divendres, d’octubre 23, 2015

Malgrat 1915 – Bolets i altres notícies

La Vanguardia del diumenge 24 d’octubre de 1915 publicava una ressenya sobre Malgrat, de la que podem destacar la gran abundància de bolets d'ara fa cent anys.


Els comptes del govern: cotitzacions a la Seguretat Social

Ja que a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya ningú ha parlat de les coses de menjar, seria bo que, per les properes eleccions al Parlament espanyol toquéssim una mica de peus a terra. És a dir, que parléssim de les propostes econòmiques dels diferents partits. Començarem pels pressupostos del govern per l’any que ve.

La Comissió Europea ha advertit al Govern del senyor Rajoy que el seu pressupost per al 2016 no complirà l'objectiu de dèficit i que després de les eleccions haurà d'aplicar 7.000 milions d'euros de retallades addicionals.

Fixem-nos només en els pressupostos de la Seguretat Social. Els ingressos per cotitzacions van ser de 99,2 milers de milions d'euros l'any 2014. Per a l'any 2015, els pressupostos preveuen unes cotitzacions de gairebé 110 mil milions, un augment del 10,7%. I quins seran els ingressos per cotitzacions en 2015? Tot fa preveure que seran de l'ordre dels 103.000 milions, de manera que hi haurà un desfasament, d'arribar-se a aquesta quantitat, de 7.000 milions d'euros. Aquest desfasament ve de les bonificacions a les contractacions, la baixada dels salaris mitjans i la precarietat dels nous llocs de treball creats. En resum, les noves ocupacions pràcticament no augmenten la cotització.

Doncs bé, els pressupostos de l'any 2016 preveuen un augment dels ingressos per cotitzacions del 6,5%, però no sobre el probable del 2015, sinó sobre el pressupost de 2015. Els ingressos per cotitzacions previstos són de 117,2 milers de milions . El més lògic és que en el 2016, per les mateixes raons que les de l'any 2015, es produeixi un nou desfasament de, almenys, la mateixa quantia, si no superior (hi ha qui parla d'un desfasament de gairebé 25.000 milions entre 2015 i 2016)

I el govern segueix dient que baixarà impostos el 2016 i que, tot i així, respectarà el dèficit previst. Fa l'efecte que tornen a estar a la negació de la realitat com en 2011, fent promeses que sap que hauria de incomplir.


dijous, d’octubre 15, 2015

La meravella espanyola

Des de fa uns quants dies, per terra, mar i aire ens diuen que l’economia espanyola va com un coet. Es clar que la Comissió Europea fa algunes remarques a aquesta meravella, però com tothom sap, Comissió Europea ens té mania.

Ara diuen que Espanya no complirà, aquest any ni el que ve, amb els objectius de dèficit. Ràpidament, el senyor President del Govern respon que no entén com gosen dir això del seu govern, ja que des de que el PP governa, sempre s’han complert els dèficits. Resposta convincent, però amb un petit detall, que és falsa. A la taula següent es pot veure el dèficit públic, en % del PIB, des de que governa el PP.


 Què sabran aquests ximples de la Comissió de l’economia espanyola, si som el país que creix més d’Europa? Una altra resposta convincent, si no fos per un altre petit detall, que es falsa, tal com es pot veure a la taula següent, on hi ha els creixements reals de l’any 2014, segons Eurostat, de diferents països, i les previsions del Fons Monetari Internacional 2015.


 És clar que, fora d’aquests petits detalls, l’economia espanyola és una meravella i va com un coet. O serà que s’acosten les eleccions i ens prenen per imbècils?

