Llegir el que escriu en Sala i Martin és
gairebé sempre molt instructiu. Al seu darrer llibre, Economia en Colors,
explica la influència de l’elecció de les elits que governen un país sobre el
seu devenir. En dono la meva versió.
Quan Marco Polo, recorrent la ruta de la seda,
va visitar la Xina entre els anys 1271 i 1291 durant la dinastia mongol, va
quedar enlluernat pel progrés que havia aconseguit aquella societat: els
xinesos tenien pólvora, paper, impremta amb blocs de fusta, porcel·lana, paper
moneda, correus, vaixells amb timó de popa, brúixola magnètica i tota una
varietat de tecnologies molt superiors a les que llavors es podien trobar, no
només en la seva Venècia natal, sinó a tot Europa. Una de les raons que
expliquen la superioritat xinesa d'aquella època és la seva gran xarxa
comercial. No només la Xina comerciava amb l'Índia, Orient Mitjà i Europa a
través de la ruta terrestre de la seda, sinó que, gràcies a una flota molt
nombrosa i ben equipada, també comerciava per l'oceà Índic amb Àfrica, Aràbia,
Índia, Indonèsia i altres punts d'Àsia. L'època de màxima riquesa xinesa
coincideix amb l'època de màxima activitat comercial.
La dinastia xinesa Song (entre 960 i 1239),
però sobretot la dinastia Ming (entre 1.368 i 1.662) van introduir un sistema
d'exàmens per triar els buròcrates que havien de dirigir el país. Aquest
sistema de «exàmens imperials» recorda les actuals oposicions a funcionari de
l'Estat a Espanya. Eren una espècie d'exàmens molt complicats que requerien la
memorització dels clàssics de Confuci. Els estudiants també havien d'estudiar
altres textos de filosofia, poesia i història. Fins al 1313, els exàmens també
incloïen preguntes de matemàtica i astronomia, però aquests temes van
desaparèixer a partir d'aquest any. La idea era que, perquè un país funcionés,
havia d'estar governat pels millors, i per elegir els millors no hi havia cap
solució millor que un examen que fes competir a tots els joves del país. En
eliminar dels tests imperials la matemàtica i l'astronomia, l'examen va ser
encara més memorístic, la qualitat més important era la de tenir memòria, no la
de ser intel·ligent. Els exàmens es van anar complicant cada vegada més. Els
aspirants es passaven bastants anys de la seva vida preparant-lo i, per tant,
no tenien ni un minut de temps per reflexionar sobre qüestions que quedaven
fora dels tests imperials. D'aquesta manera, les ments més grans de la Xina,
les elits confucianes, de mica en mica van deixar de tenir la capacitat de
pensar en noves idees per millorar el seu país.
Uns anys després que Marco Polo va visitar la
Xina, la dinastia Ming va arribar al poder, després d'enderrocar a la dinastia
mongol. Els orígens humils dels Ming els van fer desconfiar, al principi, de la
classe dirigent confuciana, però a poc a poc aquesta va anar recuperant la seva
influència. Amb el temps, els emperadors Ming van perdre l'interès per mantenir
els llaços comercials amb l'exterior. Més ben dit, els que van perdre aquest
interès van ser les elits confucianes que preconitzaven l'aïllacionisme,
probablement per no enfrontar-se a canvis que perjudiquessin el seu enorme
poder. De fet, a mitjan segle XV van arribar a desmantellar aquella gran flota
que havia solcat l'oceà Índic a la recerca d'oportunitats comercials, pensant
que, com eren el país més avançat del món, no necessitaven per res les
relacions comercials i intel·lectuals amb l'exterior , que es bastaven a si
mateixos per mantenir el seu avenç sobre els altres. Aquest tancament de
l'economia xinesa coincideix amb la seva decadència intel·lectual i econòmica,
de manera que va passar de ser el país més ric del món en els segles XIII i XIV
a ser un dels més pobres.
Molts historiadors creuen que aquesta és la
veritable raó que explica el declivi de la cultura xinesa després de la seva
època daurada en l'Edat Mitjana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada