diumenge, de maig 24, 2015

El tractat comercial Estats Units – Unió Europea


Ara que ja hem anat a votar, i mentre esperem els resultats, potser podríem perdre una mica de temps parlant de coses importants. Justament avui La Vanguardia parla extensament del Tractat d’Associació Transatlàntica del Comerç i de la Inversió, conegut com TTIP, i que no és ni més ni menys que un tractat comercial entre els Estats Units i la Unió Europea.

Aquest tractat s’està negociant des de fa anys (i no des del 2013 com diu La Vanguardia) d’una manera que és potser habitual, però que és molt poc democràtica, ja que no es coneixen els noms dels que formen part de les diferents comissions ni res del que s’hagi acordat fins ara. Què volen amagar a l’opinió pública?

Aquest tractat, segons els seus defensors, portarà 120.000 milions d’euros a l’economia europea els propers 10 anys, un 0,5 % del PIB europeu. Els que hi estan en contra estimen que es perdran a Europa 600.000 llocs de treball.

Un tema fonamental del tractat és la creació d’un arbitratge per resoldre els conflictes entre les empreses i els estats. Un arbitratge privat. Així, si una empresa pensa que una nova llei d’un estat la perjudica, en comptes d’anar als tribunals de justícia, anirà a un arbitratge... privat! És el que volen les empreses des de fa anys, acabar amb la democràcia, que de vegades té el mal gust d’imposar condicions sanitàries o mediambientals que disminueixen els beneficis de les transnacionals. Com si a Europa i als EEUU no hi hagués una justícia independent.

Un altre tema important és que, amb aquest tractat, un producte homologat per una de les parts no podrà ser prohibit per la seva venda a l’altre part. Així, mentre a Europa hi ha més de mil substàncies químiques prohibides, als EEUU només n’hi ha tres, als EEUU està permès alimentar el bestiar amb hormones i netejar els pollastres amb clor, mentre que a Europa, no. Als EEUU el consum de transgènics està permès, mentre que a molts estats de la UE, no.

En resum, un tractat que s’està negociant d’espatlles a la gent i als seus representants, que està pensat única i exclusivament per afavorir els beneficis de les empreses transnacionals i per disminuir la qualitat de la democràcia. Esperem que el Parlament Europeu el pugui frenar, però res és més complicat ja que, com sempre, el Partit Popular Europeu hi està a favor i té una majoria relativa al Parlament Europeu, mentre que els socialistes, com sempre, estan dividits sobre el tema.

Llegint el llibre Els Usurpadors, de Susan George, que tracta sobre aquest tractat, i que té com a subtítol, Com les Empreses Transnacionals prenen el Poder, un es queda gelat de veure com les transnacionals no s’aturen davant cap obstacle per aconseguir augmentar els seus beneficis. Al principi del llibre hi ha una frase que resumeix el que està passant actualment al món: “El govern en el sentit que l’entenem habitualment, que està dirigit per responsables clarament identificats i elegits democràticament, es troba avui dia debilitat, i de vegades suplantat, per uns criptogoverns als que la classe política ha fet concessions deliberades, forçades o, senzillament, sense reflexionar. En conseqüència, moltes decisions que afecten la nostra vida de cada dia s’han delegat a aquests gegants industrials”

Ara podem discutir qui haurà guanyat les eleccions, però serà igual, perquè els que hagin guanyat les eleccions manaran més aviat poc.

A tota Europa hi ha manifestacions contra el TTIP, menys aquí, on ens tenen adormits amb el futbol. I després volen que siguem optimistes sobre el futur del país.