Ara que ja hem anat a votar, i mentre esperem
els resultats, potser podríem perdre una mica de temps parlant de coses
importants. Justament avui La Vanguardia parla extensament del Tractat d’Associació
Transatlàntica del Comerç i de la Inversió, conegut com TTIP, i que no és ni més
ni menys que un tractat comercial entre els Estats Units i la Unió Europea.
Aquest tractat s’està negociant des de fa anys
(i no des del 2013 com diu La Vanguardia) d’una manera que és potser habitual,
però que és molt poc democràtica, ja que no es coneixen els noms dels que
formen part de les diferents comissions ni res del que s’hagi acordat fins ara.
Què volen amagar a l’opinió pública?
Aquest tractat, segons els seus defensors,
portarà 120.000 milions d’euros a l’economia europea els propers 10 anys, un
0,5 % del PIB europeu. Els que hi estan en contra estimen que es perdran a
Europa 600.000 llocs de treball.
Un tema fonamental del tractat és la creació d’un
arbitratge per resoldre els conflictes entre les empreses i els estats. Un
arbitratge privat. Així, si una empresa pensa que una nova llei d’un estat la
perjudica, en comptes d’anar als tribunals de justícia, anirà a un
arbitratge... privat! És el que volen les empreses des de fa anys, acabar amb
la democràcia, que de vegades té el mal gust d’imposar condicions sanitàries o
mediambientals que disminueixen els beneficis de les transnacionals. Com si a
Europa i als EEUU no hi hagués una justícia independent.
Un altre tema important és que, amb aquest
tractat, un producte homologat per una de les parts no podrà ser prohibit per
la seva venda a l’altre part. Així, mentre a Europa hi ha més de mil substàncies
químiques prohibides, als EEUU només n’hi ha tres, als EEUU està permès
alimentar el bestiar amb hormones i netejar els pollastres amb clor, mentre que
a Europa, no. Als EEUU el consum de transgènics està permès, mentre que a molts
estats de la UE, no.
En resum, un tractat que s’està negociant d’espatlles
a la gent i als seus representants, que està pensat única i exclusivament per
afavorir els beneficis de les empreses transnacionals i per disminuir la
qualitat de la democràcia. Esperem que el Parlament Europeu el pugui frenar,
però res és més complicat ja que, com sempre, el Partit Popular Europeu hi està
a favor i té una majoria relativa al Parlament Europeu, mentre que els
socialistes, com sempre, estan dividits sobre el tema.
Llegint el llibre Els Usurpadors, de Susan
George, que tracta sobre aquest tractat, i que té com a subtítol, Com les
Empreses Transnacionals prenen el Poder, un es queda gelat de veure com les
transnacionals no s’aturen davant cap obstacle per aconseguir augmentar els
seus beneficis. Al principi del llibre hi ha una frase que resumeix el que està
passant actualment al món: “El govern en el sentit que l’entenem habitualment,
que està dirigit per responsables clarament identificats i elegits democràticament,
es troba avui dia debilitat, i de vegades suplantat, per uns criptogoverns als
que la classe política ha fet concessions deliberades, forçades o,
senzillament, sense reflexionar. En conseqüència, moltes decisions que afecten
la nostra vida de cada dia s’han delegat a aquests gegants industrials”
Ara podem discutir qui haurà guanyat les
eleccions, però serà igual, perquè els que hagin guanyat les eleccions manaran
més aviat poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada