dimecres, de maig 18, 2016

Les altes temperatures globals i El Niño

El Niño i La Niña són les fases càlides i fredes d'un patró climàtic que es repeteix a través de l'Oceà Pacífic tropical anomenat El Niño-Oscil·lació del Sud o ENSO. Les fases càlides i fredes canvien d'anada i tornada cada dos a set anys, i cada fase de desencadena modificacions previsibles de la temperatura, del vent i de la pluja a tot el món. Durant els esdeveniments del Niño, les temperatures de l'aigua a la superfície del mar són més altes del normal, i els vents de superfície, que normalment bufen d'est a oest al llarg de l'equador, anomenats vents de l'est o alisis, bufen cap a la direcció contrària, d'oest a est. Aquests fenòmens poden ser d’intensitat variable.

A la primavera del 2015 es van produir episodis de fortes ràfegues de vent de l’oest, que es van fer més freqüents al llarg de l'estiu: començava un nou fenomen de El Niño. Seguint un patró establert durant els grans fenòmens de El Niño, 2015-2016 es va convertir en un dels tres fenòmens de El Niño més importants que es recorden, juntament amb 1982-1983 i 1997-1998.




Com podem veure als croquis, sense l’efecte El Niño, a les costes d’Equador i de Perú hi ha altes pressions, un clima sec, i les aigües de l’oceà són fredes, ja que venen del fons (upwelling), el que aporta molts nutrients i l’oceà s’omple de sardines. En canvi, amb el Niño, a l’Equador i a Perú hi ha pluges anormalment elevades, l’aigua de l’oceà és més calenta, i no hi ha nutrients pels peixos: és un drama pels pescadors de la zona.

Amb el fenomen El Niño, les temperatures globals del planeta tendeixen a augmentar. El màxim de El Niño precedeix d’uns quants mesos el màxim de les temperatures globals. Recordem que, durant uns quants anys, el rècord de temperatura global el tenia l’any 1998, just després d’un Niño anormalment important. Tenint en compte que El Niño actual és tant fort com el de l’any 1998, no és gens d’estranyar que les temperatures globals d’aquests darrers mesos siguin les més elevades que s’han registrat des de que se’n tenen dades, és a dir, des de l’any 1880, ja que, a El Niño de forta intensitat, s’hi afegeix l’escalfament global.



Comparació dels Niños dels anys 2015 i 1997, dos dels més forts de la història, a l'octubre de cada any respectiu. Les observacions de l’altura de la superfície del mar i de les temperatures, així com els patrons de vent, mostren que les aigües superficials es refreden al Pacífic Occidental i s’escalfen de manera significativa a la zona tropical del Pacífic Oriental.

Dues mesures de la importancia de El Niño: les temperaturas a les costes del Perú i de l'Equador, i l'índex MEI, mostren que El Niño actual és molt fort.