Ja sabem que hi ha dos mètodes per calcular una balança fiscal:
·
El de càrrega – benefici, que valora els efectes que l’actuació
de les institucions del sector públic central ocasiona al benestar de les
persones d’un determinat territorio.
·
El del flux monetari, que valora els efectes que
l’actuació de les institucions del sector públic central ocasiona sobre l’activitat
econòmica d’un territori determinat.
Per dir-ho d’una manera més gràfica posarem un exemple: en el cas de la balança fiscal càrrega – benefici, el cost dels funcionaris dels ministeris es reparteix a tots els territoris, ja que aquests funcionaris contribueixen al benestar de tothom, mentre que en el cas de la balança fiscal del flux monetari, els sous d’aquests funcionaris es carreguen a Madrid, ja que és allà on gasten els sous i contribueixen a l’activitat econòmica madrilenya.
El Ministeri d’Hisenda ha escollit un mètode semblant al de càrrega – benefici, de manera que el territori on hi ha més funcionaris es troba beneficiat respecte del mètode de flux monetari.
Els resultats són els següents (el balanç neutralitzat té en compte el dèficit dels comptes públics, que es reparteix proporcionalment a la població de cada territori):
Com
previst, Madrid té el balanç més negatiu, seguit de Catalunya, Balears i
València. A notar que el País Basc, malgrat tenir un PIB per càpita més elevat
que el català, té un balanç positiu (rep més del que paga), mentre que
València, amb un PIB per càpita, té un balanç negatiu (paga més del que rep).
Si el
mètode hagués sigut el de flux monetari, Madrid tindria un balanç menys
positiu, Catalunya augmentaria el seu dèficit i el País Basc seria lleugerament
negatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada