dissabte, de juny 11, 2016

Campanya electoral



Diuen que ha començat una altre campanya electoral. Durant sis mesos, els polítics han sigut incapaços de formar un govern amb els resultats que els ciutadans vam decidir just abans de Nadal. Això vol dir que, o bé els ciutadans som molt animals, per no votar amb seny, o bé que els polítics són molt poc polítics, ja que no saben posar-se d’acord seguint les pautes que els ha donat el ciutadà. Personalment, penso que el problema es troba més aviat del costat dels professionals de la política, que, per molts d’ells, veuen que se’ls hi acaba la rifeta. I, és clar, no es volen conformar a pactar, ja que, per a molts, seria el tornar a casa seva.

Tal com jo veig les coses, tant el Partit Popular com els Socialistes com els Convergents són partits del passat, acabats. Han governat aquests darrers anys, ens han ficat de peus a la crisi, per acció o per omissió, i no han sabut prendre les decisions adequades per sortir del marasme econòmic. I, el que és pitjor, no tenen solucions pel futur. Sinó, pensem en les pensions, els el problema de l’energia, en l’educació per preparar el país als reptes futurs, en una acció clara i contundent per alliberar les institucions de la política.

Es tracta de partits corruptes, que s’han finançat fora de la legalitat. I que no han donat cap explicació al ciutadà, ni els principals responsables de la disbauxa han dimitit. Al contrari, es veuen imprescindibles. No és gens estrany que la gent els voti cada vegada menys.

No estic segur que els partits nous tinguin solucions adequades als molts problemes de la societat actual, tant catalana, com espanyola, com europea, però el que és segur és que els partits citats no en tenen cap. Almenys, quan llegim el que diu l’economista i ex ministre grec Varoufakis, sembla que té un sentit, mentre que si escoltem als representants del PP, PSOE i CDC, no s’entén res del que proposen, ni parlen dels problemes que realment tenim.

Haurem d’assajar l’aplicació de noves idees, i deixar enrere les idees que ens han portat a la situació actual i que no serveixen per sortir del marasme ni per donar un xic d’esperança a la gent. El problema és que, durant els quinze dies de la campanya electoral, es debatrà poc de propostes i molt de Veneçuela o d’Iran.

De tota manera, la campanya electoral m’importa més aviat poc, perquè ja he votat. Ho he fet per correu, ja que, a la data de les eleccions, molt probablement seré lluny del domicili on estic empadronat.

Per cert, he vist amb una certa llunyania els improperis que molts convergents i alguns esquerrans dediquen als de la CUP. Potser s’ho haurien de fer mirar, ja que, segons sembla, no es van adonar que un pacte amb un grup assembleari sempre està sotmès a moltes sorpreses. Això és una altra demostració de lo bons polítics que són, al no preveure les decisions erràtiques d’un grup assembleari. És clar que el problema ve de quan van dir que havien guanyat les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, quan, en realitat, les havien perdut.