dilluns, de desembre 28, 2015

Empat a 1.515

Avui tots els diaris parlen de la decisió de l’assemblea de la CUP. Hi ha opinions per tots els gustos. Un resultat sorprenent, però un resultat tan vàlid com qualsevol altre.

El que m’ha sorprès més és la reacció de molta gent, fonamentalment de Junts pel Si, fins i tot de gent que fins ara considerava que sabien analitzar els fets. Acusen a la CUP d’irresponsables, de no saber què volen, de dinamitar el “procés”. I, des del meu punt de vista, això no és ben bé així. La responsabilitat d’haver deixat la investidura del president de la Generalitat en mans d’aquest grup que molts qualifiquen d’antisistema és única i exclusivament dels votants, que són els que, ahir va fer tres mesos, van decidir la composició del parlament.

La gent de la CUP, si per alguna cosa se’ls ha de criticar, és de no haver sigut suficientment coherents. Van dir que no votarien al senyor Artur Mas, i ara dubten. El mandat dels votants de la CUP va ser clar, el seu vot no havia de servir per fer president al senyor Mas. Per a mi, la votació d’ahir sobrava. Si CdC + ERC són incapaços de trobar recolzaments suficients al parlament per investir president al senyor Mas, s’ha d’anar a noves eleccions, tal com diu l’estatut.

Que això dinamitaria el procés? Només si els ciutadans decideixen que el procés s’ha de dinamitar. Probablement el procés quedaria més tocat si el senyor Mas repetís com a president amb la composició actual del parlament que si es fessin noves eleccions.

I recordem que el passat 27 de setembre, els que van votar clarament SI a la independència de Catalunya no eren majoria.

dijous, de desembre 24, 2015

Els pressupostos municipals pel 2016

Encara que els pressupostos municipals de Malgrat es modifiquin de manera substancial durant l’any, el que vol dir que no s’han previst moltes de les coses que es volen fer, i que hi ha molta improvisació, comentarem els de l’any 2016.

Els pressupostos de l’any 2016 preveuen un resultat equilibrat, sense dèficit ni superàvit, per un total de 18,94 milions d’euros. Al quadre següent es poden veures els comptes reals del 2010 al 2014, el pressupost actualitzat del 2015 (que serà aproximadament el real de l’any) i el pressupost del 2016.



Al capítol d’ingressos hi trobem, com a partida més important, la dels impostos directes, 8,63 milions, dels que

6,46 milions són de la contribució (IBI urbana)
900.000 euros corresponen a l’impost de vehicles de tracció mecànica
700.000 euros venen de l’impost d’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana
550.000 euros són de l’impost sobre activitats econòmiques

La segona partida en importància és la de taxes i altres ingressos, amb 4,44 milions, dels que:

ú       1,92 milions són de la taxa de recollida i tractament d’escombraries
ú       335.000 euros venen de les multes
ú       250.000 euros corresponen a la compensació companyies elèctriques i de gas
ú       155.000 euros són de les entrades de vehicles i reserves espai a la via pública
ú       131.100 euros del Conveni Ecoembes (reciclatge de residus)
ú       125.000 euros venen del que es cobra per la llar d’infants
ú       112.500 euros són de la taxa de clavegueram
ú       95.000 euros són del recàrrec de constrenyiment
ú       90.000 euros venen de sancions per incompliment d’ordenances
ú       80.000 euros corresponen a taules i cadires
ú       I així fins a 75 ítems

La tercera partida és la de transferències corrents, amb 4,38 milions, dels que:

ú       3,34 milions corresponen a la participació dels tributs de l’estat
ú       203.775 euros venen del fons de cooperació local de Catalunya
ú       145.425 euros provenen del suport a la reactivació econòmica de la Diputació
ú       133.000 euros del Consell Comarcal del Maresme, subvencions finançament EBASP (equip bàsic d’atenció primària)
ú       I així fins a 40 ítems

Finalment, hi ha uns ingressos de 1,09 milions corresponents als passius financers:

ú       175.000 euros d’ajuts de caixa de la Diputació
ú       915.000 d’un préstec a llarg termini

En resum, un pressupost d’ingressos clàssic, on no es preveu gairebé res en transferències de capital (només hi ha 60.000 euros de la Generalitat pel barri del Castell), el que vol dir que no hi ha, per ara, cap ajuda ferma per fer inversions, i on hi ha uns ingressos patrimonials de 143.000 euros, dels que 20.000 euros són d’interessos i 85.000 de la concessió administrativa de l’aprofitament de les platges

Pel que fa al capítol de despeses, la partida més important, com sempre, és la de personal, que s’endú 8,00 milions, dels que 283.750 euros són de les assignacions als regidors, i 93.500 euros corresponen a la seguretat social dels càrrecs electes. El total de les despeses en seguretat social és de 1,72 milions (un 21,5 5 del total)

La segona partida de despeses són les despeses en béns i serveis, amb un total de 7,04 milions, un caixó de sastre on hi ha totes les compres de l’ajuntament. Destaquem:

ú       1,26 milions de contractes de neteja, dels que 795.000 són per la neteja dels carrers i 104.000 per la neteja de les platges
ú       744.500 euros per la recollida de residus urbans
ú       571.000 euros pel consorci de tractament de residus urbans
ú       385.000 euros per la gestió dels residus urbans de la mancomunitat de l’Alt Maresme
ú       530.050 euros de subministrament elèctric, del que 269.000 són per l’enllumenat públic
ú       340.000 euros pels serveis de recaptació
ú       325.175 euros de conservació d’edificis, parcs, camps d’esport, etc
ú       254.000 pel contracte de l’escola bressol
ú       238.900 euros d’arrendaments diversos
ú       210.625 euros de manteniment d’ascensors, climatitzacions, vehicles, xarxes informàtiques, etc.
ú       200.000 euros pels serveis d’ajuda domiciliària
ú       193.000 euros per festes populars
ú       164.775 euros per activitats
ú       141.000 euros de material divers
ú       121.000 euros pel servei de socorrisme de les platges
ú       85.000 euros del contracte d’atenció telefònica i informació de seguretat
ú       80.275 euros de material d’oficina, informàtic, etc.
ú       68.000 euros del contracte de la grua municipal
ú       59.450 euros de telèfon
ú       58.900 euros de subministrament de gas
ú       52.550 euros d’assegurances
ú       50.250 euros de vestuari, dels que 36.000 són per la policia municipal
ú       46.200 euros de combustible
ú       45.225 euros de despeses de funcionament
ú       34.000 euros de subministrament d’aigua
ú       26.000 de despeses en comunicacions postals

Després venen les inversions reals, amb un import de 1,92 milions, de les que podem veure el detall al quadre següent. La més important correspon a la urbanització de l’avinguda de Barcelona.


 Finalment, tenim els passius financers, per 1,09 milions, corresponents a l’amortització de préstecs (1,03 milions) i a l’amortització de les ajudes de caixa de la Diputació (60.000 euros)


En resum, un pressupost equilibrat, en el que es veu, per ara, molt poca cosa de les promeses electorals de millora del poble. Esperarem i veurem, ja que l’any 2015 ens han sorprès amb unes despeses molt més importants que les previstes i amb un dèficit, no previst al pressupost inicial, de més de 2 milions d’euros.

diumenge, de desembre 20, 2015

Malgrat 1965 – Premi cinematogràfic

El dimarts 20 de desembre de 1965, ara fa mig segle, la Vanguardia publicava que l’Ernest Aldea Garriga havia obtingut un premi al concurs de cine amateur de Mataró.


dilluns, de desembre 14, 2015

Malgrat 1915 – Nova imatge a l’església

El dimecres 15 de maig de 1915 La Vanguardia publicava que s’havia beneït una nova imatge de Santa Llúcia a l’església parroquial, i que havia visitat Malgrat, durant la Festa Major, l’escriptora Sara Llorens.


diumenge, de desembre 13, 2015

Els comptes de l’ajuntament de l’any 2015

Volia mirar el pressupost de l’ajuntament per l’any que ve, però abans he donat una ullada a l’execució del pressupost d’aquest any. La sorpresa és que per l’any 2015 el pressupost inicial era de 18,8 milions d’euros, però que amb l’actualització del pressupost ha passat a ser de 22,8 milions: 4 milions d’euros més, o sigui, una desviació del 21 %!!!

Si mirem les despeses, ens trobem que es gasten 536.000 euros més en personal, 380.000 euros més en bens i serveis i, sobretot, es preveu gastar més de tres milions més en inversions que el que s’havia pressupostat. Es veu que és any electoral.


 En efecte, el pressupost d’inversions actualitzat al final del mes de maig era ja de 4,7 milions d’euros. Aquest augment de les inversions el va fer l’antic equip de govern. Com sempre, les inversions augmenten quan venen eleccions.

Si algú es vol entretenir a veure l’evolució del capítol d’inversions, aquí hi ha el quadre detallat del pressupost inicial, del pressupost actualitzat al 31 de maig i al 30 de novembre, i les despeses efectuades al 31 de novembre.


 I d’on surten aquests 4 milions no pressupostats inicialment? Veiem al quadre que provenen, fonamentalment, de les transferències corrents (+ 530.000 euros), de les transferències de capital (una mica més d’un milió) i de les operacions financeres (+ 2,28 milions)



ú       Les transferències corrents estan perfectament justificades: servei d’ocupació de Catalunya (+ 190.000 euros), agència de residus de Catalunya (+ 53.000 euros), diputació de Barcelona per programa d’ocupació (+ 230.000 euros) són els augments més importants.

ú       Pel que fa a les transferències de capital, també estan detallades, tal com es pot veure a aquest quadre, al capítol 7.


ú       Pel que fa al joc de mans que es fa als capítols 8 i 9, corresponents a les operacions financeres, apareixen 2,3 milions d’euros, que provenen de dues partides: la primera, corresponent al capítol 8, prové de que es polirà tot o gairebé tot el que queda a la caixa, el que en diuen de manera elegant el "romanent de tresoreria", i que puja a 3,5 milions; la segona, que s’han donat compte que no es poden endeutar, i han tret 1,2 milions de préstecs.

Els pressupostos es van aprovar el desembre de 2014, i dos mesos més tard, el febrer de 2015, ja es van modificar substancialment. Els pressupostos inicials eren equilibrats: despeses no financeres de 17,6 milions i ingressos no financers de 17,6 milions. Els pressupostos resultants de les modificacions són clarament deficitaris: despeses no financeres de 21,6 milions i ingressos no financers de 19,3 milions, un dèficit de 2,3 milions.

Un no ha treballat mai a una administració pública, de manera que no sap ben bé com es manegen els comptes a un ajuntament. Però si un hagués presentat aquestes variacions del pressupost inicial a les empreses privades on ha treballat, a un li haurien assenyalat ràpidament el camí de la porta de sortida. 

Es veu clarament que, tant l’equip de govern anterior (del que l’alcalde actual formava part) com l’oposició, tenen un concepte molt elàstic dels diners públics. A l’empresa privada ets responsables dels diners dels accionistes, que et vigilen, a l’ajuntament de Malgrat, que ha d’administrar els diners del contribuent, sembla que pensin que els diners públics no són de ningú. I després volen presumir de bona gestió.

Queda clar que els polítics locals ens tracten com si fóssim tontos. El problema és que deuen tenir raó, ja que els hem continuat votant.

dijous, de desembre 10, 2015

L’atur a Malgrat

El número de malgratencs apuntades a l’atur ha anat disminuint cada mes d’aquest any respecte del mateix mes del 2014. La mitjana d’aquesta disminució, de gener a novembre, és de 139 persones, el que significa una baixada del 11,5 % del número d’aturats.

Segons els serveis estadístics de la Diputació, el percentatge d’aturats registrats a Malgrat sobre la població activa ha sigut del 17,98 % el mes de novembre, mentre que una altre estadística de la mateixa Diputació dona una xifra del 18,64 %, el que vol dir que el percentatge d'atur s’ha de prendre amb pinces, ja que està basada en una estimació de la població activa, no en una xifra real.





Llistes d’espera a la sanitat pública

Fa dos o tres dies a la web del Partit Popular hi havia un vídeo que explicava que, gràcies a la seva gestió, les llistes d’espera de la sanitat pública havien caigut un 50 %. La realitat és que la conseqüència de les retallades a la sanitat pública es veu perfectament quan mirem l’evolució dels dies d’espera per entrar al quiròfan, que ha augmentat notablement: va ser de 73 dies en mitjana des de l’any 2003 al 2011, mentre anava disminuint per arribar als 65 dies l’any 2010, i ha augmentat molt des de l’any 2012.


Evidentment, el vídeo ja no es pot veure a la web del PP.


dimarts, de desembre 08, 2015

Malgrat 1915 – Detenció per la Guàrdia Civil

La Vanguardia del 7 de desembre de 1915 publicava la detenció , par la Guàrdia Civil de Malgrat, d’un veí de Figueres per fer servir indegudament un uniforme militar.


