No està pas tan llunyà el temps en què a Espanya,
per fer-se ric, no calia haver estudiat, ni treballar dur, ni inventar res, ni
arriscar els seus diners, ni crear llocs de treball. El que calia era ser
alcalde o regidor d'urbanisme i requalificar terrenys rústics en urbanitzables,
o bé conèixer algun alcalde o regidor d'urbanisme per saber a temps els
terrenys que havien de ser requalificats.
Exemples d’aquella Espanya de les Meravelles
les trobem als diaris de primers de febrer del 2007:
- Les cinc primeres entitats del sector
financer, Santander, BBVA, La Caixa, Caja Madrid i Banco Popular, van guanyar
17.415 milions d'euros el 2006, fet que suposa un increment del 31,54% respecte a
l'exercici anterior.
- Bancaixa tanca 2006 amb beneficis del 140%
respecte de l'any anterior.
- La borsa espanyola es torna a situar com la més rendible d'Europa.
- La borsa espanyola es torna a situar com la més rendible d'Europa.
- A Espanya circulen 2,5 bitllets de 500 euros
per persona, la major proporció d'Europa. Els bitllets de 500 euros suposen ja
el 62% dels diners en efectiu.
- Caixa Galícia ha augmentat en un 37% la seva
activitat (actiu més passiu) i un 68% el seu benefici net, que se situa en 357
milions d'euros. La caixa amb seu a La Corunya dedicarà aquest any 90 milions
d'euros a obres socials, un 56% més que l'any anterior, el que la converteix en
la tercera caixa espanyola en despesa social.
- L'Ajuntament de la Vila Joiosa (Alacant) va
aprovar l'exposició pública de l'avantprojecte del nou PGOU. El document
habilita prop de 16 milions de metres quadrats per construir 34.633 habitatges,
el que multiplica per sis l'actual població, que fins fa pocs mesos era de
25.000 habitants. Quan estigui desenvolupat, la Vila passarà a tenir 137.448
veïns i tres camps de golf.
Les caixes d'estalvis que llavors van declarar
enormes beneficis han fet fallida o han hagut de ser salvades amb diners
públics, mentre que els polítics que les van portar a aquesta situació
segueixen tan contents. Ningú tenia por de ser castigat per les seves
infraccions urbanístiques ja que els que havien de vigilar el compliment de les
lleis miraven a una altra banda o eren els primers a saltar-se-les.
Com diu Antonio Muñoz Molina en el seu últim
llibre: "Res importava massa mentre
hi havia diners. Podíem estar governats per incompetents o per ignorants o per
lladres, o per gent que reunia les tres qualitats alhora: per malament que ho
fessin l'economia prosperava empesa pel doble miratge del diner barat i de la
bombolla immobiliària; per molt que robessin i per molts paràsits als quals
se'ls permetés xuclar de l'administració pública, hi havia tants diners que
seguia sobrant per a gairebé tot".
Aquesta Espanya de les Meravelles, creada pel
duo Aznar - Rato, i que un atabalat Rodríguez Zapatero va deixar que es
desenvolupés lliurement, va acabar quan es va acabar el diner barat, deixant
una seqüela terrible: una enorme deute públic i privat, un atur colossal,
milers de desnonaments, joves que van abandonar els estudis per guanyar 2.000
euros al mes a la construcció o treballant de cambrers, i que a causa d’una
formació deficient ho tindran malament per reincorporar-se al mercat de treball
en el cas d'una recuperació econòmica; una sanitat, una educació i una
administració de justícia retallades, una investigació arruïnada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada