divendres, d’abril 27, 2018

Els contes i els comptes de les pensions



El president del Govern, Mariano Rajoy, va comparèixer al Congrés dels Diputats el passat 14 de març per parlar d'un dels temes que desperten més preocupació: les pensions. Ho va fer després de les manifestacions dels pensionistes, indignats amb l'augment del 0,25% de les seves pensions. Del seu discurs, ple de dades, destaca  el seu rebuig de l’escala mòbil (pujada automàtica de totes les pensions d’acord amb l’increment de la inflació) i la voluntat de no canviar res a la reforma de l’any 2013, implantada pel seu govern. Anunciava que s’estudiaria augmentar més les pensions més baixes. L'excusa: no hi havia diners per satisfer la petició dels pensionistes d'un augment indexat a l'IPC. Acusava de demagogs i irresponsables els partits que defensaven aquesta demanda dels pensionistes.

El 27 de març, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, anunciava al presentar els pressupostos que les pensions mínimes i les no contributives pujarien en total aquest any un 3%, mentre que l’increment seria d’un 2% per a mig milió de vídues (compleixen amb el compromís del 2011 i comencen a elevar la base reguladora, del 52% al 54%). En el cas de les pensions sense dret a complements mínims però inferiors a 700 euros mensuals, la pujada anual assoliria l’1,5%, davant l’1% per als que perceben entre 700 i 860 euros al mes. La partida destinada a aquests increments, que s’aplicarien amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener del 2018 en més de 5,7 milions de pensions, ascendia a 1.000 milions d’euros.

Ahir ens assabentem que el govern ha decidit tornar l’IPC com a referència per actualitzar cada any les prestacions dels jubilats, gràcies a un acord amb el PNB per tirar endavant els pressupostos. L’acord del Govern i el PNB inclou també un increment en la base reguladora de les pensions de viduïtat fins al 56% aquest 2018 i del 60% el 2019. A més, el pacte endarrereix fins al 2023 l’aplicació de l’índex de sostenibilitat del sistema. Amb aquest augment de darrera hora, l’increment de la partida de les pensions serà d’uns 1600 milions d’euros.

En resum, on fa un mes i mig no hi havia possibilitats financeres per augmentar les pensions segons la inflació, ara resulta que no era del tot cert. O bé el senyor Mariano Rajoy ha descobert la pedra filosofal (aquella substància alquímica llegendària que es diu que és capaç de convertir els metalls com ara el plom en or o plata) o bé el que afirmava fa un mes eren tonteries, o bé es tracta d’un barrut que s’estima més tenir el seu cul ben calent a la Moncloa que mantenir sanejats els comptes públics.

I després encara pretenen que ens els creiem.

dijous, d’abril 26, 2018

Malgrat 1968 - Atropellament mortal a la via del tren

A La Vanguardia del diumenge 28 d’abril del 1968, ara fa cinquanta anys, hi podem trobar la notícia d’un atropellament mortal pel tren.


dimecres, d’abril 18, 2018

La concentració de CO2 a l’atmosfera

La concentració mitjana de CO2 a l’atmosfera de l’any 2017, mesurada a l’observatori de Mauna Loa (Illes Hawaii) va ser de 406,5 ppm (parts per milió), el que representa un increment de 2,3 ppm respecte de l’any 2016.

El més preocupant és que l’increment anual, en comptes de disminuir, augmenta, i ho fa de manera significativa.




dilluns, d’abril 16, 2018

Els comptes municipals de l’any 2017 (Despeses - operacions corrents)

Les despeses municipals (obligacions reconegudes) de l’any 2017 han sigut de 19,16 milions, davant d’un pressupost inicial de 20,42 milions. Les analitzarem capítol per capítol.


Mirarem avui les despeses per operacions corrents. Un altre dia mirarem el capítol d’inversions.


1 - Despeses de personal

Les despeses de personal de l’any 2017 han sigut de 8,17 milions, a comparar amb un pressupost inicial de 7,89 milions. Aquestes despeses s’han mantingut sensiblement iguals a les dels anys anteriors.



2 - Compres de béns i serveis

Aquest és un capítol molt variat i complex d’analitzar. Les despeses del 2017 han sigut de 6,78 milions, per un pressupost de 7,21 milions. Aquí, també, constatem que les despeses s’han mantingut al nivell d’anys anteriors.


La despesa més important és la de la recollida i tractament de residus urbans (RSU): 712.000 € de recollida, 630.000 € del consorci de tractament i 315.000 de la gestió feta per la Mancomunitat de l’Alt Maresme.

La neteja viària ve en segon lloc, amb una despesa de 788.000 €.

Conservació i manteniment, amb 602.000 €.

La despesa per activitats ha sigut de 253.000 € per festes populars i 266.000 per la resta d’activitats (centre cívic, escola d’adults, infància i joventut, esports, etc.)

Tenim després el subministrament elèctric: 237.000 € per l’enllumenament públic i 228.000 € per la resta d’edificis i instal·lacions municipals.

Serveis de recaptació, amb un cost de 328.000 €.

Contractes de neteja, amb una despesa de 324.000 €.

Arrendaments: 252.000 €, dels que 76.000 € són per vehicles de la policia local i 50.000 per les centrals fotovoltaiques.

Compra de material: 142.000 € per material divers i 76.000 per material d’oficina i informàtic.

Ajuda domiciliària: 192.000 €.

Escola bressol: 177.000 €.

El socorrisme ha costat 123.000 € i la neteja de les platges 91.000.


3 - Despeses financeres

Les despeses financeres de l’any 2017 han estat de 49.000 € d’interessos per préstecs. Les despeses financeres han anat disminuint pel sanejament dels comptes municipals.



4 - Transferències corrents

Han sigut de 580.000 €, com els anys precedents.

La més important ha sigut la de l’empresa de turisme, amb 244.000 €.

Segueixen les ajudes pel menjador escolar (89.000 €), per l’esport (42.000 €), fons de solidaritat (28.000 €), beques per llibres (27.000), ajudes a famílies (24.000 €), etc.


dilluns, d’abril 09, 2018

Malgrat Nord





Fruit d’una mala planificació urbanística i la manca de polítiques relacionades amb aspectes socials, culturals i econòmics el barri Malgrat Nord pateix risc de declivi i estigmatització, segons assenyalen els experts”.

Un arquitecte i una antropòloga han efectuat una anàlisi de la situació del barri de Malgrat anomenat Malgrat Nord, una mena de barreja de dos urbanismes nefasts: el primer, el dels anys 60, i el segon, els dels anys 80 i 90. Ambdós caracteritzats per haver donat predominança, durant dues èpoques de fort creixement de la població, als interessos privats sobre un desenvolupament urbanísticament intel·ligent.

Avui, com era perfectament previsible, ens trobem amb un desgavell que no és només urbanístic, sinó també, i més important, social. Ens trobem davant d’un procés de marginalització del barri, amb totes les conseqüències negatives que això comporta pel poble.

Ara es proposen solucions. Benvingudes siguin. Però una bona part d’aquests problemes es podrien haver evitat si els gestors de l’època haguessin sigut gent, d’una part preparada, i d’altra part, responsable. No parlo del que va passar als anys 60, on regnava l’ordeno i mano, però sí del que va passar a la segona ona d’urbanització d’aquest barri, ja en èpoques més democràtiques. No es va voler tenir en compte les idees expressades algunes vegades a través de protestes ciutadanes, idees que anaven contra la massificació i el desordre urbanístic del que s’estava fent. L’ordeno i mano, almenys a Malgrat, encara era vigent.

Ara es mirarà d’arreglar una mica el desgavell. Però no s’aconseguirà pas millorar el barri de manera significativa. En qüestions d’urbanisme, quan, per les raons que sigui, es planifica malament, queda un problema que dura molts anys. A veure si algú en treu les conseqüències per futurs creixements del poble (si n’hi ha).

Enllaç per veure l'informe: https://www.ajmalgrat.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/ajuntament-1/campanyes-projectes-processos-participatius/malgrat-nord-estrategies


dimecres, d’abril 04, 2018

Falsos profetes

El govern ha presentat al Congrés dels Diputats  els pressupostos de l’any 2018. No sabem si s’aprovaran o no. Però, què passa amb els pressupostos? S’acompleixen?

Sembla que, almenys de paraula, tothom està d’acord que la base per la prosperitat d’un país és la recerca, el desenvolupament i la innovació, el que es coneix com R+D+I. Com ha tractat l’estat aquests darrers anys la R+D+I?

Fixem-nos primer en els pressupostos: es va passar de 2.404 milions d’euros l’any 2000 a 3.340 l’any 2004, durant el govern del senyor Aznar. Arribant els socialistes al govern, el pressupost ve augmentar considerablement des de l’any 2005, arribant a un màxim de 8405 milions l’any 2009. Finalment, a finals del 2011 el govern del senyor Rajoy va disminuir dràsticament la quantitat destinada a R+D+I als pressupostos, per deixar-la entre 4.500 i 5.000 milions.


Durant els anys des del 2000 fins al 2005 es van executar els pressupostos de manera satisfactòria, sobre tot des del 2002 al 2007, on es va sobrepassar el 90 %. Després, els socialistes van tenir els ulls més grossos que la panxa, van pressupostar xifres cada vegada més importants que no van ser capaços d’executar (recordem que els equips de recerca no s’improvisen). Però el pitjor va venir amb l’actual govern del Partit Popular: no solament va reduir dràsticament el pressupost de R+D+I, sinó que el percentatge d’execució va caure al 50% durant els quatre primers anys de la seva gestió. I els dos darrers anys, ara que tot va bé, ara que hem sortit de la crisi, ara que som la meravella d’Europa, aquest percentatge ha caigut al 38 % l’any 2016 i a una mica menys del 30 % el 2017.


Diu l’evangeli de Sant Mateu:  Compte amb els falsos profetes, que venen a vosaltres amb roba d'ovella, però per dintre són llops. Pels seus fruits els coneixereu”. Doncs bé, aquestes dades són els fruits del govern actual. Porten el país a la pobresa, i ho fan dient exactament el contrari, com els falsos profetes dels que parla l’evangeli.

Perquè si mirem el percentatge d’acompliment dels pressupostos del 2017, hi trobem que per la defensa, la justícia i la seguretat ha sigut de més del 90 %. És a dir, la R+D+I no s’ha executat per falta de mitjans, sinó perquè el govern no la considera favorable als seus interessos o als interessos dels poders econòmics que el recolzen.


dimarts, d’abril 03, 2018

Puigdemont sí, Puigdemont no

L’altre dia parlàvem de la idea de investir com a President en Carles Puigdemont, sobre la base de canviar la llei al Parlament per poder-lo investir sense que estigui present a la Càmara. La nostra conclusió era que això no era convenient, ja que retardaria el procés de formació d’un govern a Catalunya i provocaria reaccions que podrien acabar empresonant encara més gent. Una proposta d’aquesta mena no era res més que tornar a repetir els errors que ja es vam cometre fa 5 o 6 mesos.

Ara ens surt el senyor Artur Mas dient que no val la pena intentar ara la investidura del senyor Puigdemont, amb els mateixos arguments que acabem de citar. Afegeix que, “si fem bé les coses, es decantaran al nostre favor. Però no serà els propers dies ni mesos, serà més tard. Això requerirà constància, paciència i molta intel·ligència política

Que un xicot que va demostrar la seva falta d’intel·ligència política convocant eleccions anticipades per tenir majoria absoluta al Parlament i es va trobar que els diputats del seu partit van disminuir, digui ara que farà falta molta intel·ligència política és xocant.

Però tornem a què s’ha de fer els propers dies sobre la candidatura o no d’en Carles Puigdemont. Em sembla que la millor estratègia seria la d’esperar què diuen els jutges alemanys. Si permeten que se’l jutgi a Espanya per rebel·lió o sedició, val més que pensem en un altre candidat. Si l’extraditen només pel delicte de malversació de fons (serà difícil que a Espanya l’empresonin preventivament per això), o bé consideren que no hi ha hagut cap delicte, llavors serà clarament el candidat a presentar.

Diuen que la justícia alemanya es pronunciarà d’aquí a pocs dies. Potser faríem bé d’esperar una mica. Això sí, tenint el recanvi preparat.