dissabte, de febrer 28, 2015

L’ARE, morta i enterrada, ara sí

Em pensava que l’ARE estava mort i enterrat, però no era exactament així, sinó que es va enterrar al darrer ple del nostre Magnífic Ajuntament. Per qui no ho recordi, un ARE és una Àrea Residencial Estratègica, que l’any 2008 el govern municipal volia fera la zona del carrer Escultor Clarà. Es tractava d’una de les iniciatives del govern tripartit de la Generalitat, que el govern municipal va agafar amb entusiasme, car es tractava de construir 525 habitatges a una zona que, segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), només en podia contenir 361.

Com es veu, una manera de pasar-se per l’engonal el Pla d’Ordenació i d’atapeir encara més amb formigó el poble, per si no ho estés ja suficientment. No és de rebut que aquest ARE fos per poder facilitar habitatges als malgratencs que estaven en llista d’espera, com es diu ara. Recordarem que l’alcaldessa va afirmar que “l'interès per acceptar una àrea residencial estratègica a la població no és tant per disposar de més habitatge accessible, sinó per resoldre satisfactòriament l’afectació de l’avinguda dels Pins.” Si féssim dues hipòtesis, és a dir, que l’alcaldessa coneix bé les necessitats de Malgrat, i que quan parla sap el que diu, podríem concloure que aquesta actuació només es volia fer per omplir el poble amb construccions i més construccions, i no per cap necessitat d’habitatge. 

Encara avui, la màxima autoritat municipal pensa que aquest ARE era una bona idea, el que no pot estranyar ningú, vist el que s’ha vist del desenvolupament urbanístic d’aquests darrers vint anys, i més partint de la base que el seu Malgrat ideal era, i encara ho deu ser, un Malgrat de 25.000 habitants. Això sí, un Malgrat de 25.000 habitants però sense llocs de treball, ja que no s’ha fet pas gaire cosa, des de la Casa Gran, per impulsar l’ocupació.

S’hauria pogut projectar un creixement del poble més ample, però s’ha decidit, bé per ignorància, bé per afavorir l’especulació, bé per les dues coses al mateix temps, unes zones noves amb molt formigó i poc verd. Encara que hem de dir que aquesta no ha estat només la tònica de Malgrat, sinó la de la majoria dels pobles de la costa espanyola. I així hem deixat Malgrat i el país per una bona temporada.

Ara que hi haurà un canvi a la direcció de l’Ajuntament, veurem què és el que cada candidat proposa per intentar millorar la urbanització duta a terme aquests darrers anys, ja que serà difícil que es produeixi un nou creixement del poble com el que hi ha hagut els dos darrers decennis que permeti de fer un urbanisme més racional i més “vivible”. El problema és que, per ara, cap candidat ha exposat el seu projecte de poble, només han parlat de generalitats. A veure si ho fan abans del 25 de maig.

Malgrat 1915 – Teatre

La Vanguardia del diumenge 28 de febrer del 1915 anunciava una obra de teatre al Teatre La Barretina.


diumenge, de febrer 22, 2015

Un país pels joves?

Eurostat ha publicat les estadístiques d’atur del tercer trimestre de 2014 a la Unió Europea. Entre elles, la de l’atur dels joves de 15 a 24 anys.

Els països es poden classificar en tres grups. El primer grup està compost principalment d'Alemanya, Suïssa i Àustria. Aquests països han aconseguit mantenir les taxes d'atur juvenil per sota del 10% durant la crisi i prova de l'èxit dels seus sistemes de formació professional dual i, una mica en què se sol insistir menys, la fortalesa dels seus programes de formació professional bàsica que ofereixen vies d'accés alternatives per a joves sense la qualificació per a accedir directament a la formació dual i altres que sí la tenen però que no s’aconsegueixen col·locar en una empresa. Per exemple, més del 30% dels joves que accedeixen al sistema de formació professional a Alemanya passen primer per programes d'aquest tipus.

Després hi ha un segon grup de països menys reeixits, dels que els principals són Suècia, Franca i el Regne Unit. Tenen un comportament pitjor de l’ocupació juvenil degut fonamentalment a deficiències en els seus sistemes educatius i, en el cas de França i Suècia, a un marc laboral que desfavoreix la inserció dels joves.