Malgrat 1915 – Inauguració del Col•legi Delatreille i altres notícies

El divendres 15 d’octubre La Vanguardia s’ocupava de Malgrat d’una manera bastant extensa:

-         Inauguració del col·legi Delatrille
-         Premi del concurs de tir de Sant Sebastià
-         Pel·lícules que es projectaven als cines de Malgrat
-         Avís sobre la censura de les pel·lícules
-         Gran quantitat d’ocells
-         Bones collites de blat de moro i de fesols


dilluns, d’octubre 12, 2015

La guerra de Síria i el canvi climàtic

A un article publicat al mes de març, titulat Climate change in the Fertile Crescent and Implications of the recent Syrian drought, s'estudia la sequera que va assolar la regió de Síria durant els anys 2007 a 2010, i s'arriba a les següents conclusions:

- aquesta sequera va ser la pitjor des que es tenen registres instrumentals, i va causar una disminució important i generalitzada de les collites, el que va donar lloc a emigracions massives de famílies camperoles cap a les ciutats.
- Síria és un país amb polítiques agrícoles i mediambientals poc sostenibles, de manera que aquesta sequera va tenir un efecte catalític que va conduir a desordres polítics.
- és molt probable que aquesta sequera es degui al canvi climàtic provocat per l'activitat humana.

La tendència de les precipitacions, temperatura i pressió al nivell del mar dels últims cent anys, juntament amb els models climàtics, suggereixen amb força que, com a conseqüència de l'activitat humana, principalment a causa de l'emissió de diòxid de carboni i altres gasos d' efecte hivernacle, la probabilitat de sequeres persistents en aquesta regió ha augmentat molt. La probabilitat que ocorrin sequeres de tres anys de durada, com la dels anys 2007 a 2010, és de dues a tres vegades més gran que la deguda a la variabilitat natural. D'on s'arriba a la conclusió que la influència humana sobre el sistema climàtic és una de les causes principals de l'actual conflicte sirià.

El govern sirià hauria pogut fer front a la conseqüències socials de l'emigració massiva de camperols cap a les ciutats si no hagués estat que la seva producció de petroli estava disminuint, alhora que augmentava el consum intern. Tot això va fer que els recursos de l'estat per fer front als problemes socials també van disminuir. Mentre aquests recursos van ser importants, es van fer servir per subvencionar els productes bàsics i les compres de material agrícola, el que va conduir a un augment important de la població siriana.



A l'article es mostra que la disminució recent en les precipitacions de Síria és una combinació de la variabilitat natural del clima i d'una tendència a llarg termini, i que la severitat de la sequera observada és altament improbable sense aquesta tendència a llarg termini.

Els canvis a les precipitacions de Síria estan lligats a l'augment de la pressió al nivell del mar a la Mediterrània oriental, que també mostra una tendència a llarg termini. També hi ha hagut una tendència a llarg termini d'augment de les temperatures, que també ha contribuït a la disminució de la humitat del sòl.



(A) Precipitació mitjana àrea de Síria durant els sis mesos d'hivern (mitjana de novembre-abril), utilitzant dades CRU3.1 quadriculada.
(B) CRU temperatura anual prop de la superfície (l'ombrejat vermell indica la persistència recent per sobre del que seria normal a llarg termini).
(C) Índex de Severitat Palmer de Sequera (Palmer Drought Severity Index - PDSI) anual, auto-calibrat.
(D) Població total de Síria.

No hi ha cap causa natural que expliqui aquesta tendències a llarg termini, mentre que l'augment de la temperatura i la disminució de les precipitacions són coherents amb els models que estudien la resposta a l'augment dels gasos d'efecte hivernacle. És més, els models assenyalen pel futur un augment de les temperatures i una disminució encara més important de les precipitacions a la Mediterrània oriental, el que no pot més que agreujar els problemes actuals.

En resum, la guerra de Síria i el seu corol·lari d'emigracions massives es deuen, molt probablement, al canvi climàtic provocat per les activitats humanes, agreujat per la disminució dels recursos de l'estat derivats del petroli, i és possible que no sigui més que un preludi del futur que ens espera.

diumenge, d’octubre 04, 2015

Malgrat 1915 – Venda de dues cases

A La Vanguardia del divendres 1 d’octubre de 1915 hi venia un anunci de la venda de dues cases al carrer de Boters.