I a això li diuen democràcia?

Reprodueixo un article publicat avui mateix al diari digital Público. Després de llegir-lo, a qui hem de votar? I em sembla que aixó no només passa a nivell estatal. A Catalunya, ídem de ídem.


Les pensions estan pagant el rescat de la banca

 

Vicenç Navarro

Catedràtic de Ciències Polítiques i Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra, i ex catedràtic d'Economia. Universitat de Barcelona

 

La banca privada està sobredimensionada a Espanya, i això és una cosa que té conseqüències molt negatives per a l'economia d'aquest país, ja que ocupa un espai massa gran dins de l’economia. En realitat, i en termes proporcionals, el sector bancari espanyol és més llarg que el sector bancari dels Estats Units, i en conseqüència, ha estat consumint un nombre excessiu de recursos que es podrien haver aplicat a altres activitats més necessàries. I per complicar encara més les coses, les seves inversions, en lloc de dirigir-se a una funció pública com és l'oferta de crèdits a les famílies i a les petites i mitjanes empreses (que són les que creen més ocupació en aquest país), s'han centrat en la història recent en activitats especulatives, com en el sector immobiliari, creant-se les bombolles que porten aquest nom, amb les conseqüències tan negatives que tots coneixem. Tothom és conscient que la crisi financera ha tingut un impacte molt perjudicial per a l'economia espanyola.

 

Una de les causes d'aquest sobredimensionament de la banca privada és la seva enorme influència (que arriba en ocasions categoria de control) sobre les institucions polítiques i mediàtiques d'aquest país. En part aquesta influència s'exerceix a través de l'endeutament d'aquestes institucions, fent-les molt vulnerables a l'exercici de la pressió bancària. Quan Joan Torres, Alberto Garzón i jo vam escriure el llibre “Hi ha alternatives. Propostes per crear ocupació i benestar social a Espanya” (2011), l'editorial que anava a publicar-ho, propera a El País, ens va demanar que eliminéssim seccions del llibre crítiques amb la banca privada perquè estaven en procés de renegociació del seu deute amb ella i no volien que apareguessin aquestes crítiques en un moment delicat d’aquestes negociacions. En negar-nos a aquesta revisió, es va cancel·lar la publicació del llibre, i vam haver de recórrer a una editorial molt més petita a fi de poder publicar el llibre. Això és un exemple, dels milers que existeixen, que una conseqüència de l'excessiva influència d'aquestes institucions financeres en els mitjans d'informació i persuasió en aquest país, és que aquest està (dels països de la Unió Europea) entre els menys variats ideològicament i els menys crítics de l'estructura del poder econòmic, centrada en el capital financer. Com he indicat en diverses ocasions, estem aconseguint una falta de diversitat ideològica alarmant per a un país que es defineix com a democràtic.

 

El silenci dels mitjans sobre l'assalt al Fons de Reserva de Pensions de la Seguretat Social per part del govern Rajoy i els seus amics de la banca

 

Un dels exemples de l'abusiva influència política de la banca privada a Espanya és el que està passant amb el Fons de Reserva de les pensions de la Seguretat Social. Aquest Fons, que es va establir el 1997 i es va iniciar l'any 2000, tenia com a objectiu anar acumulant una reserva de diners procedents de les cotitzacions socials, generat en moments de bonança i creixement econòmic, de manera que el superàvit que s'anava generant durant el procés àlgid de l'economia servís per cobrir els dèficits que poguessin aparèixer en moments de recessió.

 

Aquest fons va arribar a aconseguir la xifra més que respectable de 66.815.000 d'euros el 2011. Ara bé, des de llavors, el govern del PP (el partit més proper a la banca privada que hagi governat Espanya durant el període democràtic) va treure més i més diners d'aquest fons de reserves (7.003 milions el 2012, 11.648 milions el 2013 i 15.300 milions el 2014) amb la intenció d'anar pagant les pensions, ja que no s'estava ingressant prou diners a la Seguretat Social, com a conseqüència de les polítiques imposades a la població (i dic imposades, ja que no estaven en l'oferta electoral dels partits governants, el PSOE i el PP) pels governs espanyols presidits pel Sr Zapatero i pel Sr. Rajoy. Aquestes polítiques, com ara les reformes laborals aprovades pels dos governs, van produir un descens del nombre de cotitzants a la Seguretat Social (a causa de l'augment de la desocupació) i una disminució de les cotitzacions socials (conseqüència del descens dels salaris, creat també per tal reforma laboral) provocant un problema devastador per a les pensions públiques que el govern Rajoy va intentar pal·liar recorrent al Fons de les Pensions de la Seguretat Social, sostraient les quantitats esmentades. No cal dir que qualsevol dificultat que tinguin les pensions públiques és causa d'alegria per a la banca que està intentant convèncer la població que les pensions públiques no són sostenibles (que vol dir que l'Estat no podrà pagar) per tal que la gent vagi corrent al banc més proper a fer-se un pla privat de pensions (que incidentalment ha tingut un índex de col·lapses molt superior al d'altres inversions financeres).

 

El que els mitjans d'informació i persuasió no han dit sobre el Fons de les Pensions Públiques

 

Ara bé, el que els mitjans d'informació més importants no han comunicat a la població espanyola és l'enorme escàndol - denunciat per la premsa estrangera, però no per l'espanyola - que significa que els diners acumulats al Fons General de les Pensions (que inclou el Fons de Reserves citat en la secció anterior) ha facilitat que l'Estat espanyol hagi pogut rescatar els bancs. M'explico.

 

Quan, com a resultat de les inversions especulatives de la banca privada, la bombolla immobiliària (que va absorbir una enorme quantitat de recursos) va esclatar, la banca privada estava a punt de col·lapsar. Però a causa de l'enorme influència de la banca, l'Estat la va rescatar, realitzant el major programa de beneficència que l'Estat espanyol hagi realitzat a la seva història. L'Estat espanyol, que en teoria - però no en la realitat - ens representa a vostè, lector, i a mi, es va gastar ni més ni menys que l’enorme quantitat de 61.000 milions d'euros per rescatar la banca. Aquests diners procedien, de nou, de vostè, lector, i de mi.

 

Ja que l'Estat no disposava d'aquests diners, els va haver de demanar prestats, amb la conseqüència de que el deute públic es va disparar. Que el deute públic augmenti vol dir que algú o alguna institució ha prestat tal diners ¿I qui va ser el que va prestar diners a l'Estat per poder pagar el rescat bancari? Aquí hi ha el gran escàndol que vostè no ha llegit en cap mitjà d'informació espanyol. Aquests diners procedeix del Fons Públic de les Pensions. En realitat, el 97% dels diners acumulats en aquest fons s'ha prestat a l'Estat comprant fons públics. En altres paraules, l'Estat ha agafat aquests diners i els ha utilitzat per pagar el rescat de la banca, entre d'altres despeses. I mentre, els mitjans han guardat un silenci ensordidor. No així la premsa estrangera. Diversos diaris econòmics com el Wall Street Journal (03.01.13) i l'alemany Deutsche Wirtschafts Nachrichten (04.01.13), han parlat del que han anomenat el saqueig dels fons de pensions públiques per a comprar bons del govern d'Espanya. Aquest últim afegia que "com a mínim el 90% dels actius totals dels fons de pensions de l'Estat espanyol estan convertits en bons a Espanya". En realitat, es va quedar curt, ja que no és el 90%, sinó el 97%.

 

Aquesta actuació posa en perill a les pensions públiques, ja que el valor del deute públic varia enormement, ja que està subjecta a vaivens especulatius dels mercats financers, amb la qual cosa, el futur de les pensions públiques pot estar en perill, i tot això sense que la població tingui ni idea del que està passant. I això passa en un sistema polític que es defineix com una democràcia. El millor indicador que no ho és, és que aquest article no es publicaria en cap dels rotatius més importants del país.

 

En aquest país, el que no està indignat és que no sap el que està passant. I els grans mitjans d'informació i persuasió es passen quatre hores al dia treballant per assegurar-se que vostè, senyor lector, continuï sense conèixer el que està passant. Si la gent ho sabés, i sabés també que hi ha alternatives a tant d’escàndol, hi hauria una revolta general. D'aquí que el silenci ensordidor imposat continuï. I el que és fins i tot pitjor és que els partits polítics més propers a la banca, és probable que guanyin les eleccions legislatives del 20 de desembre a nivell de l'Estat. I a això, repeteixo, li diuen democràcia.



divendres, de desembre 04, 2015

Baixar impostos?