Finalment, com sempre, el fanalet vermell és per als països mediterranis, dels que podem destacar Grècia, Portugal, Espanya i Itàlia. L'impacte de la crisi va empènyer les seves taxes d'atur juvenil a cotes insostenibles, però el fet l'atur juvenil és un problema estructural en aquests països. Les causes són conegudes: dualitat laboral (tots menys Grècia), altes taxes d'abandonament escolar i una formació professional infra-desenvolupada i desprestigiada. La classificació que ocupa Espanya dins d'aquest grup de cua el podem veure al gràfic.

Però Catalunya es troba en un dels dos primers grups, ens direm. Doncs no, Catalunya té un 46 % de joves aturats, ens trobem perfectament dins del tercer grup, entre Itàlia i Grècia.

Ens podem preguntar si Espanya o Catalunya són uns països pels joves.




L'evolució del PIB

Es llancen les campanes al vol perquè Espanya és la "locomotora d'Europa", ja que el seu PIB creix més que el dels seus veïns, sobretot creix més que el de França, que té una economia estancada.

No obstant això, veient l'evolució del PIB des de que va començar la crisi econòmica, prenent com a punt de partida el PIB del primer trimestre de 2008, les coses es veuen de manera una mica diferent. Espanya està lluny d'arribar al PIB que tenia en començar la crisi, ja que l'últim trimestre del 2014 té un PIB del 94,2% del que tenia en el primer trimestre del 2008, mentre que Alemanya es troba en el 103,8% i França al 101,4%.

En resum, Espanya creix més perquè surt de molt més baix i, per tant, té més camí per recórrer per compensar el perdut durant la crisi.


Malgrat 1865 – Horaris i preus del tren

Cinc o sis anys després de la inauguració de la via del tren l’any 1859, aquests eren els horaris i els preus a l’any 1865, ara fa cent cinquanta anys.

Anar de Barcelona a Malgrat costava, en tercera, 12 rals amb 76 cèntims i es trigava, més o menys, dues hores. Hi havia tres trens al dia d’anada i tres més de tornada.



dissabte, de febrer 21, 2015

Destruint els serveis públics

Una de les coses que m'estranya més del que es diuen d'esquerres és que no defensin de manera contundent els serveis públics. Actualment aquest servei públic s'està desmuntant cada vegada més de pressa pel govern del Partit Popular. Aquest desmantellament de l’estat va començar amb el govern socialista de Felipe Gonazález, que va privatitzar siderúrgiques, fàbriques d’alumini, companyies elèctriques, etc., i va continuar amb el govern de José María Aznar que va privatitzar les telecomunicacions i altres empreses. Que es privatitzin les companyies elèctriques, la fabricació de tabac o les telecomunicacions es pot explicar, ja que són un negoci en el que es cobra per donar un producte o un servei, però ni la sanitat ni l'educació ho són: per ara continuen sent un servei i un dret del ciutadà.

Quan un estudia, encara que sigui de manera molt sumària, els principis fonamental de l’economia, li expliquen clarament que el mercat no és capaç de gestionar els bens i serveis que siguin no excloents, és a dir, que el proveïdor no pot oposar-se que els que no paguen puguin accedir al seu producte. La sanitat i l’educació són públiques, universals i gratuïtes, i cauen dins d’aquesta definició, de manera que no poden ser gestionades de manera eficient pels mercats.

Malgrat això, ara que les privatitzacions “privatitzables” s’han acabat, tant el govern com les empreses intenten també privatitzar els serveis no excloents, és a dir, sanitat i educació. Els empresaris, perquè hi veuen un benefici fàcil i immediat (no oblidem que l'economia espanyola és bàsicament una economia especulativa que entén que crear riquesa consisteix bàsicament en arrabassar-la als altres). El govern del Partit Popular, per una qüestió d’ideologia i, potser més important, perquè així es podrien assegurar una bona feina el dia que deixin de tenir el poder, ja que els empresaris afavorits amb aquestes privatitzacions es mostraran agraïts, com ja hem tingut l’ocasió de comprovar amb les privatitzacions passades.

Però la gent s’oposa a la privatització dels avantatges socials. Per això, la tàctica és que s'havia de fer arribar a la majoria de la població que lo públic és pitjor, més ineficient i més car que la gestió privada. Per aconseguir-ho, la millor estratègia era que efectivament els serveis públics funcionessin malament. Primer s'havia de deteriorar-los per convèncer la gent de que no els servien com cal, i després s'havia de descapitalizar-los per permetre finalment seu desmantellament a un preu de ganga pels compradors privats.

I això és el que el govern del senyor Rajoy està fent. Amb l'excusa de la crisi, s'ha decretat que, de manera indiscriminada, només es reemplaci un lloc de treball per cada deu que es jubilin. Això, que qualsevol gestor sap que és el millor camí per destrossar una empresa, té com a únic objectiu deteriorar la qualitat dels serveis públics. Diuen que ho fan així perquè hi havia pressa i no es podia perdre temps si es volia recuperar la confiança dels mercats. Això és un altre clàssic del mètode dels que volen deteriorar el serveis públics : només poden canviar les coses per millorar-les perquè o bé no hi ha temps, no hi ha diners o va en contra de la Llei de Déu.

Un exemple de deterioració dels serveis públics, encara que no sigui a la sanitat ni a l’educació, el tenim al la xarxa de Paradors Nacionals, on han posat com a presidenta a la ex d’en Rato, sense cap experiència en la gestió hotelera, i que ha disminuït el personal i ha rebaixat els sous, perquè els clients vegin que el servei no és el que era i no s’oposin, arribat el moment, a una privatització parcial.

El truc consisteix en enganyar la gent comparant un mercat que no existeix, però és ideal, amb l'estat del benestar que existeix, però no és ideal. De manera que, poc a poc, ens volen convèncer que una sanitat i una educació privades ens servirien millor i serien més econòmiques. Però no ens deixem enganyar, el que volen és que alguns, sempre els mateixos, facin el gran negoci. I, de passada, assegurar-se un futur pel dia que deixin el poder.

Enlloc s’ha demostrat que privatitzar la sanitat o l’educació suposi un estalvi per les arques públiques. Els suposades avantatges de la gestió privada venen, bé de la rebaixa de la qualitat, bé de la reducció salarial. No és que gestionin més bé, simplement paguen menys. I la prova la tenim en la manera en què s’han gestionat els hospitals “model Alzira” al País Valencià. Es van concedir de manera opaca als amics del PP, que al cap d’un temps els varen tornar a la Generalitat dient que s’arruïnaven amb les condicions acordades. Quan les condicions es varen millorar, qui va tornar a tenir la concessió? Els mateixos!

Mentrestant, es continua a dir-nos que tenim un estat de dimensió faraònica que hem de retallar, quan la dimensió de l’estat a Espanya és més petit que la dels nostres veïns. I ens volen encolomar, per demostrar-ho, que a Espanya hi ha 445.000 política quan, en realitat, sumant els regidors municipals, les administracions espanyoles no passen dels 75.000 càrrecs polítics. Però als del govern no els importa ni aquesta i ni moltes altres mentides. Continuen treballant per fer creure a la població que els serveis públics són dolents i ineficients, que els funcionaris no treballen, i que la iniciativa privada és molt més eficient. I, si no es reacciona, aquesta idea anirà entrant de mica en mica al cervell del votant.

Els serveis públics s’han de millorar, no són perfectes, però els mateixos serveis, privatitzats, encara seran pitjors i no ens costaran menys.

Per això m’estranya que els partits d’esquerra, davant d’aquesta ofensiva, no reaccioni de manera contundent.

diumenge, de febrer 15, 2015

Residències de gent gran, públiques o privades?

A finals de la dècada dels noranta, algú va pensar que l'atenció a la gent gran podia resultar un gran negoci. Bancs i caixes van crear o van finançar modernes empreses que anaven a rendibilitzar el cuidar jubilats a canvi de les seves pensions. Fins que van descobrir que era veritat que la pensió mitjana a Espanya no superava els vuit-cents euros al mes (avui dia, ronda els nou-cents euros al mes). Atendre una persona gran amb problemes lleus de dependència costa, de mitjana, 2.000 euros al mes. No hi havia negoci. Llavors, les administracions públiques, especialment les autonòmiques, van haver d'acudir al seu rescat i concertar places de manera massiva amb les residències privades. Moltes i necessàries residències públiques es van deixar de construir i d’obrir. No perquè fossin ineficients o insostenibles, sinó perquè calia assegurar la inversió privada de bancs i caixes en residències privades ineficients i ruïnoses.

Piratas de lo público – Antón Losada

Malgrat 1865 – Naufragi a les costes alacantines

El diari La Iberia del 1 de gener de l’any 1865, ara fa segle i mig, a la seva secció “Crónica de Provincias”, publicava que una dies abans, el 27 de desembre, un llagut matriculat a Malgrat i que s’havia refugiat a Xàbia a causa del temporal, va desaparèixer emportat per la mala mar. Portava 800 faneques* de blat i civada, aproximadament  45 metres cúbics. El seu capità, en Jaume Llorens i la seva tripulació no van sofrir cap mal ja que no eren al llagut quan el mar se’l va emportat.

Malgrat, fa cent cinquanta anys, tenia molt tràfic marí i moltes embarcacions que, carregades i descarregades des de la sorra, duien passatges i mercaderies.

* una faneca era, més o menys, la capacitat d’un sac de 55 litres.


dimecres, de febrer 11, 2015

Els comptes de l’ajuntament de l’any 2014

L’ajuntament acaba de publicar els estats comptables d’ingressos i despeses de l’any 2014, que veiem resumits al quadre següent. Es va ingressar (en drets reconeguts nets) 18,94 milions i es van gastar (en obligacions reconegudes netes) 17,22 milions. Un superàvit de 1,72 milions.


 Alguns diran que aquest superàvit és degut a una bona gestió, però la realitat ens diu que és degut a unes inversions escarransides a més no poder, les més petites de la sèrie històrica dels darrers 11 anys. Podem veure com les inversions van disminuint des de fa tres anys.


 Afegim un quadre amb les inversions de l’any 2014 per qui vulgui fer-se càrrec del treball que s’ha fet a la Casa Gran el passat exercici.


 Un altre punt a assenyalar és que hi ha hagut 1,21 milions de despeses financeres, corresponents a l’amortització de préstecs, i 186.000 euros de despeses financeres corresponents en bona part a interessos dels préstecs a mig i llarg termini (127.000 euros), la resta corresponent a “altres despeses financeres”, que un es pot preguntar què seran. Per contra, els ingressos per interessos dels dipòsits ha sigut de 53.000 euros, amagats en el capítol “ingressos patrimonials”.

Un dèficit important (que no sabem si és de 133.000 o de 84.000 euros, ja que no sabem què són les altres despeses financeres), que és degut a uns préstecs que varen endeutar fortament l’ajuntament fa uns anys per fer inversions que mai s’han dut a cap i que permeten tenir un coixí per pagar els proveïdors a 30 dies, no per una bona gestió de la que alguns presumeixen, sinó perquè es va tirant de la rifeta que representen aquests quartos pels que es paguen interessos. Però aquests préstecs es van tornant i un dia s’acabaran. Un dia algú haurà de fer els comptes del què ha costat tenir tots aquests milions al banc.

En resum, un any sense pena ni glòria pel que fa a l’activitat municipal. Com que hi ha eleccions aquest any, el govern municipal dirà que hi ha hagut obstrucció de la part de l'oposició, i l'oposició dirà que el govern municipal no ha fet res. Gairebé com sempre passa.

Malgrat 1915 – Carnaval

La Vanguardia del divendres 12 de febrer 1915 comentava la mort d’un ex alcalde, el senyor Onofre Viada i Viada.

També comentava el proper carnaval, que es celebraria al Casino i a La Barretina. A la Barretina els premis a les millors màscares eren un joc de cafè, un tapet, un paraigües i una bombonera.


diumenge, de febrer 08, 2015

Malgrat 1865 – Esteve Fradera i Bohigas

El passat 5 de febrer va fer 150 anys que el malgratenc Esteve Fradera i Bohigas va resultar mort a El Callao (Perú), a causa d’un motí revolucionari que hi va haver a aquell país.

