dissabte, de gener 30, 2016

El funcionarisme a Catalunya

Quan vaig acabar els estudis, el proper mes de juny farà cinquanta anys, tenia la impressió que a Catalunya, contràriament a la resta de Espanya, molt poca gent volia ser funcionari. Almenys aquest era el pensament de la gran majoria dels estudiants de la meva generació. Després, en canvi, les coses em sembla que han anat canviant i que, des dels anys vuitanta, la dèria de ser funcionari també s’ha instal·lat a Catalunya.

Això és el que he pensat tots aquests anys, i m’ha agradat veure que no soc l’únic que opina així. Al llibre Els ponts trencats, d’en Manuel Milián, un home de meva edat, diu:

“El funcionariat, que mai ha estat una opció dels catalans, ara creix a Catalunya, com arreu d’Espanya. Pujar al tren de l’Estat per agafar la motxilla de l’administració pública i anar tirant. Al meu parer, es tracta d’un empobriment, i penso que pot ser una de les grans decepcions si aquest esperit es consolida. No crec que l’autonomia hagi estat positiva en aquest sentit, perquè ha creat una consciència d’autogovern i, per tant, d’autogeneració burocratico-administrativa que tampoc existia. Abans s’administrava a Madrid i des de Madrid, i qui volia formar part de l’administració pública havia de fer oposicions i marxar cap a la capital o arreu d’Espanya. Ara no, aquí es reuneix tot el funcionament característic de tota l’administració publica; per tant, no cal sortir de casa; i, a més, amb el paraigua dels partits polítics es fa cooptació i utilització de l’administració pública per situar persones gairebé sempre mediocres amb carnet de partit. És un escàndol. Això canvia aquesta mentalitat d’iniciativa i de risc a la qual em refereixo, i serà causa de molts problemes i d’una certa decadència, que només el temps sancionarà, si els joves catalans no continuen amb aquesta vocació burgesa de la creació de riquesa a casa nostra. El funcionarisme és un càncer de l’ànima emprenedora i activa, al qual a Espanya s’han dedicat aquells que no tenien altra opció.”

A mi, com a l’autor del llibre, també em sembla que aquesta evolució ha estat negativa per Catalunya.