dijous, d’abril 30, 2015

Eleccions municipals. Quin Malgrat per demà?

Serà perquè un s’està fent gran o perquè ha tingut de viure a diferents països, però el fet és que fa temps no crec en la Política, així, en majúscules. Només hem de veure què passa amb el “procés” per veure que no tenim polítics a l’alçada dels reptes que ens plantegem. I el mateix passa, a un nivell més senzill, amb les eleccions municipals que tenim d’aquí a tres setmanes i mitja. Què ens proposen els candidats? Què esperem nosaltres que facin?

No tinc cap interès per saber si el meu alcalde és o no separatista, ni si està a favor o en contra de modificar la llei de l’avortament. El que m’interessa de l’alcalde del meu poble és que sàpiga resoldre els problemes que plantegen la recollida de les escombraries, que tingui els carrers nets, que impulsi un urbanisme que permeti als que hi viuen tenir una vida el menys desagradable possible. Es a dir, coses que ens interessen de primera mà.

Ja fa temps que penso que quan en un ajuntament l’oposició presenta una majoria de mocions que no tenen res a veure amb la gestió del poble no és mes que una constatació de que el que vulgarment s’anomena com les coses de menjar té un interès molt relatiu pels promotors d’aquestes mocions. I això és el que ha passat a Malgrat des de fa anys.

Per això fa falta que els candidats ens expliquin la seva idea del poble, que ens expliquin quines són les actuacions que volen fer per millorar-lo. Per posar un exemple, l’actual alcaldessa va dir, ja fa uns quants anys, que el seu model per Malgrat era un poble de 25.000 habitants. I val a dir que ha sigut coherent, ja que ha impulsat un urbanisme desbocat i poc agradable, i que de no haver estat per la crisi, probablement hauria arribat a assolir el seu objectiu. Alguns pensem que s’ha carregat Malgrat, però això és el de menys pel nostre raonament: l’alcaldessa tenia un model de poble, el va manifestar i l’ha tirat endavant. Potser ha fallat quan ha definit l’economia del poble que volia promocionar des de l’ajuntament, que ha basat en la construcció i el turisme, el que ha portat Malgrat a tenir un atur més important que el de la mitjana de Catalunya (per cert, com a molts llocs del Maresme)

Cap dels candidats ens ha definit el model de poble que ens proposa: ERC, per ara, només parla d’un ajuntament partidari del independentisme (i a la seva pàgina web ens presenta el programa electoral... del 2011), el PP no diu res (vaig escoltar el discurs de la candidata del diumenge passat i em va recordar la cançó d’en Brel, “rien de rien”) i les CUP ens confessen que no havien assistit mai a cap ple municipal (demostra que són gent que ha tingut molta vocació municipal...). I el candidat del PSOE què ens proposa, les mateixes idees de la seva mentora o té quelcom de nou al cap? Chi lo sà?

Ni CiU ni J×M ens diuen amb detall quin model de poble ens proposen, però almenys ens diuen les inversions que faran si resulten elegits i quin seria el tipus d’economia que promocionarien des de l’ajuntament. Els altres, a tres setmanes i mitja de les eleccions, ni això.

Això sí, tots ens proposen diàleg, transparència, proximitat, compromís, com en aquest cartell de J×M. A la meva modesta manera de veure, parole, parole...

De vagades penso si no seria millor tenir, en comptes d’un alcalde, el que els americans anomenen un City Manager. Una persona preparada que sàpiga resoldre els problemes de la ciutat, i no un polític que, en molts casos, no ha fet mai res a la seva vida privada o professional. Però “a Espanya (i a Catalunya) som així, senyora”, que deia el clàssic, enraonar molt i concretar poc.

diumenge, d’abril 19, 2015

Galícia paga, Catalunya demana

Corria el mes d’agost de l’any 2012, dos mesos abans de les eleccions gallegues, quan el senyor Núñez Feijóo, president de la Xunta de Galícia, va dir aquesta frase: “Avui, Galícia paga i Catalunya demana”. Es sobreentenia que el que demanava Catalunya eren quartos al govern central, ja que el finançament que la Generalitat podia obtenir d’altres fonts era massa car.

El senyor Núñez Feijóo, dient això, es va quedar tan ample.

La setmana passada, un estudi dels professors d’economia gallecs Xaquín Fernández Leiceaga i Santiago Lago, que es va llegir davant d’una reunió important d’empresaris gallecs, a la conferència titulada "La discusión autonómica: riesgos y oportunidades para Galicia" que va tenir lloc a l'illa d'A Toxa (Pontevedra), va concloure qu'una Catalunya independent representaria una disminució dels ingressos de la Xunta de Galícia entre 800 i 1.100 milions d’euros.

El càlcul és senzill, Catalunya té un dèficit fiscal entre 11.000 i 15.000 milions d’euros, segons les diferents fonts. És a dir, Catalunya és solidària amb la resta d’Espanya entre 11.000 i 15.000 milions d’euros. Galícia rep un 7,5 % d’aquesta solidaritat. Multipliquem i trobarem les xifres indicades més amunt.

