dissabte, de setembre 20, 2014

El primer acte s’ha acabat

El primer acte de la comèdia (o del drama, deixem-ho en tragicomèdia) s’ha acabat: Escòcia ha votat no a la independència. I ara què? Es votarà o no es votarà a Catalunya? Penso que això és perfectament indiferent. El més probable és que no es voti, però encara que, per un casual, es votés, no passaria res, almenys de manera immediata.

Tant si es vota com si no es vota, aquí com a Escòcia s’ha posat en marxa un canvi important. Veurem com es maneguen els escocesos. Tant ells com els anglesos tenen molt més “savoir faire” polític que el que puguem tenir aquí, i és molt probable que facin alguna cosa intel·ligent que pugui satisfer als uns i als altres.

Per aquestes terres, al contrari, no sabem conjugar el verb negociar. No el sap negociar el PP, que considera un deshonor (aquí hi trobem la vella Castella) cedir res de res. No sap negociar ERC, que fora de la independència no vol cap altre cosa. I no sé si CiU té alguna habilitat amagada per poder arribar al sol punt al que és possible arribar, allò que deia en Pasqual Maragall d’un federalisme asimètric (notem que en José Bono ha acusat descaradament a en Maragall en un article publicat fa uns dies al País, ara que sap que no es pot defensar), federalisme asimètric que no es pot aconseguir d’un sol cop, sinó pas a pas.

La tercera via és, ara mateix, la única sortida possible. Una tercera via que s’ha de negociar amb intel·ligència, aplicant, ja ho he dit una altre vagada, la teoria dels jocs, és a dir, s'ha de negociar sobre elements racionalitzables (i, per tant, quantificables), i no sobre sentiments. El problema és que, per negociar d'aquesta manera fan falta polítics que siguin estadistes, que tinguin les idees clares i que entenguin que tots han de cedir. Ara mateix, de polítics d'aquesta mida no en veig ni d'una banda ni de l'altre (entre nosaltres, no veig possible a Espanya una foto com aquesta).


Ah, i parlant dels propers actes d’aquesta comèdia, tant l’aprovació de la llei de consultes, com la convocació de la consulta, com les decisions que prengui el Tribunal Constitucional no són més que un entreacte. El segon acte el veurem cap al 9 de novembre. Serà curiós saber si es manté la consulta o no i, si es manté, què farà el govern central per impedir-la. Però com sempre, l’acte important serà el tercer, el que vindrà després del 9 de novembre. És un acte que durarà molta estona.