L’AVE Madrid – Barcelona fa sis anys

Ahir l’AVE de la línia Madrid – Barcelona va acomplir sis anys. Durant aquest període de temps, aquest tren ha transportat 33,35 milions de passatgers. Un èxit, segons alguns optimistes, sobretot si ocupen llocs oficials. Un fracàs, segons els altres, més aviat els que es dediquen més a fer comptes que a somiar truites.

Una línia d’alta velocitat de 600 km ha de transportar, per ser rendible, un mínim de 8 milions de passatgers per any. Aquesta rendibilitat no es calcula solament amb un criteri econòmic, sinó que s’hi afegeixen els criteris social i mediambiental. És a dir, del costat dels guanys es té en compte també el temps estalviat pels usuaris i la quantitat d’energia i d¡emissions de CO₂ estalviats respecte als altres medis de transport. Com que durant aquests sis anys la línia d’alta velocitat que uneix Barcelona amb Madrid només ha transportat 5,56 milions de passatgers per any, arribem a la conclusió que és una línia deficitària, on el contribuent paga una part del cost del bitllet.

Així i tot, Renfe està satisfeta, diu, perquè guanya diners amb l'explotació de l'alta velocitat. Segons la memòria econòmica d'ADIF (Administrador d’Infraestructures Ferroviàries), la inversió contractada a l’alta velocitat espanyola fins a l’any 2012 (excloent la Madrid-Sevilla) va ser de 47.005 milions d’euros, dels quals se n'ha realitzat el 89,6 %.

Renfe diu que guanya diners amb l’AVE, però és perquè Adif li factura les amortitzacions d’aquestes obres a més de 100 anys (quan ho hauria de fer a 50 anys com a molt) i perquè ha passat les amortitzacions del material mòbil de 30 a 40 anys. El resultat és un deute impressionant d’Adif  (13.800 milions el mes d’octubre de 2013 i s’espera que arribi a 16.900 milions a finals de 2014) i de Renfe (4.700 milions). Renfe ha anunciat pèrdues de “només” 40 milions per l’any 2012, però hi falten 135 milions per rodalies a Catalunya, o la societat Saragossa Alta Velocitat, arruïnada amb un deute de 400 milions. El passar les amortitzacions del material mòbil de 30 a 40 anys li ha “estalviat” més de 60 milions (un “estalvi” que no és més que una estafa comptable, però no ho digueu a ningú)

Per donar-nos compte de la diferència entre trens d’alta velocitat rendibles i no rendibles, la taula següent ens dóna els passatgers i la llargada de les línies d’AVE espanyoles, que podem comparar al gràfic amb algunes línies d’altres països. Com deia la cançó: “España no hay más que una, ya lo puede usted decir”.