Llegia avui al diari La Vanguardia, a la pàgina
del temps, que “la glacera Jacobshavn,
que va produir l’iceberg que va enfonsar el Titanic l’any 1912, es mou a un
ritme rècord de 17 km
l’any. En deu anys, ha elevat 1
mm el nivell del mar”.
Aquesta glacera es troba a la costa oest de Grenlàndia
i, efectivament, el seu front ha retrocedit molt. De totes les glaceres de la
illa, la Jakobshavn és la que més gel ha perdut. Ho podem veure a la foto, presa
des del satèl·lit Landsat el dia 13 d’octubre de l’any passat, al final de l’època
de fusió. La línia verda indica el front de la glacera a les mateixes dates a
mitjans dels 1980, la línia vermella l’any 2000 i la línia de punts groga la
del 13 d’octubre del 2013. El canvi dels darrers 13 anys és espectacular, i és
probablement degut a l’escalfament global del planeta.
Grenlàndia és l'illa més gran del món. El 80%
de la seva superfície està coberta per una capa de gel enorme. La capa de gel
de Grenlàndia s'ha desenvolupat durant molts milers d'anys. Any rere any s’hi
van acumulant capes de neu que poc a poc es comprimeixen per convertir-se en gel.
La cúpula de gel té actualment més de 3.000 metres d'altura
a la part superior. La massa total de la capa de gel és d’uns 2.900.000 km3
(cada km3 de gel té un pes d’uns 1000 milions de tones, i és
equivalent a 1 gigatona = 1 Gt; 100 Gt de gel fos fan augmentar el nivell
global del mar de 0,28 mm ).
Si aquesta massa d'aigua dolça congelada s’arribés a fondre el nivell global
del mar s’elevaria uns 7
metres .
Fins fa poc, aquesta massa estava més o menys
en un estat d'equilibri. Estar en equilibri significa que la quantitat de neu
que cau sobre la superfície és igual a la massa de gel que es fon o que va al
mar en forma d’icebergs. Es calcula que la pèrdua de massa de la capa de gel des
de 1840 fins ara és igual a una pujada del nivell del mar de 25 mm . Aquesta pèrdua de
massa de gel sembla que s’ha accelerat durant els últims decennis:
-
Les mesures fetes per satèl·lit mostren
que en el període 1992-2000 la capa de gel va perdre 51 Gt per any, equivalents
a un augment del nivell global del mar de 0,14 mm per any.
-
Durant el període 2005-2010, es
van perdre 263 Gt de capa de gel per any, equivalents a 0,73 mm d'augment del
nivell del mar cada any.
-
Durant el període 2008-2012 la
mitjana anual de pèrdua de massa de gel s'ha incrementat a 367 Gt, equivalent a
1,0 mm anuals
d’elevació del nivell del mar.
-
La pèrdua de massa de gel de l’any
2012 va establir un nou rècord, amb unes 482 Gt, mentre que el 2013 aquesta pèrdua
ha disminuït una mica, i es va situar en 334 Gt.
Una explicació de les grans pèrdues de massa
de gel d’aquests darrers anys es basa en
les variacions dels patrons del clima estacional a Grenlàndia, influenciats per
la Oscil·lació de l'Atlàntic Nord (NAO). La NAO és un model regional de sistemes
d'alta i de baixa pressió que fan que les zones de l'oest i del sud de l'illa
estiguin dominades alternativament per l'aire fred que ve des del nord (fase
positiva) i per l'aire calent des del sud (fase negativa). Durant una bona
part de l’any 2012, l 'índex
NAO va estar en la fase negativa i va crear una situació amb un aire més càlid
i uns cels més clars. La fase negativa ha estat menys freqüent durant l’any
2013.
També influeix en l’acceleració de la fusió de
la capa de gel de Grenlàndia que les temperatures d'estiu a l'Àrtic de les
últimes dues dècades són més altes que en qualsevol moment dels últims 2.000
anys. Les temperatures mitjanes anuals mesurades des de l'any 2005 són les més
altes des que les mesures van començar el 1873. Aquest augment de les temperatures a la zona nord del planeta és gairebé segur que és deguda a l'augment de la concentració de gasos hivernacle a l'atmosfera.
Però també han estat pujant les temperatures
del mar, i això és molt probablement l'explicació de per què la descàrrega de
gel de les glaceres que acaben a la vora del mar, com la Jacobshavn, s'hagi
accelerat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada