diumenge, d’octubre 19, 2014

I si ens preocupéssim del futur?

Mentre per aquestes latituds estem entretinguts pensant què passarà el 9 de novembre, discutint sobre els lladregots de les targetes dites negres de Bankia, polemicant sobre les responsabilitats polítiques per la crisi de l’Ebola, el món segueix girant, i no espera per nosaltres. Hi ha temes importants que ni veiem ni volem veure, com és la lluita entre França i la Comissió europea a propòsit del pressupost francès del 2015 o la tercera revolució industrial que, com sempre, passarà davant nostre sense que ens en donem compte.

França ha presentat un pressupost que la Comissió diu que no és suficientment auster. La Comissió segueix pensant, malgrat que totes les evidències ens porten a la conclusió que l’austeritat és contraproduent per la recuperació econòmica, que els mercats volen el sofriment de les persones, volen que es destrueixin els avantatges socials i que es disminueixi la part de l’estat a l’economia. Com diu l’economista Paul Krugman, els creuats actuaven al crit de “Déu ho vol”, i Déu no ho devia de voler tant, ja que les creuades van acabar com van acabar, i els que ara criden “els mercats ho volen” tenen tanta idea del que volen els mercats com la que tenien els creuats sobre el que volia Déu. És a dir, no en tenen cap. Per això la lluita entre França i la Comissió és tant important, ja que ens juguem una bona part del nostre futur immediat, encara que el senyor Rajoy Brey vulgui per els francesos i per tots nosaltres cada vegada més retallades i més sofriment, tal com li mana la seva amiga Àngela, al crit de "és el que demanen els mercats".

D’altra part, sembla que la deslocalització de les indústries occidentals cap a la Xina hagi arribat a un punt d’inflexió. Les màquines intel.ligents estan revolucionant la indústria, de manera que les noves fàbriques occidentals ja comencen a produir productes de gran qualitat al mateix preu o més barat que les deslocalitzades als països en desenvolupament. Els Estats Units estan invertint molts diners en fàbriques dites 4.0, amb màquines intel.ligents (robots) i impressores 3D. D’aqui a dos o tres anys consumirem productes barats i de poc valor afegit xinesos i productes de molt valor afegit que vindran dels Estats Units, i les poques fabriques que ens queden acabaran com el rosari de l’aurora. Els alemanys ja fa dos anys que tenen el pla Manufactura 4.0, finançat amb diner públic, per poder estar presents a aquesta tercera revolució industrial, mentre nosaltres continuem dient que les administracions públiques no tenen un duro per invertir en el futur.

Ni a Espanya ni a Catalunya els governants semblen estar preocupats pel que està passant al món. Si no els canviem aviat, i per això hem de ser conscients de la realitat i no hem de deixar-nos distreure per crisis més aviat artificials, el nostre futur o, millor dit, el futur dels joves, serà clar i net: treballs de poc valor afegit i cada vegada més mal pagats. Si això és el que volem, podem seguir parlant del 9N, de les targetes de Bankia i de l’èbola...