Galícia paga, Catalunya demana

Corria el mes d’agost de l’any 2012, dos mesos abans de les eleccions gallegues, quan el senyor Núñez Feijóo, president de la Xunta de Galícia, va dir aquesta frase: “Avui, Galícia paga i Catalunya demana”. Es sobreentenia que el que demanava Catalunya eren quartos al govern central, ja que el finançament que la Generalitat podia obtenir d’altres fonts era massa car.

El senyor Núñez Feijóo, dient això, es va quedar tan ample.

La setmana passada, un estudi dels professors d’economia gallecs Xaquín Fernández Leiceaga i Santiago Lago, que es va llegir davant d’una reunió important d’empresaris gallecs, a la conferència titulada "La discusión autonómica: riesgos y oportunidades para Galicia" que va tenir lloc a l'illa d'A Toxa (Pontevedra), va concloure qu'una Catalunya independent representaria una disminució dels ingressos de la Xunta de Galícia entre 800 i 1.100 milions d’euros.

El càlcul és senzill, Catalunya té un dèficit fiscal entre 11.000 i 15.000 milions d’euros, segons les diferents fonts. És a dir, Catalunya és solidària amb la resta d’Espanya entre 11.000 i 15.000 milions d’euros. Galícia rep un 7,5 % d’aquesta solidaritat. Multipliquem i trobarem les xifres indicades més amunt.

Tenint en compte que el pressupost de la Xunta és d'uns 10.000 milions d’euros, si Catalunya s’independitzés, La Xunta de Galícia, que, segons el seu president, tant bé gestiona les seves despeses, tindria un dèficit suplementari del 8 al 11 %. Els seus comptes serien molt més ruïnosos que els que té ara mateix la Generalitat.

El senyor Núñez Feijóo és de lletres. Però ser de lletres no vol dir que no s’hagi de saber sumar, restar, multiplicar i dividir. El que passa és que el president de la Xunta de Galícia és del Partit Popular, i als del Partit Popular les xifres no els interessen massa, sobretot si amaguen realitats que no els agraden.

Ara podem comprendre perquè Espanya és contrària a la independència de Catalunya: és tot una qüestió de quartos.