diumenge, de març 30, 2014

Munors de 18 anys en risc de pobresa


Aquests últims dies hi ha hagut una polèmica protagonitzada pel ministre d'Hisenda, el senyor Montoro, sobre dos informes de Càritas, un publicat per Càritas Espanya i el segon per Càritas Europa, en els que es mostra de manera contundent la dimensió dels efectes socials de la crisi sobre les persones més pobres, i en els que s'indica que Espanya és el segon país de la Unió Europea amb l’índex de risc de pobresa infantil més important, superat només per Romania. El percentatge a Espanya dels menors de 18 anys que es troben en risc de pobresa era del 30 % el 2012, per un 21 % de la mitjana europea. A França, aquest percentatge era del 19% i a Alemanya del 15 (encara no es coneixen les dades de 2013)

Per precisar, direm que el llindar de pobresa es fixa en el 60 % de la mediana dels ingressos de la població. Segons les dades de l' INE de 2012, a Espanya el valor del llindar de pobresa d'una llar d'una sola persona era de 7.182 euros anuals. Una persona amb uns ingressos inferiors als valors del llindar de pobresa segons el tipus de llar que li correspongui es considera que està en risc de pobresa.

Al ser interpel·lat sobre les dades contingudes a aquests informes de Càritas, el ministre va contestar dues coses: primera , que els informes que elabora Càritas sobre la pobresa a Espanya "no es corresponen amb la realitat" perquè només es basen en "mesures estadístiques", i li va demanar a aquesta organització que no "provoqui" debats en aquest sentit, i segona, que això s'arreglava amb creixement econòmic.

Té raó parcialment el ministre quan diu que aquestes dades no són exactes, ja que són estadístiques . En efecte, per realitzar l'Enquesta de Condicions de Vida s'estudien uns 1.000 llars i es fan unes 2.000 entrevistes a cada país. A les estadístiques sempre hi ha un marge d'error, que en aquest cas és de l'ordre d'un 1% per dalt i per baix. El tercer país d'Europa en pobresa infantil és Bulgària, que té un 28%, dos punts menys que l'espanyola, més enllà del marge d'error estadístic. Per tant, posar en dubte que Espanya és el segon país d'Europa en pobresa infantil és, si més no, una temeritat del ministre. I la tendència és que aquesta pobresa infantil està augmentant a Espanya, ja que era del 25 % el 2004.


Diu el ministre que això es resol amb creixement econòmic. Però ho hem de matisar, ja que depèn com sigui aquest creixement econòmic. Aquests darrers anys, el percentatge del Producte Interior Brut espanyol corresponent a la remuneració dels assalariats ha anat disminuint, el que vol dir que, encara que hi hagi creixement econòmic, serà pel cantó financer, i no pel cantó dels sous. En resum, encara que hi hagi creixement econòmic, amb el model econòmic actual, el problema de les persones que es troben en risc d’exclusió no solament no s’arreglarà, sinó que anirà empitjorant, almenys durant els propers anys.


 Es clar que això no preocupa gaire al ministre ni als del PP, el que demostra la seva sensibilitat social. A més, no volen veure que un augment de la desigualtat social dificulta el creixement econòmic, com està àmpliament demostrat.