Tenint en compte que el pressupost de la Xunta és d'uns 10.000 milions d’euros, si Catalunya s’independitzés, La Xunta de Galícia, que, segons el seu president, tant bé gestiona les seves despeses, tindria un dèficit suplementari del 8 al 11 %. Els seus comptes serien molt més ruïnosos que els que té ara mateix la Generalitat.

El senyor Núñez Feijóo és de lletres. Però ser de lletres no vol dir que no s’hagi de saber sumar, restar, multiplicar i dividir. El que passa és que el president de la Xunta de Galícia és del Partit Popular, i als del Partit Popular les xifres no els interessen massa, sobretot si amaguen realitats que no els agraden.

Ara podem comprendre perquè Espanya és contrària a la independència de Catalunya: és tot una qüestió de quartos.

dilluns, d’abril 13, 2015

Les propostes electorals de CiU

Vam comentar l’altre dia les propostes que feia la candidatura Junts per Malgrat. Per ara les altres candidatures no tenen massa pressa per comunicar als votants les seves propostes, si és que en tenen alguna. Els que sí que ho han fet són els de CiU.

Començarem per les propostes d’inversió. Són gairebé les mateixes que les de J × M: nou Passeig Marítim, desblocatge de l'Avinguda Barcelona o resoldre la sortida de la riera al mar. A aquestes propostes d’inversió s’hi afegeix la idea de la recuperació de l'antic Liceo com a nou local polivalent per a ús de teatre, cinema, sala de ball, etc.

Sobre aquestes inversions direm el que ja vam comentar sobre les propostes de J × M: per la propera legislatura probablement quedaran per inversions uns 14 milions d’euros (no repetim aquí el càlcul), i les inversions proposades, segons les estimacions que es coneixen, són d’uns 12 milions, als que, en el cas de CiU, s’hi ha d’afegir el cost de la recuperació del Liceu.

Sense endeutar-se serà complicat que es facin aquestes inversions, ja que és de creure que no es desatendran les altres necessitats del poble.

CiU també proposa recuperar una mobilitat i circulació lògica als carrers de Malgrat. Una mica més de concreció seria benvinguda.

Així com J × M posava com a prioritat el desenvolupament del turisme i el comerç, CiU va una mica més lluny i veu la necessitat d'encarar la dinamització del Polígon Industrial per crear un veritable Parc d'Activitats que promogui i fomenti la instal·lació de noves empreses. La idea és bona, ja que si aquesta crisi ens ha ensenyat alguna cosa, és que basar l’economia d’un poble només en el turisme i el comerç fa que si les coses van malament els seus efectes siguin devastadors, com ha passat a bona part del Maresme i, per tant, també a Malgrat. Les ciutats i els pobles que varen apostar per una economia diversificada van incrementar menys l’atur i van tenir una ocupació de més qualitat. No és fàcil de fer ni ràpid d’obtenir resultats, però aquesta aposta de CiU sembla molt positiva i, si es duu a terme, potser podrà compensar aquests darrers vint anys perduts per Malgrat.

Malgrat 1915 – Consell de guerra

La Vanguardia del divendres 9 d’abril de l’any 1915 publicava la celebració d’un consell de guerra contra dues persones que, suposadament, havien agredit uns carrabiners a una riera de Malgrat.


divendres, d’abril 03, 2015

Malgrat 1915 – Conferència

La Vanguardia del dimecres 31 de març del 1915 publicava una crònica de Malgrat en la que el tema principal era una conferència feta a la Barretina pel senyor Ignasi Viladevall sobre la previsió del temps. També es parla d’un esplèndid dosser que un devot va regalar per la imatge del Sant Crist i de les pel·lícules projectades als cines de Malgrat.


Malgrat 1915 – La via Decauville

Per aprofitar el mineral de la mina de Celrà, la companyia propietària de les Mines de Ferro de Malgrat va decidir traslladar el mineral per tren de Celrà a Malgrat i barrejar-lo amb el mineral de les mines de Can Palomeres. Per això es va construir una via per vagonetes tirades per tracció animal des de l’estació fins al carregador de la mina. Aquesta via passava al costat de la riera, travessava la carretera general fins el carregador.

El senyor Fèlix Cardona va denunciar el director de les mines ja que el traçat d’aquesta via el perjudicava.

La Vanguardia del 30 de març del 1915 publicava una discussió sobre aquest tema a la comissió de foment de la Diputació provincial.

Decauville va ser un fabricant francès d'equip ferroviari, locomotores, vagonetes, trens industrials i de via estreta àmpliament utilitzats a tot el món a finals del segle XIX i durant la primera meitat del segle XX.

A Malgrat hi va haver una altre via Decauville, construïda més tard, que anava de l’estació a les drassanes. Les restes encara eren visibles no fa pas massa temps els pins.