Parlàvem l’altre dia de la pressió fiscal agregada (impostos més cotitzacions a la Seguretat Social), que a Espanya és del 38 % de Producte Interior Brut (PIB), i que la mitjana de la Unió Europea és del 45 %. La pregunta és, es pot mantenir un estat del benestar amb una pressió fiscal com l’espanyola, o no?

Fa pocs dies, el Partit Socialista, al presentar el seu programa econòmic, deia que vol augmentar aquesta pressió fiscal un parell de punts, fins el 40 o 41 %, mentre que els actuals responsables del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques afirmen que amb una pressió fiscal del 38 o del 39 % del PIB es pot mantenir l’estat del benestar, i que quan es supera aquesta barrera es poden plantejar rebaixes impositives.

En un cicle econòmic, la pressió fiscal, “sense fer res”, baixa quan hi ha crisi i puja quan l’economia va bé. Si la previsió de millora econòmica es confirma, doncs, la pressió fiscal pujaria un o dos punts, ja que els ingressos públics augmentarien. En realitat, als anys del boom econòmic, la pressió fiscal agregada va arribar gairebé al 41 %

Les despeses publiques, sempre “sense fer res”, disminuiran pel cantó dels interessos del deute públic, ja que els interessos han baixat, i per les prestacions d’atur, ja que cada vegada hi ha més aturats que han arribat al final dels seus drets a rebre la prestació, mentre que les prestacions de la Seguretat Social augmentaran a causa de l’augment dels pensionistes i que les pensions dels nous pensionistes són més elevades que les dels més antics. Probablement l’augment de les despeses de pensions serà més important que la disminució de les despeses financeres i de les prestacions d’atur

Per aquesta raó, quan el Partit Popular ens diu que ara es poden baixar els impostos, no diu tota la veritat, ja que si es baixen els impostos és molt probable que s’hauran de baixar les prestacions. Que un partit que durant el seu mandat ha hagut de fer servir més de 30.000 milions d’euros del fons de la Seguretat Social per pagar les pensions ens digui que baixarà impostos sense tocar l’estat del benestar, és que ens pren per imbècils.

Però, en realitat, el Partit Popular ens diu el que volem escoltar. Si ens digués la veritat perdria vots. És per aquesta raó que els polítics són uns mentiders: si ens diuen la veritat, no els votem.

dimecres, de desembre 02, 2015

La investidura del President


Com molta gent, em miro amb un ull escèptic i un altre ull burleta el que està passant a la política catalana. Molta gent havia pensat que la independència, o la desconnexió amb Espanya, era cosa senzilla, i que n’hi havia prou amb sortir al carrer a manifestar-se per tenir una passaport que digui Catalunya. La realitat ha sigut molt diferent.

D’una part, la quantitat de vots de les darreres eleccions no és clarament favorable a la independència, el que vol dir que a Catalunya hi ha més o menys la meitat dels votants que volen ser independents i que l’altra meitat opinen el contrari. Amb uns resultats així, la independència és gairebé impossible.

D’altra part, a més de dos mesos de les eleccions, l’embolic per formar govern és sensacional. La CUP no vol votar al senyor Mas, i aquest fa equilibris funambulescs perquè els de la CUP li donin el seu vot. Penso que la CUP fa bé de no voler votar el senyor Mas, per diferents raons.

1. Ha demostrat ser un polític que no coneix el país, ja que cada vegada que convoca eleccions anticipades perd diputats.

2. Per altra banda, és el president d’un partit que té moltes paperetes per que es demostri que s’ha finançat de manera irregular, i és molt probable que algú s’hagi beneficiat personalment d’aquest tipus de finançament.

3. I, finalment, ha dirigit les retallades socials a Catalunya, que han afectat a les capes més necessitades de la societat catalana.

Fa bé la CUP de no votar la investidura del senyor Mas. El camí cap a la independència de Catalunya no es ressentirà si el senyor Mas desapareix de la política. I de tota manera, el camí cap a la independència no està gens madur en aquest moment. Potser un altre líder serà capaç de reconduir la situació, però l’actual president ja ha demostrat que, en aquest tema, trenca tot el que toca.

Malgrat 1915 – Festa Major i subhasta de les mines de ferro

El dissabte 4 de desembre de 1915, La Vanguardia publicava una notícia sobre la celebració de la propera Festa Major de Sant Nicolau.


Un parell de dies abans, el 2 de desembre, podíem llegir al mateix diari l'anunci de la subhasta de les mines de ferro, per un valor de mig milió de pessetes.