere any s’hi van acumulant capes de neu que poc a poc es comprimeixen per convertir-se en gel. La cúpula de gel té actualment més de 3.000 metres d'altura a la part superior. La massa total de la capa de gel és d’uns 2.900.000 km3 (cada km3 de gel té un pes d’uns 1000 milions de tones, i és equivalent a 1 gigatona = 1 Gt; 100 Gt de gel fos fan augmentar el nivell global del mar de 0,28 mm). Si aquesta massa d'aigua dolça congelada s’arribés a fondre el nivell global del mar s’elevaria uns 7 metres.

Fins fa poc, aquesta massa estava més o menys en un estat d'equilibri. Estar en equilibri significa que la quantitat de neu que cau sobre la superfície és igual a la massa de gel que es fon o que va al mar en forma d’icebergs. Es calcula que la pèrdua de massa de la capa de gel des de 1840 fins ara és igual a una pujada del nivell del mar de 25 mm. Aquesta pèrdua de massa de gel sembla que s’ha accelerat durant els últims decennis:

-         Les mesures fetes per satèl·lit mostren que en el període 1992-2000 la capa de gel va perdre 51 Gt per any, equivalents a un augment del nivell global del mar de 0,14 mm per any.
-         Durant el període 2005-2010, es van perdre 263 Gt de capa de gel per any, equivalents a 0,73 mm d'augment del nivell del mar cada any.
-         Durant el període 2008-2012 la mitjana anual de pèrdua de massa de gel s'ha incrementat a 367 Gt, equivalent a 1,0 mm anuals d’elevació del nivell del mar.
-         La pèrdua de massa de gel de l’any 2012 va establir un nou rècord, amb unes 482 Gt, mentre que el 2013 aquesta pèrdua ha disminuït una mica, i es va situar en 334 Gt.

Una explicació de les grans pèrdues de massa de gel d’aquests darrers anys es basa  en les variacions dels patrons del clima estacional a Grenlàndia, influenciats per la Oscil·lació de l'Atlàntic Nord (NAO). La NAO és un model regional de sistemes d'alta i de baixa pressió que fan que les zones de l'oest i del sud de l'illa estiguin dominades alternativament per l'aire fred que ve des del nord (fase positiva) i per l'aire calent des del sud (fase negativa). Durant una bona part de l’any 2012, l'índex NAO va estar en la fase negativa  i va crear una situació amb un aire més càlid i uns cels més clars. La fase negativa ha estat menys freqüent durant l’any 2013.

També influeix en l’acceleració de la fusió de la capa de gel de Grenlàndia que les temperatures d'estiu a l'Àrtic de les últimes dues dècades són més altes que en qualsevol moment dels últims 2.000 anys. Les temperatures mitjanes anuals mesurades des de l'any 2005 són les més altes des que les mesures van començar el 1873. Aquest augment de les temperatures a la zona nord del planeta és gairebé segur que és deguda a l'augment de la concentració de gasos hivernacle a l'atmosfera.

Però també han estat pujant les temperatures del mar, i això és molt probablement l'explicació de per què la descàrrega de gel de les glaceres que acaben a la vora del mar, com la Jacobshavn, s'hagi accelerat.

La fusió accelerada de la capa de gel de Grenlàndia és preocupant pels que vivim a la vora del mar. No passarà res de greu els propers anys, però els nostres néts, que ja han nascut, tindran problemes quan tinguin la mateixa edat que nosaltres tenim ara, si no en tenen abans, mentre continuem cremat combustibles fòssils al ritme que ho fem actualment. En efecte, el Panel Intergovernamental pel Canvi Climàtic (IPCC), al seu darrer informe publicat fa poques setmanes, afirma que, de seguir emetent CO2 a l’atmosfera com fins ara, el nivell del mar augmentarà entre 50 cm i 1 metre d’aquí l’any 2100. Pot semblar poc, però es menjarà les platges. I, si per cas la temperatura a la zona polar de l’hemisferi nord augmentés de 3ºC (cosa molt probable, ja que és la zona del planeta que més s’escalfa amb les emissions de CO2), Grenlandia entraria en una fase crítica de fusió massiva dels seus gels, el que faria augmentar molt més el nivell del mar en poques dècades i, probablement, contribuiria a la reducció o desaparició del corrent del Golf, donant com a resultat uns hiverns molt més freds a tota Europa.