Aquesta data ha passat totalment desapercebuda a Malgrat, el que diu molt poc de la memòria de les autoritats malgratenques. En canvi, fa cinquanta anys es va celebrar de manera grandiosa el centenari de la seva mort, celebració de la que, per cert, en tinc un molt bon record personal.

I com va quedar la família després de la tràgica mort del caporal? Segons els diaris de l’època, i contràriament al que afirmava la Voz de Malgrat (que deia que estava casat amb Francesca Oller i Gisbert i que no tenien descendents) varen quedar la vídua, Francesca Veler (podria perfectament ser Oller, tenint en compte la manera com es redactaven els diaris fa 150 anys), i cinc fills, una família nombrosa. Segons els diaris de l'època, doncs, d'una part, la vídua va rebre 2.000 rals de velló que el seu marit tenia estalviats (La Soberanía Nacional – 28.03.1865), es va obrir una subscripció per ajudar-los (La España – 08.04.1965), i el govern peruà va entregar 6.000 pesos peruans, equivalents a 88.938 rals de velló (La Epoca – 06.05.1865)


La Soberanía Nacional - 28.03.1865

La España - 08.04.1865)


La Epoca - 06.05.1865

El fotògraf de la casa reial, el senyor Laurent, va fer un retrat del malgratenc que va posar a la venda al seu establiment de la Carrera de San Gerónimo, a Madrid (La Esperanza – 25.03.1965). La mort de l’Esteve Fradera també va servir per fer algun negociet.


Que no es digui que cap malgratenc no ha recordat el 150 aniversari de la mort del nostre veí Esteve Fradera i Bohigas.


divendres, de febrer 06, 2015

Malgrat 1915 – Ressenya de la mort del jutge municipal

La Vanguardia del dissabte 6 de febrer de 1915 publicava una llarga ressenya sobre la mort del metge i jutge municipal Narcís Andreu i Vernis, a l’edat de 58 anys, del qual ja vam publicar l’esquela fa uns dies. Aquest senyor va ser dues vegades alcalde.


dijous, de febrer 05, 2015

L’atur a Malgrat

El mes de gener ha acabat amb 1.641 malgratencs inscrits a l’atur, un augment de 22 persones respecte del mes de desembre, però una baixada de 149 respecte del mes de gener del 2013. La taxa d’atur del mes de gener ha sigut del 17,1 %, per sobre la mitjana del Maresme.

Encara queda molt recorregut per arribar a les xifres d’abans de la crisi, que eren inferiors a les mil persones pel gener.

L’any 2014, en promig mensual, hi ha hagut 141 aturats menys a Malgrat que l’any 2013.



 En resum, bones notícies ja que l’atur comença a baixar, però males notícies ja que continua sent molt elevat i, dins del Maresme, Malgrat no es troba precisament en una bona situació, probablement perquè tots els ous s’han posat a la cistella del turisme i la construcció. Esperem que això canviï després de les properes eleccions municipals.


dimarts, de febrer 03, 2015

La devastació dels bens públics

El que vindrà després, un cop culminada l'operació, ja es pot imaginar: els béns i serveis públics emergiran de la seva ruïna com a propietats privades a les que l'accés pels ciutadans estarà en funció del seu diferent poder adquisitiu. No era bastant l'agressió que les classes mitjanes, en els seus diferents nivells, han sofert amb la baixada de salaris nominals i reals, la massiva pèrdua de llocs de treball, els ERO i altres artefactes de liquidació de drets laborals, que no contents amb tot això, s'apliquen a donar l'última punyalada: si necessites anar al metge, fes-te una assegurança privada; si estàs dotat per a la ciència, vés a l'estranger; si vols per als teus fills una escola amb un professorat jove i motivat, paga-te-la de la teva butxaca. Això és el mercat, idiotes, ens diuen els que pretenen protegir-nos de la devastació que ells mateixos provoquen als béns públics. I en aquestes estem, amb un mercat creixent i un Estat minvant, en trànsit de reduir-se una altra vegada a societat de socors mutus.

Santos Juliá, historiador


Malgrat 1915 – Esquela

La Vanguardia del dimecres 3 de febrer de 1915 publicava l’esquela del metge i jutge municipal de Malgrat, En Narcís Andreu i Vernis. Podrem observar que aquest senyor tenia vuit fills.